Sant Vicenç dels Horts ha acabat aquest 2015 amb dues retirades sonades. La primera ben mediàtica: el seu alcalde, Oriol Junqueras, deixava pocs mesos després d’haver guanyat les eleccions municipals la vara per passar centrar-se en l’àmbit nacional. La segona, menys coneguda, per nosaltres és més important. Ahir Jordi Torras, un dels millors jugadors de futbol sala del país, va jugar el seu darrer partit oficial. Darrera deixa un palmarès impressionant: quatre lligues, tres Supercopes d’Espanya, quatre Copes, quatre Copes Catalunya, quatre Copes del Rei, tres UEFA Futsal Cup, una Recopa, una Intercontinental, quatre Eurocopes, un Mundial i una multitud de reconeixements individuals.
Jordi Torras era un jugador de tall defensiu, encara que en els seus inicis al Barça jugava més enfocat a l’atac, com a ala esquerra amb força arribada i gol. El seu joc va evolucionar cap a la defensa, on destacava pel seu físic, que donava molta estabilitat a l’equip al darrere, sense renunciar al seu potencial ofensiu.
Nascut a Sant Vicenç dels Horts es va iniciar al món del futbol sala ben a prop, a La Palma de Cervelló. De seguida va brillar i quan era cadet va fitxar pel Barça, on va debutar al primer equip l’any 1996, amb 16 anys, per estar-hi fins al 2003. En aquells moments la secció era semiprofessional però l’equip va jugar Divisió d’Honor i la de Plata pels dos descensos que va patir de categoria. D’allà va fer el salt a un dels aleshores grans clubs, el Miró Martorell, on va tornar a guanyar la Copa Catalunya (abans, el 2000, l’havia guanyat amb la samarreta blaugrana).
El pas pel Baix Llobregat va ser només d’una temporada, i el 2004 va donar el salt al Polaris World Cartagena, un dels equips de moda de la Divisió d’Honor, on va adquirir experiència abans de fitxar el 2007 per l’Inter Movistar. Amb el conjunt madrileny Torras ho va guanyar tot: Lliga, Copa, Supercopa i UEFA Futsal Cup i es va tornar una peça clau en la selecció espanyola.
Amb la professionalització de les seccions el 2010 va tornar al Barça on va formar part d’un equip que ho va guanyar també tot. El 2014, amb 34 anys i després que no li renovessin el contracte, va signar dues temporades amb l’Asti, un equip italià. Lluny de poder estar al màxim nivell, Torras es va trobar amb molts problemes físics, i una ressonància feta a Barcelona va detectar-li una artrosi al maluc, lesió crònica que no li permetia estar al 100% cada dia. Això li va fer prendre la decisió de retirar-se amb un darrer partit jugat ahir contra el Nàpols que va guanyar el seu equip per 2 a 1. Ara es dedicarà a la seva empresa d’esdeveniments esportius, a l’escola del futbol sala i l’Associació d’Exjugadors del Barcelona.
https://www.youtube.com/watch?v=4BTuFb1aaBw
