Amb menys de 600.000 habitants, Luxemburg és un dels estats més petits d’Europa. Amb categoria de capitalitat europea i membre del clàssic Benelux, el país que combina un important centre urbà amb un entorn natural petit (però preciós) té un històric bagatge esportiu amb medalles en Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern.
En una terra on les nacionalitats es dispersen, és un esportista nascut a fora el que ha donat més èxits al país. Marc Girardelli, procedent d’Àustria, va convertir Luxemburg en una potència de l’esquí alpí amb 46 victòries a la copa del món i 5 globus de cristall guanyats als anys 80 i 90. El ciclisme és possiblement l’esport en què Luxemburg ha sabut brillar més i millor en l’escena internacional. Els germans Schleck, Nicolas Frantz, Charly Gaul ho va fer fa uns quants anys i Bob Jungels ho comença a fer amb un gran futur al seu davant.
Sigui com sigui, Luxemburg no és pas una potència esportiva ni europea ni mundial. És un dels petits territoris del vell continent i els seus millors representants troben en els Jocs dels Petits Estats d’Europa una gran oportunitat per demostrar la seva qualitat. Acaben de guanyar la 17a edició d’aquests Jocs amb 98 medalles al palmarès (un 25% dels podis a San Marino han tingut presència luxemburguesa) i continuen al tercer lloc del medaller històric, per darrere de Xipre i Islàndia.
És en aquesta cita, doncs, que alguns dels seus millors esportistes brillen en l’escena internacional. N’hi ha un, però, que ho fa amb uns registres certament impressionants independentment del nivell dels rivals. És Raphaël Stacchiotti, un nedador nascut el 1992 i que ja acumula 40 medalles en aquesta competició.
En un país en que ja fa més de 5 dècades que no aporta més de 12 esportistes als Jocs Olímpics Stacchiotti ja ha participat en tres Jocs Olímpics. el 2008, a Pequín, es va convertir en el més jove de la història del seu país en participar a la cita olímpica. Tenia 16 anys i va ser escollit com a portador de la bandera en la cerimònia inaugural. A Londres 2012 va participar en dues proves i a Rio en 3. Especialista en estils, va arribar a ser doble campió europeu en categoria júnior. Per a Stacchiotti, els Jocs dels Petits Estats d’Europa són una cita ineludible. Aquest 2017 hi ha competit per sisena vegada i ha estat l’esportista més llorejat de la cita amb 7 ors i 2 plates a la piscina de San Marino.
Aquests podis se sumen al seu brillant palmarès: 32 ors, 6 plates i 2 bronzes en una cita que domina a la perfecció.
Hrafnhildur Lúthersdóttir, la referència femenina
La piscina de San Marino també ha servit per confirmar la potència guanyadora de la nedadora islandesa, que s’ha endut 7 ors i que ja n’acumula 24 en les darreres 5 edicions dels Jocs dels Petits Estats d’Europa. Nascuda el 1991, el somni olímpic de Lúthersdóttir va viure el seu moment d’esplendor als passats jocs de Rio. Allà va ser capaç de classificar-se per a la final dels 100 metres braça, on va ser la sisena més ràpida, superant a l’ex estrella adolescent Ruta Meilutyte.
També va ser finalista a Rio de Janeiro la seva compatriota Eygló Ósk Gústafsdóttir, que va acabar la final dels 200 esquena en el darrer lloc. Ella també ha estat una de les grans protagonistes dels Jocs de San Marino amb 5 ors i un bronze i també acumula més de 20 medalles en els darrers anys. Com Julia Hassler, la millor competidora de Liechtenstein, que suma 24 medalles amb només 23 anys. Són les estrelles d’una competició petita però encertada i que exerceix de plataforma de promoció esportiva d’uns nedadors acostumats a treure el cap en les millors cites mundials.
