Fa uns dies l’estel·lar talent belga Nafissatou Thiam va destrossar el rècord històric del salt d’alçada emmarcat en l’heptatló superant el llistó per sobre els 2 metres (2.01), una fita que en la majoria de les ocasions hauria estat recompensada amb un lloc al podi de Jocs Olímpics, campionats del món o europeus. Thiam, que domina les proves combinades cada cop amb més força, és una de les poques saltadores que pot complicar la vida a la russa Maria Lasitskene (abans Kuchina), que té una millor marca personal de 2.06 i que acostuma a superar la barrera dels 2 metres amb certa facilitat. Ja fa molts anys que el “club dels 2 metres” es va eixamplant i ja són 67 les atletes que han aconseguit la proesa. Una d’elles és Sara Simeoni.
L’italiana és una de les llegendes esportives del seu país. Una saltadora amb un palmarès excepcional que va aconseguir el seu primer èxit internacional als Jocs del Mediterrani de 1971. En la segona edició que aquesta competició esportiva per unir ponts entre els pobles de la mediterrània permetia la presència de dones entre les participants, una jove Simeoni va penjar-se la medalla de plata a Esmirna (Turquia) amb un salt d’1.74 metres. Tenia només 18 anys i havia començat a disputar campionats júniors continentals just un any abans. Amb una trajectòria ascendent que la va portar a obtenir el diploma olímpic als Jocs de l’any següent (Munic 1972, amb la 6a plaça final), Simeoni sempre va comptar amb els Jocs del Mediterrani com una de les seves competicions fetitxe.
El millor salt de la història als Jocs del Mediterrani
En la cita on va tastar per primer cop el podi Sara Simeoni va ser capaç d’erigir-se en la referència indiscutible durant la dècada dels 70 amb dos nous triomfs. L’any 1975 va apujar el llistó fins als 1.89 metres a Algèria i el 1979 va oferir les seves millors prestacions a Split, localitat emblemàtica del bàsquet croat i seu iugoslava de l’edició d’aquell any dels Jocs del Mediterrani. Aquell any l’italiana va exhibir-se a la final i el seu millor salt d’1.98 metres continua essent avui en dia la millor marca històrica de la competició.
Aquest registre li hauria donat l’or als darrers Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i s’ha convertit en la plusmarca més antiga de les competicions d’atletisme dels Jocs del Mediterrani. Una dada brutal, atès que des d’aquell moment s’han celebrat 9 edicions més dels campionats. En la darrera edició de Mersin, per exemple, només 2 saltadores van ser capaces de saltar per sobre els 1.90 en una cita que en els darrers anys té dificultats per atraure les millors especialistes dels països punters, pendents de la lliga dels diamants o de la preparació per a europeus i mundials.
El cert és que aquell registre de Simeoni no va sorprendre a ningú. L’any anterior s’havia convertit en la primera italiana en superar els 2.00 en un míting disputat a Brescia:
Una estrella olímpica amb una fita única
El que de debò impressiona del seu currículum, però, és la seva capacitat per brillar en els millors escenaris possibles. Especialment als Jocs Olímpics, la competició en què va aconseguir un or i dues plates en el període 1976-1984. En els anys marcats pels boicots i per absències d’una i altra banda, l’italiana sempre hi va ser. Plata a Mont-real amb un minso 1.91, or a Moscou amb un 1.97 i plata de nou a Los Angeles amb un salt de 2.00 que hauria estat rècord olímpic si no fos per la millor actuació de la germànica Ulrike Meyfarth (2.02). Aquella final va iniciar la seqüència de duels per sobre els 2.00 metres ininterromput fins als darrers Jocs del Brasil.
Especialista en salt a l’estil Fosbury en una època en que moltes rivals encara eren partidàries del corró ventral, Sara Simeoni va proclamar-se també campiona d’Europa a l’aire lliure i tetracampiona d’Europa en pista coberta abans de l’inici de l’era dels campionats del món, amb l’aparició en escena de llegendes com Stefa Kostadinova, que manté el rècord del món de salt d’alçada en 2.09.
