El 30 de juny de 1974 el Barça d’hoquei patins aconseguia la seva segona Copa d’Europa de les 21 que té en el palmarès. Un any abans havia guanyat la primera després de vèncer al Benfica però en aquesta segona ocasió la victòria arribava contra un equip africà.
No, no és cap error. El Barça va jugar la final d’aquella competició contra el Desportivo Lourenço Marques, un club portuguès i africà alhora. La raó és molt senzilla, aquest equip era de la ciutat de Lourenço Marques, actual Maputo, capital de Moçambic. I és que Moçambic era encara aleshores una colònia portuguesa i el Desportivo competia a Europa com a campió de la lliga d’hoquei patins de Portugal.
En aquella època les finals eren a doble partit, jugant a les pistes dels dos equips. El Barça va guanyar per un contundent 8-2 a l’anada. En la tornada, tot i perdre per 5-4, els blaugranes es van assegurar el títol en un partit jugat a la localitat portuguesa d’Estoril. La raó de no celebrar-se a Moçambic era que des de 1964 la colònia vivia una guerra d’independència iniciada per les guerrilles del Frelimo (Front de Libertação de Moçambique) contra l’exèrcit portuguès.
Lliga nacional i lliga metropolitana
Enmig d’aquest conflicte, el Desportivo Lourenço Marques va ser capaç de guanyar tres vegades la lliga portuguesa. El sistema de competició era força curiós. D’una banda, es jugava la lliga metropolitana, dominada per equips com el Benfica i el Porto. Els millors classificats disputaven llavors la lliga nacional en una breu lligueta en la qual també hi entraven els millors equips dels territoris colonials, Moçambic i Angola.
El nivell d’equips com el Desportivo anava lligat a la categoria dels seus jugadors. Concretament, aquest equip comptava amb la figura del jugador-entrenador Fernando Adriao, campió del món cinc vegades amb Portugal i considerat un dels millors jugadors de la història. Nascut a Lisboa però emigrat a Moçambic de petit, Adriao va tenir l’honor de jugar per Portugal, primer, i defensar els colors de Moçambic, després, un cop aconseguida la independència.
Precisament, la independència de Moçambic arribaria poc temps després de la mencionada final contra el Barça. La Revolució dels Clavells, de caire progressista i anticolonial, va facilitar la consecució de la independència del país africà, proclamada el 25 de juny de 1975. El passat portuguès, però, ha deixat influències com ara la passió per l’hoquei patins. D’aquesta manera, Moçambic és actualment el millor país africà en hoquei patins amb èxits com ara el quart lloc al Mundial de 2011 o la victòria al Mundial B de 2006.
