Aviat farà un any de l’invasió de Rússia a Ucraïna i del conseqüent conflicte bèl·lic a l’est d’Europa, encara actiu. Entre febrer i març de 2022 el degoteig de sancions, cancel·lacions, ajornaments, canvis de seu o vetos van ser constants en el món de l’esport, que va deixar els esportistes russos i bielorussos fora de joc de forma indefinida, com a càstig per raó de nacionalitat. L’allargament de la guerra a Ucraïna ha provocat que diverses federacions internacionals, de mica en mica, hagin anat suavitzant la seva postura, de forma prou dissimulada. La majoria, però, estan pendents dels posicionaments del COI, que des de fa setmanes és a l’ull de l’huracà, comminat a posicionar-se camí dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024. I és que per a la cita parisenca queda un any i mig, però la classificació per als Jocs ja està en marxa en una pila de disciplines diferents.
El Comitè Olímpic Internacional s’ha reunit aquesta setmana per debatre sobre la possible participació d’esportistes de Rússia i Bielorússia a París. Des del moviment olímpic s’insta a recuperar la “missió unificadora” de l’esport i a “no vetar esportistes pel seu passaport”, cosa que sí que es va fer, per exemple, als Jocs Paralímpics de Pequín 2022 amb l’esclat de la guerra a flor de pell. Sense prendre encara cap decisió en ferm, tot apunta que es podrien recuperar fórmules recents com la participació d’esportistes sota bandera neutral o olímpica i alhora vetar la presència oficial dels estats responsables de la invasió a Ucraïna.
Sigui com sigui, la decisió del COI anirà lligada inevitablement al context geopolític mundial. Ucraïna ja fa setmanes que exigeix mà dura i l’exclusió de qualsevol esportista rus o bielorús a París 2024, seguint la dinàmica del veto permanent iniciada el mes de febrer de 2022.
La república ex soviètica té el suport de desenes d’estats liderats per Polònia, Estònia, Lituània i Letònia, que aquesta setmana han advertit al COI que no permetran el retorn dels esportistes que formen part dels “països agressors” perquè no volen que l’esport sigui utilitzat per “legitimar les accions de Rússia i distreure l’atenció de la seva agressió contra Ucraïna”. A més, la carta firmada per quatre ministres d’aquests països afegeix que “els esforços per retornar els esportistes russos i bielorussos a les competicions internacionals sota la idea de la neutralitat dona legitimitat a les decisions polítiques i la propaganda de guerra dels seus països” i agraeixen a les organitzacions i federacions internacionals el manteniment del veto actual.
Segons Polònia hi ha una quarantena d’estats que han demanat al COI mantenir el veto, entre ells Noruega, que també va refermar el seu suport a Ucraïna de forma pública fa pocs dies. Mentre des del govern d’Ucraïna s’acusa el COI amb tota mena de qualificatius (des de còmplices de criminals de guerra a genocides) i el seu president afirma que “qualsevol bandera neutral estarà tacada de sang”, el cert és que la idea de boicot ja s’ha expressat públicament i no seria estrany que diversos països se la facin seva com a eina de pressió en les properes setmanes. El president del Comitè Olímpic de Letònia, per exemple, ja ha fet pública la seva intenció de boicotejar París 2024 si fa falta.
Àsia obre portes
Paral·lelament, altres països són partidaris que el COI obri la porta als esportistes russos de forma neutral, com és el cas dels EUA o de diverses potències asiàtiques. Des d’aquest continent, de fet, s’ha obert una porta a l’esport rus per competir els propers mesos. De fet, el Consell Olímpic d’Àsia ha proposat als esportistes russos participar a les competicions asiàtiques d’ara en endavant com a mesura per evitar les restriccions que Rússia i Bielorússia s’estan trobant a les cites continentals europees. Segons Inside The Games, la potent Federació d’Escacs de Rússia podria ser la primera en formalitzar el canvi de continent per garantir que els seus esportistes no es queden un any més fora de joc del taulell internacional.
