Budapest és ara per ara una de les tres ciutats que opten a organitzar els Jocs Olímpics de 2024 juntament amb Los Ángeles i París. La candidatura hongaresa, però, viu moments d’incertesa perquè Momentum Mozgalom (Moviment Momentum), un grup polític de nova creació format per joves activistes, ha impulsat una recollida de firmes per fer un referèndum on els ciutadans de Budapest votin si retirar o no la ciutat de la cursa olímpica.
Els organitzadors de la recollida de firmes justifiquen la demanda del referèndum perquè creuen que la celebració d’uns Jocs Olímpics no és el que necessita Hongria ara mateix. En un país amb importants mancances en el sistema sanitari, l’educació o l’accés a l’habitatge, els Jocs no poden ser una prioritat, defensen. Anna Orosz, copresident de Momentum afirma: “Aquests no serien els Jocs Olímpics de la gent si no els de Fidesz”, en referència al partit polític de l’ultraconservador president hongarès Viktor Orban, que governa també a la capital del país.
El moviment Momentum es basa en el sobrecost econòmic i els casos de corrupció existents en les ciutats que han organitzat les cites olímpiques en les darreres dècades. Els de Los Ángeles de 1984 van ser els últims Jocs Olímpics que van deixar superàvit. Des de llavors, tots els organitzadors, tant d’estiu com d’hivern, han patit un major o menor sobrecost. La corrupció, la construcció d’instal·lacions que al cap de ben poc han quedat inútils i les protestes ciutadanes, com va passar l’any passat a Rio, són imatges tristament cada vegada més lligades a les anelles olímpiques.
A diferència d’altres iniciatives prèvies que no van prosperar, aquesta recollida de firmes ha tirat endavant i té temps fins el proper 17 de febrer per reunir les 138.000 signatures necessàries per forçar la consulta. A data de 23 de gener, ja s’havien recollit 50.000 d’aquestes firmes. És a dir, el referèndum sembla molt probable.
Per la seva banda, l’alcalde de Budapest, del mencionat partit Fidesz, ha declarat recentment a la televisió pública que “aquell que estima Budapest, també estima els Jocs Olímpics i no ha firmat (pel referèndum)”, en un intent per frenar una consulta que amenaça greument el seu projecte olímpic.
El referèndum d’Hamburg, la renúncia de Roma
Més enllà de Budapest, aquest episodi de rebuig ciutadà és una nova mostra de la creixent animadversió que la organització dels Jocs Olímpics genera arreu del món. Els Jocs de 2024 comptaven amb cinc finalistes fa poc més d’un any. Des de llavors, Roma i Hamburg han baixat del carro. En el cas de la capital italiana, per la negativa de la nova alcaldessa Virginia Raggi a seguir endavant per qüestions econòmiques, i en el cas de la ciutat alemanya, després de que un 51,6% dels ciutadans hi votés en contra en un referèndum. Prèviament, també Boston es va retirar de la cursa per la falta de suport ciutadà. Per això, els Estats Units van acabar seleccionant Los Ángeles com a ciutat candidata.
El pròxim 13 de setembre tindrà lloc a Lima la 130a Sessió del Comitè Olímpic Internacional. Veurem si finalment els membres del COI redueixen les seves possibilitats d’elecció a tan sols dues ciutats per decidir qui acollirà els Jocs de 2024.
