Comprovar els efectes del dopatge en primera persona. Aquest era el punt de partida d’una proposta de documental que ja hem vist en altres ocasions. El cineasta i esportista amateur Bryan Fogel va triar el ciclisme i va buscar assessorament per cercar un pla de dopatge que pogués passar tots els controls possibles en una cursa de diverses etapes i un desnivell acumulat equiparable amb els recorreguts dels professionals.
És en la recerca d’assessorament per dopar-se amb les màximes garanties possibles (per a la salut i per passar els controls sense ser detectat) quan Fogel acaba contactant amb Grigory Rodchenkov, el responsable del laboratori antidopatge de Moscou. El que era un documental interessant, amb la irrupció del doctor rus, passa a ser una història trepidant i imprescindible per entendre l’escàndol més gran de dopatge dels darrers anys.
Grigory Rodchenkov és l’estrella d’Icarus. Un home que primer parla a través d’una pantalla d’ordinador i que de mica en mica es va convertint en el protagonista del metratge i en el fil conductor del documental. La relació entre Fogel i Rodchenkov canvia quan esclata l’escàndol del dopatge d’estat rus (el documental es comença a gravar el 2014) i de mica en mica el doctor bromista del principi va convertint-se en una persona que acaba tement per la seva vida fins a entrar a formar part del programa de testimonis protegits de l’FBI.
Putin, acusat
El documental esdevé un magnífic mètode per entendre com s’ho feien els esportistes russos per passar tots els controls antidopatge sense problemes des dels Jocs de Pequín de 2008 i, com a mínim, fins a Sotxi 2014. També per posar de manifest les mancances de la lluita mundial contra el dopatge i el paper determinant que juguen els polítics russos a l’hora de promoure un sistema trampós per assolir els millors resultats possibles a l’elit. Les acusacions de Rodchenkov assenyalen directament cap a Putin fins i tot quan el doctor el cita com a responsable d’haver-lo tret d’un centre psiquiàtric per assumir el programa d’encobriment de dopatge d’una part significativa dels esportistes olímpics russos.
Ara que els Jocs Olímpics de Pyeongchang estan a punt de començar i que els esportistes russos que hi competiran ho faran sota bandera olímpica pel veto del COI a Rússia, és un moment idoni per veure Icarus. Més encara quan el TAS ha donat la raó a 28 esportistes russos exclosos dels jocs coreans a qui el moviment olímpic no té cap intenció de permetre l’accés a les seves competicions.
El debat sobre el dopatge a l’olimpisme és més encès que mai. Icarus, sens dubte, ofereix una nova perspectiva que ajuda a reconduir els punts de vista més ingenus sobre l’esport d’elit.
