Segur que quan la seva amiga la va convidar a un entrenament de l’equip on jugava, l’Helena Boada no hauria imaginat mai que l’acceptar la invitació li canviaria la vida. Ella, que era més de tennis, deixava la raqueta per la cistella i, sense saber-ho, començava un camí que l’ha portat des de conèixer i compartir afició i professió amb la seva parella fins a canviar de nacionalitat, deixant l’espanyola per passar a adoptar l’eslovena. Tot això sense perdre els seus orígens i principis: abans del basquet l’important és ser feliç.
Parlar de l’Helena des de la vessant esportiva és fer-ho d’una base que destaca especialment per la seva capacitat de desbordar en l’un contra un i per penetrar, capaç d’utilitzar el seu físic per aguantar en l’aire i finalitzar quan la seva defensora baixa. A més a més la seva ambició i versatilitat combinada amb una capacitat per improvisar diuen els que la coneixen que fan que no s’espanti alhora de prendre decisions. Si barregem això amb el bon rotllo que porta la vestuari la combinació és perfecte.
Parlar de l’Helena des de la vessant personal, alhora, es pot fer, per molt que sembli contradictori, analitzant la seva trajectòria esportiva. I és que d’Olesa de Montserrat a Eslovènia, la trajectòria de l’Helena Boada és un exemple de com compaginar vida, estudis i esport, fer el que et ve de gust i tot plegat amb un somriure d’orella a orella.
