Al llarg de la història olímpica les relacions internacionals i els vincles entre política i esport han marcat les edicions dels Jocs. En nombroses ocasions les absències han sigut tan determinants com les renúncies. Més enllà de l’encadenat Moscou 1980 – Los Angeles 1984 tenyits de la guerra freda, l’eina del boicot ve de lluny i va ser utilitzada pels països africans a Mont-real 1976, per la Xina davant la presència de Taipei o per la URSS en la seva denúncia de l’esport burgès, per citar només alguns dels exemples més sonats. El boicot, però, també ha sigut una acció individual per part d’esportistes que han pretès denunciar situacions que consideren injustes.
Més enllà d’absències per positius de la Covid-19 o de lesions de darrera hora, a Tòquio 2021 ja coneixem una primera absència per motius polítics. El judoka Fethi Nourine ha anunciat que no participarà a la cita olímpica i que renuncia al seu lloc al quadre després de conèixer la seva composició al detall. Nourine, número 31 del rànquing mundial a la categoria -73 kg, partia com a favorit per guanyar el seu combat de debut davant Mohamed Abdalrasool, de Sudan. En cas d’avançar ronda, però, s’hauria vist les cares a segona ronda amb l’israelià Tohar Butbul, número 7 del món.
Ja fa uns quants anys que Nourine va optar per no competir mai davant un rival d’Israel. L’any 2014 aquest judoka algerià va renunciar a un torneig de Croàcia i fa dos anys, als Emirats Àrabs Units, va renunciar al campionat del món per evitar enfrontar-se davant Butbul. En declaracions a Ennahar TV, l’entrenador de Nourine, Amar Ben Yekhlef, ha exposat amb claredat els motius de la decisió: “Hem treballat dur per classificar-nos per als Jocs, però la causa palestina és més gran que tot això. No hem tingut sort amb el sorteig. Hauríem hagut de competir contra un israelià i aquest és el motiu de la nostra renunciar a participar als Jocs. És la decisió correcta“. Tot plegat arriba en un any en què els atacs d’Israel han provocat més de 250 morts a Palestina.
Els boicots individuals contra Israel, habituals al segle XXI
No és la primera vegada que un esportista decideix no normalitzar la presència d’Israel a les grans competicions internacionals i que opta per la retirada com a eina de boicot amb el conseqüent rebombori mediàtic. Si bé Nourine ja ho havia fet amb anterioritat, en la darrera dècada hi ha hagut diversos esportistes de països com Iran, Jordània, Liban, Tunísia, Aràbia Saudita o Kuwait que també han exercit boicots en grans cites internacionals en esports de tota mena (taekwondo, kick boxing, bàdminton, billar, escacs, karate, vòlei platja, lluita, esgrima, boxa, tennis…). El cas més recent el vam viure fa tot just un mes al campionat del món de tennis de taula paralímpic, quan Osama Abu Jame va optar per no competir davant Shmuel Ben Asor quan buscava l’accés a les semifinals.
A més, cal recordar que fa cinc anys als Jocs de Rio 2016 el judoka egipci Islam El Shahaby va decidir no donar la mà a l’israelià Or Sasson després que aquest el derrotés en primera ronda en la categoria de -100 kg.
Miresmaeili, de 2004 a l’actualitat
El cas més recordat, però, és el del judoka Arash Miresmaeili. L’iranià era el portador de la bandera del seu país als Jocs Olímpics d’Atenes de 2004 i partia com a clar candidat a l’or olímpic. Abans de l’enfrontament de primera ronda, però, es va presentar amb un excés de pes evident que li va comportar una desqualificació immediata. Tot i que en un primer moment això va generar sorpresa, ell mateix es va encarregar d’explicar que era una acció volguda, un boicot: “He entrenat durant mesos per arribar aquí en bona forma, però no vull competir contra un oponent d’Israel que simpatitza amb el patiment del poble de Palestina“.
Miresmaeili és l’actual president de la Federació Iraniana de Judo des de 2019. La successió de boicots individuals per part dels judokes de l’Iran en els darrers anys davant els judokes d’Israel ha comportat que aquest 2021 la Federació Internacional de Judo hagi imposat una sanció de quatre anys a l’Iran, en part, amb caràcter retroactiu. D’aquesta manera, els judokes iranians tenen un veto explícit per competir a totes les cites oficials fins el mes de setembre de 2023.
