“Els límits del cos” és el títol de la nova revista editada per la Fosbury en format quasi de monogràfic per aquest hivern. La portada dissenyada per Xevi Esteve evoca l’Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci com a imatge referent del cos humà (podeu saber-ne més detalls aquí), que esdevé el protagonista central de la revista com a eina indispensable per a la pràctica esportiva. En un any marcat per l’explosió de l’activitat física a casa i a l’aire lliure després del confinament, ens ha semblat oportú fixar-nos en les possibilitats que ofereix el nostre cos i indagar sobre els seus límits amb una qüestió de fons que plana durant tot el monogràfic: l’esport sempre és saludable?
La revista comença amb una aproximació històrica al cos entès com a màquina esportiva i amb una necessària reflexió sobre l’esport i els cànons de bellesa abans d’endinsar-se en allò que considerem l’edat d’or del fitness. La relació entre esport i salut es fa més evident en el següent bloc de continguts, encapçalat amb un reportatge sobre ciència i lesions i que té continuïtat amb l’espai “cossos al límit” per conèixer de primera mà les sensacions dels esportistes d’elit, amb menció especial per a la nord-americana Melissa Pritchard i per a l’egarenc Oriol Antolí, dos esportistes poc habituals en els titulars esportius però que sens dubte tenen moltíssima experiència en posar el cos al límit a través dels seus reptes.
El culte al cos també forma part dels continguts de la revista amb un reportatge sobre culturisme i un altre en clau de dopatge a través del cas d’un català que explica la seva experiència amb els esteroides anabòlics i els efectes secundaris que ha viscut en primera persona. La revista també serveix per fixar-se de manera especial en el cos de les dones i el seu vincle amb l’esport aportant punts de vista diferents. És el cas d’Elena Congost, campiona paralímpica en marató i a qui entrevistem en profunditat per valorar les sensacions i conseqüències d’haver fet esport fins al final del seu embaràs i la seva recuperació durant el postpart. També ens fixem en les alteracions menstruals que tenen les dones esportistes amb l’esportista i investigadora Clàudia Sabata com a firma convidada. Els límits del cos, en aquest cas, també tenen mirada de gènere.
En el tram final del monogràfic fem un especial sobre pes i esport, que mantenen un diàleg no sempre saludable per al cos, ja sigui per excés o per mancança. En aquest apartat el sumo o el món casteller són alguns dels esports protagonistes a la revista. També coneixem de prop l’experiència esportiva de persones ja veteranes que han decidit mantenir-se actius malgrat superar els 60, 70 o 80 anys (Loles Vives, Miquel Pucurull, Nunci Rodríguez i Dídac García) i finalment imaginem des d’una història de ficció què caldria fer i tenir en compte a l’hora d’afrontar un repte esportiu de gran envergadura com un ironman.
El Tercer Temps
La revista compta com és habitual amb un tercer temps final que obre la porta a altres experiències esportives. En aquest apartat fem una entrevista a fons a Marga Crespí per conèixer el seu pas de la natació artística d’elit cap als xous de Las Vegas, un reportatge sobre el projecte Kayak no limits que va portar a Isaac Padrós i Rai Puig a donar la volta a Menorca en caiac a cegues i també un reportatge sobre el Massi-Tactic, equip referent del ciclisme femení a casa nostra.
