Waterpolo: Xavi Garcia perd el duel dels balcans
El jugador del JUG Dubrovnik no ha pogut completar una temporada de somni en què ha guanyat la lliga, la copa i la lliga de campions. Finalment, després d’un gran torneig, els croats van sortir clarament derrotats de la piscina contra Sèrbia en un partit menys tens del que s’esperava. Xavi Garcia, com sempre, va ser un dels referents del seu equip anotant dos gols i essent una de les referències ofensives en els moments d’ofuscament dels croats. Al final, 11 a 7 favorable a Sèrbia que revalida l’or aconseguit a Londres. És la primera medalla olímpica del català, que al podi va tenir un meravellós record pel malaurat Roger Garcia, mort l’any passat a causa d’un càncer. Gran plata, enorme gest.
Mentrestant, la selecció espanyola va acomiadar el torneig olímpic amb el 7è lloc després de vèncer el Brasil per 9 a 8 amb 2 gols de Roger Tahull, dos més de Marc Minguell i un altre d’Albert Español. Al conjunt amfitrió, que va arribar a guanyar Sèrbia durant la fase de grups, hi va destacar un cop més Adrià Delgado, que va anotar un gol.
Bàsquet: Les nord-americanes són inabastables
Marta Xargay, Anna Cruz, Lucila Pascua, Sílvia Domínguez, Laia Palau i Alba Torrens sabien perfectament que la missió a la final passava per complicar la vida tant com poguessin a les nord-americanes, que no perden ni un sol partit des de fa més de 20 anys. Diana Taurasi lidera un equip que a Rio no ha tingut rival. Tampoc ho va ser la selecció espanyola a la final, perdent per 101 a 72, però amb la certesa que els deures ja s’havien fet a la semifinal contra Sèrbia. Una plata dolça que, a priori, serà el punt i final de la trajectòria en l’elit de Laia Palau. Difícilment s’hauria imaginat un comiat millor.
Piragüisme: Saül Craviotto s’aficiona al podi
El lleidatà havia anunciat que l’or al K2-200m havia despertat la bèstia i ho va demostrar en una final que va començar malament, que va prosseguir amb un desequilibri i que va continuar amb una remuntada fenomenal en els darrers 75 metres fins a entrar a meta amb el mateix registre que l’alemany Ronald Rauhe. Mateix temps per acabar compartint el tercer lloc del podi. El bronze al K1-200m, en què el palista català tot just preveia lluitar per acabar entre els 5 millors, dóna la 4a medalla olímpica a Saül Craviotto, un dels nostres olímpics més llorejats de la història.
Gimnàstica Rítmica: Exhibició sense errades
Que l’equip espanyol de gimnàstica rítmica, amb Alejandra Quereda i Elena López, es classifiqués per a la final era previsible. Que ho fes amb la millor puntuació de la fase de classificació no s’ho esperava ningú. Els dos exercicis perfectament executats en cintes i en la combinada (cèrcols + maces) i els errors de les russes (únic favorit a l’or, a priori) van fer-ho possible. 17.783 en el primer, 17.966 en el segon. Puntuacions que en cas de repetir-se donaran moltes opcions a l’alacantina i la valenciana de penjar-se la seva primera medalla olímpica.
Atletisme: Un diploma inesperat
La requalificació per a la final dels 1.500 metres llisos donava una oportunitat d’or a David Bustos per brillar en el millor escenari possible, l’estadi olímpic, que dos dies abans l’havia vist ensopegar a les semifinals. En una final disputada amb molta calma en el ritme i amb molta tensió en el grup, el mallorquí va apostar per córrer pel carril interior i va acabar entrant a meta després d’una darrera volta frenètica en la 7a posició. Gran resultat per a Bustos, que obté un diploma molt car en una prova clàssica per a l’atletisme català.
Triatló: La punxada de Routier
Aquest cop, el titular és literal: una punxada a la roda del davant just iniciat el tram en bicicleta de la prova del triatló va obligar la banyolina a anar contra-corrent per acabar essent obligada a abandonar en ser doblada per les triatletes del primer grup en la vuitena volta del circuit, després de patir problemes mecànics de nou. Un final nefast per a la primera experiència olímpica de Carolina Routier, que havia demostrat una ambició enorme en l’inici de la prova, essent la millor triatleta entre totes les participants en el tram de natació. Qui sap fins on hauria arribat en cas que la mala sort no hagués entrat en escena.
