L’esport català té molts deures pendents i sovint és bo aturar-se un moment per analitzar si s’estan fent o bé han quedat arraconats en un racó. Un dels més rellevants pivota al voltat de la igualtat de gènere en tots els seus àmbits i les dades poden ser un indicador més fiable que les percepcions. Fa uns mesos ens fèiem ressò del rècord de llicències esportives de dones a Catalunya i podríem dir que les dades recents sobre la composició de les juntes directives de les federacions esportives va en la mateixa línia. Aquest 2020 el percentatge de dones als espais de decisió d’aquestes entitats és més alt que mai. Lluny de triomfalismes, convé assenyalar que les dades ronden el 20% i que en conseqüència cal esperar que qualsevol actualització de dades en el futur impliqui un nou “rècord” en aquest sentit.
Les dades de 2020 indiquen que hi ha un total de 856 persones que formen part d’una junta directiva d’una federació esportiva. D’aquestes, 679 són homes i 177 són dones. És la primera vegada en el recopilatori de dades de l’Observatori Català de l’Esport (OCE) que el percentatge de dones en juntes directives és superior al 20% però també és cert que el 20,7% d’aquest 2020 és força similar al 19,9% de fa vuit anys. La tendència és a l’alça, especialment si es compara amb els anys 2000 i 2004 (llavors la presència de dones era inferior al 10%), però les xifres semblen força estancades al voltant de la proporció 4 homes / 1 dona. Les dades són inexactes (hi ha alguna federació que ha canviat la junta directiva durant l’any i d’altres en què no es recullen tots els seus integrants), però són útils per fer una mirada general.
No totes les federacions són iguals
Un dels aspectes més interessants de les dades publicades és la possibilitat d’anar cas per cas. D’aquesta manera, podem veure on hi ha la major desigualtat de gènere i també el pes de cada federació esportiva, amb diversos casos on consta un sol membre i entitats molt més grans com la Federació Catalana de Futbol, que s’enfila fins a 28 persones. Una primera dada concloent és que només hi ha cinc federacions d’un total de 72 que tenen majoria de dones a la seva junta directiva. Són la de Twirling, de Gimnàstica, de Curses d’Orientació, la de Paralítics Cerebrals i la de Korfbal. N’hi ha dues més que tenen paritat absoluta (Piragüisme i Esquí Nàutic i Wakeboard) i la resta tenen predomini masculí, amb alguns casos on també la paritat és pràcticament un fet (Esports d’hivern, Agility).
Una altra dada concloent és que no hi ha cap federació sense representació masculina (el Korfbal consta amb una sola persona -dona- a la junta directiva, però en realitat té quatre membres) i per contra són tretze els casos en què les dones no tenen cap mena de presència a la junta. De fet, la majoria de juntes directives no arriben al 20% que citem al titular i convé fixar-se en alguns casos especialment clamorosos en què la presència de dones és irrisòria.
Un cas que no sorprèn és el de la Federació Catalana de Caça, amb menys d’un 1% de llicències esportives per a dones entre les 35.000 concedides el 2019 i absència de dones a la junta directiva des que l’OCE publica les dades a partir del 2000. Actualment, 16-0. Hi ha dues federacions esportives més que encara no han incorporat cap dona a la seva junta directiva durant el segle XXI: la de Futbol Americà i la de Criquet. N’hi ha d’altres que pel teu pes específic tenen molts deures pendents. És el cas de la de Futbol (27 homes, 1 dona), Automobilisme (17-0), Karate (14-0), Ciclisme (14-1), Rugbi (14-1), Motociclisme (11-1), Hoquei (10-1), Atletisme (20-2) o Golf (17-2).
Convindria que en tots els casos, especialment en aquelles disciplines en què les dones tenen un ampli protagonisme com a esportistes i també en les entitats que compten amb un volum més alt de llicències, les federacions tracessin un pla per garantir la presència de més dones i menys homes a les seves juntes directives.
