Totes les federacions que compten amb esportistes del nostre país ja han anunciat els esportistes seleccionats per als Jocs de Pyeongchang. Amb procedències diverses (Andorra, Catalunya Nord, Catalunya, Franja de Ponent) i representant seleccions diferents (Andorra, França, Espanya), 10 esportistes comptaran amb el seguiment de La Fosbury del 9 al 25 de febrer. Cares conegudes, veterans i debutants. 9 homes i 2 dones amb objectius fets a mida:
1. Martin Fourcade
El biatleta de La Llaguna té tots els números per convertir-se en una de les grans estrelles dels Jocs Olimpics d’Hivern. Bicampió a Sotxi, aspira a millorar els seus resultats a Corea del Sud. Participarà en sis proves i en totes elles és candidat al podi.
Amb més de mitja temporada de copa del món ja disputada, tots els pronòstics apunten a un duel elèctric entre el nord-català i Johannes Thignes Bo, un dels pocs esportistes capaços d’esquiar més ràpid que Fourcade. Entre els dos han aconseguit 14 dels 15 triomfs d’aquesta temporada. Fourcade té una regularitat inalterable: 15 curses, 15 podis. Això sí: si el petit dels Bo té el dia, té molts números d’endur-se l’or. Les expectatives amb Fourcade s’expliquen a la contra: marxar de Pyeonchgang sense cap medalla és, senzillament, inconcebible. A gaudir de la llegenda!
2. Queralt Castellet
El darrer mes de la rider vallesana ha generat molta il·lusió entre els aficionats que coneixen la seva trajectòria esportiva i vital dels darrers anys. Campiona d’una prova de la copa del món de halfpipe superant a la favoritíssima Chloe Kim i medallista de bronze en la darrera cita, arriba als Jocs en el millor moment de forma dels darrers anys.
Capaç d’encadenar diversos trucs de mèrit i superar amb regularitat la barrera dels 80 punts, intentarà deixar enrere la mala sort olímpica que va patir a les finals de 2010 i de 2014. Candidata a medalla per mèrits propis, a priori té altres esportistes al davant amb més números de pujar al podi. Si és capaç de completar una ronda tan bona com la d’Snowmass, Castellet es podria convertir en la primera catalana de la història en guanyar una medalla als Jocs Olímpics d’hivern.
3. Simon Fourcade
El germà gran del mite també té una opció de pujar al podi a Corea del Sud. Lluny dels seus millors resultats que el van conduir a guanyar la classificació general de la cursa individual a la copa del món de 2012, Fourcade no té cap mena de pressió en les proves individuals, on ja fa temps que és incapaç d’aguantar el ritme i el nivell d’encert dels grans favorits.
Qualsevol resultat que l’apropés al top 10 ja seria considerat, en aquest sentit, un èxit. Malgrat això, Simon té una opció prou clara de medalla a la prova dels relleus, on ha estat una aposta habitual de l’equip francès masculí en les darrers anys en els grans campionats internacionals. Si finalment és un dels escollit per als relleus, podria penjar-se la primera medalla olímpica de la seva trajectòria en els que seran, previsiblement, els seus darrers Jocs.
4. Ander Mirambell
El pioner de l’skeleton a casa nostra disputarà els seus tercers Jocs consecutius amb l’objectiu de millorar el seu topall històric (24è a Vancouver) i lluitar pel top 15 final. Aquesta temporada no ha aconseguit reeditar els excel·lents resultats del curs 2016-2017 a la copa del món, però ha centrat la seva preparació física en els Jocs. A priori, arriba en un dels seus millors moments de l’any a la cita olímpica i haurà de demostrar la seva millora en la velocitat de sortida i en el pilotatge per esgarrapar dècimes de segon.
Acabar entre els 20 millors a Pyeongchang hauria de ser considerat, en tots els casos, un magnífic resultat. Va assegurar el seu bitllet olímpic a la penúltima prova de la copa del món, classificant-se per la segona baixada a Saint Moritz. El 16è lloc a Park City és el seu millor resultat d’aquesta temporada.
5. Lluís Marín
En el seu millor estat de forma seria la carta guanyadora de l’equip andorrà. Aquest especialista en snowboard cross encara no ha estat capaç de recuperar el seu nivell físic d’anys anteriors després de la lesió, però de mica en mica torna a mirar cap a l’elit amb resultats esperançadors.
Amb tota probabilitat a Pyeongchang es quedarà molt lluny de convertir-se en el primer andorrà medallista olímpic de la història, però el seu 20è lloc a la darrera prova de la copa del món de Bansko és una alenada d’aire fresc i un crit d’optimisme a la seva participació olímpica. El proper cap de setmana Marín té una doble cita a Alemanya per acabar d’afinar els preparatius olímpics. Després de Vancouver i Sotxi, a Corea podria aconseguir la millor classificació als Jocs de la seva vida. I si fos capaç de colar-se a les semifinals?
6. Mireia Gutiérrez
És la cara més coneguda de l’esquí andorrà dels darrers anys i una garantia de lluita en els grans escenaris internaconals. Com Marín, afronta els seus tercers Jocs consecutius. Fa quatre anys va ser capaç de ser la 18a a la súper combinada i ara assegura que es troba en el seu millor moment.
Especialista en les proves tècniques, un top 30 a l’eslàlom és un resultat assequible per a una esquiadora que aquesta temporada ha estat segona en una prova de la Copa d’Europa. Amb un 20è lloc com a millor registre de la seva vida a la copa del món, intentarà arriscar a la primera baixada. Amb menys rivals de països potents en joc pels límits de places per país (4 en cada prova), no ens hauria de sorprendre que lluités a prop del top 20 en la seva disciplina preferida.
7. Joan Verdú
No abandonem l’esquí alpí i ens centrem en la gran perla del planter andorrà. Capaç de guanyar un bronze al súper gegant dels Jocs Olímpics de la Joventut de 2012, Verdú s’ha anat afiançant temporada rere temporada com un valor segur del país pirinenc. Amb diversos resultats de mèrit a la Copa d’Europa (aquesta temporada ha entrat al top 30 en diverses ocasions, amb un 15è lloc al descens de Saalbach), afrontarà un programa complet als Jocs de Pyeongchang.
El seu objectiu ambiciós a Corea del Sud és acabar entre els 30 millors en totes les carreres que disputarà a Corea del Sud: descens, súper gegant, gegant, combinada… La seva polivalència àmpliament demostrada en els darrers anys el portarà a ser un tastaolletes olímpic. Són els seus primers Jocs i té marge de millora cap a Pequín 2022.
8. Irineu Esteve
L’esquiador de fons també disputarà els seus primers Jocs Olímpics a Corea. Esteve és la gran perla dels esports d’hivern a Andorra però no tindrà cap mena de pressió aquest mes de febrer. A Pyeongchang renunciarà a la modalitat d’esprint i centrarà els seus esforços en modalitats més llargues, els recorreguts que millor s’adapten a les seves característiques.
Nascut el 1996 i debutant a la copa del món aquesta temporada, ha assolit un 36è lloc molt meritori fa pocs dies a Planica que el podria fer somiar en un top 30 olímpic en uns Jocs prematurs en la seva carrera. Esteve és el líder de la Copa d’Europa d’esquí de fons després d’acabar tercera a la general la temporada passada. Al mundial júnior de 2015 va ser 8è i 12è en dues de les proves disputades. Un enorme talent a les mans de Joan Erola.
9. Martí Vigo
Del 14è lloc al campionat del món júnior de l’any passat als Jocs Olímpics aquest 2018. La trajectòria ascendent d’aquest esquiador de fons de la Vall de Benasc (és de Sessué) és més que prometedora i el bitllet a Pyeongchang ha estat un premi al seu bon debut a l’elit. Aquest mes de gener ha assolit el 22è lloc en una prova de la copa del món per parelles al costat del basc Imanol Rojo i, en solitari, ha estat capaç de guanyar una prova FIS a Àustria.
Amb resultats encara molt discrets a la Copa d’Europa i a la Copa del món absoluta en proves individuals, la seva participació a Pyeongchang és un aprenentatge més que benvingut. Estudiant de Fisioteràpia a la Universitat de Lleida, no té cap mena de pressió en els seus primers Jocs. De la fornada de 1997.
10. Marc Oliveras
El tercer membre de l’equip d’esquí alpí andorrà s’ha guanyat la plaça olímpica després de mostrar el seu millor nivell en les darreres setmanes. Amb diversos podis en proves menors, Oliveras també s’ha reivindicat amb un 24è lloc en una prova combinada de la copa d’Europa i s’ha acabat enduent un lloc que també somiaven altres esquiadors andorrans.
Amb experiència a Sotxi, on va competir en quatre proves diferents, l’objectiu a Pyeongchang passa per les proves de velocitat, que centraran el seu programa olímpic. És en modalitats com el descens o el súper gegant on intentarà colar-se al top 30 per primera vegada després de quedar-se a les portes d’aconseguir-ho a la cita russa. Després de Sotxi va lluitar contra el lupus. El segon bitllet olímpic és un premi merescut a la constància de tots aquests anys.
