La rider barcelonina és una esportista d’optimisme incansable que ha convertit la neu en una passió esportiva notable després de patir un accident l’any 2009 que la va portar a la sala d’operacions 13 vegades abans que els metges decidissin amputar-li el peu dret. Fa només cinc anys que va pujar a una taula de surf de neu per primera vegada. Pocs mesos després, ja tenia els seus primers diplomes olímpics al seu sarró.
La progressió d’Astrid Fina des dels Jocs de Sotxi ha estat constant i ferma. Lluny dels temps de les millors especialistes de la seva categoria, ha anat millorant de mica en mica les seves prestacions fins a lluitar pels podis a les copes del món. En aquest sentit, l’experiència de l’any passat a La Molina, on va aconseguir un doble segon lloc, va esperonar-la a continuar lluitant en les altres cites del calendari malgrat les dificultats econòmiques per fer possible el seu somni.
Per qui no ho sàpiga, l’Astrid més bromista (“ei, que sóc patapalo, eh?“) també ha mantingut una persistència exemplar durant el darrer cicle paralímpic. L’estiu de 2016, per exemple, va decidir llogar el seu pis barceloní per poder costejar-se el desplaçament estiuenc a Argentina i seguir entrenant durant un període de l’any en què la neu, a Europa, brilla per la seva absència. Convicció, molta ambició i plena confiança en les seves possibilitats. Fa un any, després de l’èxit a La Molina, explicava a La Fosbury que el seu gran repte eren els Jocs Olímpics d’aquest 2018 i que no volia renunciar a res malgrat la teòrica superioritat de les seves rivals. Durant la temporada, Fina Paredes ja havia demostrat el seu pas endavant tornant al podi de noves cites de la copa del món.
Aquest dilluns Astrid Fina s’ha penjat la medalla de bronze en la modalitat d’snowboard cross. Només sis esportistes han assolit el bitllet als Jocs en la seva categoria i la primera fase de qualificació no semblava portar-la pel camí de les medalles. 5è millor temps, amb les tres holandeses i la rider canadenca baixant molt més ràpid que ella. A la ronda de quarts de final, ja amb duels directes entre les participants, Astrid Fina ha superat a Sandrine Hamel i s’ha colat a les semifinals. Allà ha topat amb la neerlandesa Bibian Mentel-Spee, la gran favorita a l’or, que l’ha superat i l’ha relegat a la lluita per la medalla de bronze.
La felicitat d’un podi molt lluitat
En la baixada decisiva Astrid Fina s’enfrontava directament a Renske van Beek amb la missió d’evitar el triplet holandès al podi. La catalana ha sortit molt concentrada i ha agafat un marge decisiu sobre la seva rival que ha mantingut fins a la meta:
Amb la presència del seu entrenador Albert Mallol (la persona que la va convidar per primera vegada a practicar surf de neu l’any 2013) i la seva mare a Corea, la barcelonina ha tingut paraules d’agraïment:
Divendres, nova opció de podi
El bronze en la modalitat de cros de surf de neu és la primera medalla als Jocs per a Astrid Fina, que ja té la mirada fixada en la prova de banked slalom que disputarà aquest divendres. Repetirà podi en una modalitat que ella mateixa defineix com de “velocitat pura“?
