Ahir Natàlia Rodríguez va anunciar que no es retirava. Ho feia uns dies després d’haver anunciat just el contrari. La tarragonina, però, no és la primera en fer marxa enrere. La llista, és ben llarga, i us deixem alguns exemples.
Ian Thorpe
Corria l’any 2006 quan Ian Thorpe va anunciar que es retirava de les piscines. Les cinc medalles d’or de Sidney 2000 i Atenes 2004 no van poder amb unes lesions que li van fer desistir de seguir nedant.
Al febrer de 2011 anunciava que tornava. S’havia posat entre cella i cella competir a Londres 2012 malgrat portar 4 anys retirat de les piscines. Els intents de classificació, però, van ser catastròfics, i sí, va ser als Jocs, però com a comentarista.
Xavi Casas
El corredor de bicitrial andorrà ha decidit, a finals del mes de febrer, anunciar que tornava per, als seus 36 anys, disputar els Mundials de Vallnord 2015 i després retirar-se de nou.
Casas afirma que no pot ser que un campionat que es disputa a Andorra no tingui cap representant del país. Així doncs, seguirà el calendari de la Copa del Món i farà proves de l’Espanyol i el Francès en les quals hi hagi els millors dels corredors que faran els Mundials. Perquè si Casas torna, «és per estar entre els primers»
Mònica Weisz
Parlar de Mònica Weisz és ifer-ho d’una de les millors jugadores de tennis taula d’Espanya. Ha jugat en els millors clubs: SCR El Ciervo, EPIC de Terrassa, Cartagena i Fotoprix Vic. Campiona d’espanya individual absoluta un cop, sis vegades per equips, sis lligues de la màxima categoria i dos campionats d’Europa en categoria absoluta són alguns dels seus èxits. Per això, la seva retirada l’any 1999 semblava definitiva.
Però res més lluny de la realitat. Deu anys més tard, el 15 de novembre de 2009, va decidir tornar a federar-se com a quarta jugadora del Club Falcons Sabadell de la Primera Nacional femenina.
Mark Spitz
Les 9 medalles guanyades per Spitz el van convertir en un autèntic ídol de l’esport. Només els èxits de Phelps molts anys més tard van poder superar al nadador retirat l’any 1972, després dels Jocs Olímpics de Munich amb només 22 anys.
Potser perquè era massa jove o perquè els diners criden molt, als 41 anys d’edat, Spitz va intentar anar a Barcelona’92 després que el cineasta Bud Greenspan li oferís un milió de dòlars si es classificava. Filmat per les càmeres de Greenspan, Spitz no va superar el mínim, tot i que els seus temps van ser gairebé tan bons com quan fou medallista 20 anys abans. Va fer dos segons més del que es demanava per anar als Jocs.
Magic Johnson
La retirada de Magic Johnson el 7 de novembre de1991 no va deixar indiferent a ningú. La SIDA deixava fora de les pistes un dels millors jugadors de la història. Tot i la seva retirada, Johnson va ser votat pels fans com a jugador titular per l’All-Star Game del 1992, va anar al Dream Team de Barcelona 92 i va tornar a l’NBA com a entrenador dels Lakers prop de la fi de la temporada 1993-94 de l’NBA, reemplaçant Randy Pfund.
El seu retorn va ser a la temporada 93-94. Jugant d’aler-pivot, va tenir una mitjana de 14,6 punts, 5,7 rebots i 6,9 assistències per partit en els últims 32 partits de la temporada. Després que els Lakers perdessin davant els Rockets en la primera ronda de playoffs, Johnson es va retirar permanentment; va dir, “Me’n vaig per decisió pròpia, cosa que no podia dir quan vaig decidir no retornar a les pistes el 1992”
George Foreman
El dues vegades campió del món de boxa George Foreman va anunciar l’any 1977 que es retirava per ordenar-se sacerdot en una església de Texas. El que semblava un adéu per sempre va canviar de cop l’any 1987 quan va decidir tornar a pujar als rings.
Amb 38 anys va tornar a competir i no li va anar malament. El primer combat el va guanyar per KO. Posteriorment va ser el boxador de més edat en convertir-se en campió del món dels pesos pesants, amb 45 anys, quan va vèncer a Michael Moorer, de 26 anys, guanyant així novament un títol que ja havia posseït 20 anys abans
Lance Armstrong
El ciclisme dels darrers anys s’ha vist marcat pel texà Lance Armstrong. Retirat el 2005 com una llegenda, el seu retorn tres anys més tard va remoure els ciments d’un esport que ell mateix s’havia encarregat de convertir en llegenda.
La veritat, però, és que la segona part no té res a veure amb la primera, i no va ser més que l’inici d’un ocàs que el va dur a demanar perdó per haver fet trampes. El 2011 va deixar la bicicleta definitivament.
Michael Schumacher
Michael Schumacher, conegut per ser un dels millors pilots, sinó el millor, de la història de la Fórmula 1, es va retirar el 2006.
Amb tot, va tornar el 2010 a l’equip Mercedes-Benz amb uns resultats discrets. Es va retirar de manera definitiva en acabar el 2012 després de l’anunci del fitxatge de Lewis Hamilton pel seu equip.
Brett Favre
El quarterback dels Green Bay Packers va protagonitzar una de les novel·les més dramàtiques de la NFL. Primer va anunciar el seu retir dient que se sentia mentalment indisposat a seguir. Uns mesos més tard, però, els rumors van aparèixer: no es retirava, al contrari, els Packers i el jugador estaven negociant la seva continuïtat.
Les coses, però, van acabar malament i Favre va acabar signant amb els Vikings per així no abandonar le futbol americà.
Andy Pettitte
El que ha sigut un dels millors llançadors de la història dels Yankees (3 vegades all-star, 5 cops campió de les Sèries Mundials) va tenir un breu retir el 2011.
Després d’uns mesos fora del camp es va anunciar que s’integraria a l’equip tècnic de l’equip del Bronx, per després signar un contracte a les lligues menors on finalment va començar a tornar a trobar el nivell per arribar altra vegada al primer equip al poc temps. Es va retirar finalment el 2013.
Jennifer Capriati
Un dels retorns més coneguts del tennis, al marge del de Monica Seles o Martina Hingis, que recentment ha anunciat que tornarà a formar part de l’equip de la Copa Federació per Suïssa, és el de Jennifer Capriati. La que va ser la nina del circuit després de debutar amb només 11 anys, el 1990 i que es va endur l’or a Barcelona ’92 va deixar la raqueta l’any egüent per dedicar-se a la universitat.
El 2001, però, va tornar a les pistes i en aquesta segona etapa es va endur el Roland Garros, l’Open d’Austràlia, Wimbledon i l’Obert dels Estats Units.
I possiblement…
Michael Phelphs
Retirat després de Londres 2012, amb 22 medalles olímpiques al seu palmarès, l’americà, que ara té 28 anys, ha tornat a entrar al programa antidòping dels EUA, pas indispensable per poder formar part de la delegació de les barres i les estrelles. Que torni és qüestió de temps. Veurem.
