Cada nova Fosbury en paper parteix d’un propòsit. D’un tema que la pugui resumir. Hi ha vegades que juguem amb titulars ocults però aquesta vegada ens va tocar el do de l’eloqüència amb aquest ‘L’esport que fa viatjar’. Per segon any trenquem motlles del nostre àmbit habitual i tirem d’experiència, consells, recerca i olfacte per proposar itineraris, rutes, llocs a visitar. No és tant una guia com un complement al viatge que es vulgui fer. Perquè totes hem fet alguna vegada un petit canvi de plans en un viatge compartit per anar a tal o tal lloc amb l’esport d’excusa.
Perquè cada vegada hi ha més gent que creua a l’agenda els dies lliures amb ocasions o competicions concretes. Perquè si alguna cosa ens permet la modernitat és tenir clar que demà a l’altra punta del món hi haurà una cosa interessant i, en paral·lel, just rere les muntanyes més properes també hi trobarem tema d’interès.
Un estímul per viatjar “diferent”
La Fosbury 34 vol ser bàsicament un estímul a viatjar. Vol fomentar un aprenentatge més que no pas un turisme, vol encuriosir els nostres lectors per tal de descobrir noves realitats i cultures a través de la seva cultura esportiva. Que en la majoria d’ocasions, sigui dit de pas, és rica i sorprenent. Més que no pas la de casa.
La portada fa el joc amb la brúixola, com element extemporani en temps de GPS i Google Maps. Quan falli la cobertura o la bateria sempre ens quedarà la busca que senyala el nord i l’esport com a referent a l’hora d’emprendre una aventura. Això és el que l’equip de la Fosbury s’ha proposat per segon any. Dibuixar a través del mapa itineraris concrets i anar desgranant-ne els punts d’interès com qui senyala el camí tirant petites pedretes. Tot plegat és un compendi de viatges i d’esports que es pot fer del dret i del revés com un cub de rúbik del qual alguns preferiran quan té cada vessant mono-cromàtica i altres el gaudirem més com més divers de colors se’ns presenti.
Què hi trobarem?
El que es pot trobar en aquesta Fosbury viatgera és probable que, reunit així, sigui més que inaudit. Es recomana de tastar-ho amb la mateixa precaució i il·lusió amb la que es descobreixen sabors o espècies en la cuina del trajecte. Deixant-se amarar. Parant l’orella.
És el mateix que fem a Itàlia, on ens quedem a la Toscana i ens enamorem del fenomen dels palios medievals de la zona per anar d’un a l’altre, de ciutat amb història a ciutat amb més història.
Si busquem viatjar amb regust esportiu no podíem faltar al bressol de la majoria d’esports. Agafem les dues Illes Britàniques i ens posem científics per explorar bona part de les realitats més peculiars i úniques que només se’ls podrien acudir a ells.
El globus segueix girant i ens agrada proposar d’anar allà on molts passen de llarg. El reportatge sobre els esports propis de les repúbliques ex-soviètiques ens permet de posar llum i coneixement a una realitat sovint obviada o alineada. Val molt la pena!
Us ho passareu teta descobrint els espais i llocs imprescindibles relacionats amb el rugbi, l’handbol, les arts marcials, el tennis, l’escalada, les curses de muntanya, els esports sobre rodes o el bàsquet.
