Aquest dimecres el Barça de les 100 victòries ha vistat el Pavelló d’Artaleku d’Irun. Un escenari mític on, no fa masses anys enrere (el 1995) els seus aficionats van veure com el seu Elgorriaga Bidasoa feia un pas de gegant guanyant el partit d’anada de la final de la màxima competició europea d’handbol (30-20). Al cap de pocs dies, el seu capità Tomas Svensson aixecava la Copa d’Europa després de perdre per la mínima a l’infern de Zagreb (27-26).
Aquest gran èxit, del que la temporada passada en van celebrar el 20è aniversari, el Bidasoa el va aconseguir amb jugadors mítics com Nenad Perunicic, Oleg Kisselev, Fernando Bolea, Aitor Etxaburu, el català Armand Rubiño o el mateix Svensson. Actualment l’equip ha sabut refer-se de la crisi econòmica que el va fer baixar el 2007 a la Divisió de Plata, d’on ha tornat per segona vegada i amb molta il·lusió aquesta temporada a la màxima. Ho ha fet amb un projecte dirigit per Jacobo Cuétara, i que compta amb dos jugadors catalans entre els seus jugadors més destacats.
Dos camins diferents
Els dos jugadors, amb trajectòries molt diferents, han arribat aquest estiu a Irun i estant sent dos dels seus jugadors més determinants i estimats per l’afició.
El gironí Edu Nonó arribava aquest estiu a Irun després de ser el màxim golejador de la Divisió de Plata amb l’Handbol Bordils. El jugador, de 30 anys, ha estat les darreres temporades el màxim referent ofensiu del conjunt bordilenc i va encetar aquesta “aventura” amb molta il·lusió. Deixava l’equip bordilenc amb un anhel –“demostrar que també puc marcar gols a l’Asobal”– i ja ha demostrat que pot fer-ho i amb escreix. Només cal mirar les estadístiques, per veure que ara mateix Nonó és el màxim golejador de l’equip amb 38 gols.
Tampoc es queda massa enrere el central, Borja Lancina que dirigeix l’equip des del central i ja n’ha marcat 28. Ell va fer el salt a l’Asobal la temporada passada, però malauradament no la va poder acabar ja que tot i que estava fent una gran temporada amb el BM Aragón, l’equip va desaparèixer a mitja temporada per problemes econòmics. El central vallesà de 24 anys –que tal com explicava en aquest reportatge, de Gonzalo Romero a l’ARA– que utilitza la seva inusual estatura a la màxima competició (1,70m) “més com una virtut que com un handicap”. El jugador, format a la base del BM Granollers, va destacar abans a 1a Estatal amb el Granollers B i Adrianenc, i a Plata amb el Barça B.
Nonó i Lancina, dos jugadors ben diferents que estant sent dos dels pilars d’un dels equips que poc a poc està fent mèrits per aconseguir el premi a “equip revelació”, i que ja va sorprendre per exemple al Fraikin BM Granollers. Un bloc compacte dirigit pel jove tècnic Jacobo Cuétara provinent del Villa de Aranda i que va rellevar per sorpresa al tècnic Fernando Bolea, que els acabava de fer pujar de categoria. Evidentment no guanyaran la Copa d’Europa, però sembla que a Irun estan fent les coses bé per tornar a ser en el futur un dels equips més respectats a l’handbol estatal.
Sí! @jonazkue25 las tira todas… Y tú? Azkuek denak bota ditu, eta zuk? #HemosVuelto #ItzuliGara pic.twitter.com/4jtz6QoXwU
— CDBidasoa-Irun (@CDBidasoaIrun) 18 d’agost de 2016
