L’hoquei sobre gel és un dels esports més seguits en alguns països del món. En països com Rússia, Finlàndia, Eslovàquia o els Estats Units, el seu seguiment és massiu. Però si hi ha un territori lligat a aquest esport és el Canadà.
Fa uns anys un estudi apuntava que un milió i mig d’adults hi practicaven l’hoquei gel, una xifra només equiparable amb el golf. Però l’hoquei gel no deixa de créixer. Els 7 equips canadencs a la NHL, la lliga professional més important del món, hi ajuden. Però el que realment ha cimentat l’èxit d’aquest esport són els triomfs de la selecció. Tant a Vancouver 2010 com a Sotxi 2014 la selecció masculina i la femenina van endur-se l’or. Un doble doblet que ha tingut continuïtat amb podis als mundials. Però l’èxit té un biaix de gènere que és una constant en d’altres esports.
La NHL és una lliga professional que paga contractes suculents als seus jugadors. Les estrelles poden percebre més de 8 milions de dòlars cada any amb contractes multianuals garantits. La majoria, es mouen entre els 2 i els 5 milions anuals. Així doncs, una enorme majoria d’ells cobren individualment més diners dels que és capaç de gener la CWHL, la lliga canadenca femenina. Fons oficials indiquen que la CWHL té un volum de negoci d’1,8 milions de dòlars. Una xifra que, malgrat tot, creix any rere any.
Poulin, una estrella mundial
Marie-Philip Poulin és la gran estrella de l’hoquei gel femení mundial. Té 25 anys i ja és bicampiona olímpica i 6 cops medallista als campionats del món. A Sotxi 2014 va decidir l’or en marcar dos gols claus a la final contra els EUA. El primer, va enviar el partit a la pròrroga. El segon, va ser el del triomf en el temps afegit. Però Poulin té una trajectòria que brilla més enllà dels Jocs. Amb 16 anys va debutar a la CWHL com una exhalació. Des de llavors ha brillat a tot arreu, inclosa la potent NCAA, on va ser escollida en el millor equip de tot els EUA formant part de la Universitat de Boston.
Després de completar la formació, l’estiu de 2015, va decidir tornar al Canadà, a la creixent CWHL. Va fitxar per Les Canadiennes de Montreal i va anotar 23 gols i va repartir 23 assistències. De llarg, es va endur l’MVP de la competició. Aquest any l’equip ja l’ha escollida com a capitana i va camí de repetir els números del curs passat. I tot plegat, ho fa sense veure un duro per part de la CWHL ni del seu equip.
Horitzó 2017-2018
La situació de Poulin és compartida per totes les jugadores de la lliga canadenca. Ningú cobra res si no és que es forma part de l’equip guanyador de la competició o el que suma més punts finals. En ambdós casos aspiren a endur-se 500 dòlars per cap. La gran majoria de jugadores té una feina a temps complet i entrena a hoquei gel dos cops per setmana, a la nit. Podríem fer un ràpid paral·lelisme amb l’esport amateur que practiqueu molts lectors de La Fosbury. Algunes d’elles, però, són campiones olímpiques amb el seu país.
N’hi ha algunes, com Poulin, que són “afortunades”. Treballen mitja jornada becades pel govern canadenc. A més, ho fan en el món de l’hoquei gel. Poulin és entrenadora de la Universitat de McGill. Comparteix tasca amb altres jugadores de primera fila de la CWHL com Kim St.Pierre o Caroline Ouellette. LA CWHL, que aspira a ser la millor competició femenina del món en hoquei gel, viu la mateixa dinàmica que algunes lligues de casa nostra. Allò de jugar dos partits seguits aprofitant un desplaçament, de canviar la data per dificultats laborals de les jugadores, de ser reconegudes només durant els Jocs Olímpics. També passa a Canadà.
Un cas singular va ser el de la finesa Noora Räty. Millor jugadora de la NCAA, va decidir retirar-se amb 24 anys per poder pagar el lloguer de casa seva. Al cap d’un mes, va fitxar per un equip professional masculí de la segona divisió finlandesa.
En tot cas, els èxits de Poulin i d’una jove fornada de jugadores està posant cada cop més pressió al Canadà. De moment, la lliga ha anunciat que té intenció de garantir un salari mínim a les jugadores a partir de la temporada vinent. Els Jocs Olímpics d’Hivern de 2018, és clar, influeixen en la decisió. Si la situació no millora, Poulin plegarà després dels Jocs i intentarà exercir d’entrenadora a temps complet. Tampoc ho tindrà fàcil.
