Entrevistem Alexandra do Nascimento, jugadora del BM Elx, que viatja amb la seva filla de cinc mesos quan l’equip alacantí juga com a visitant
El dia 22 de gener BM Elx i BM Aula de Valladolid disputaven un partit de la Lliga Iberdrola d’handbol, la primera divisió estatal. Al minut dos de la segona part Lorena Tellez, jugadora del Valladolid, va fer una finta, va xocar amb la defensora i va caure a terra. A continuació l’analista de la retransmissió va fer un comentari en què posava en dubte l’estat de forma de la jugadora cubana per jugar a la màxima divisió de l’handbol estatal dos mesos després de ser mare. Abans d’acabar la frase l’analista va intentar rectificar, però ja era massa tard.
Si quieres ser jugadora de Élite que? Coordina un poco tus ideas, lo arreglaste pero ya la cagada iba en camino…… Luego que apoyo a las madres Deportistas……… pic.twitter.com/qyXM1zxRi1
— Lorena Aide Tellez #18 (@LorenaAideTell1) January 22, 2023
Unes hores després Tellez feia un tuit queixant-se del comentari i del tracte que a vegades reben les mares esportistes d’elit. Després va ser el club alacantí el que feia una piulada en què volia fer arribar un missatge de suport a les mares esportistes. El text del tuit l’acompanyava una foto d’Alexandra do Nascimento, jugadora de l’Elx, amb la seva filla Lia en el transcurs d’un viatge per disputar un partit fora de casa. L’extrem dret del BM Elx va ser mare per primera vegada el passat mes d’agost i aquesta temporada viatja amb la seva filla quan toca jugar fora de casa. La petita ja és una més de l’equip, i per això hem volgut parlar amb Alexandra do Nascimento (Limeira, 1981), per saber què significa ser jugadora d’elit i a la vegada mare d’una criatura i com s’ho fan quan viatgen plegades lluny de casa.
Do Nascimento atén la trucada de La Fosbury unes hores abans de marxar cap a Porriño, de la mà de la Lia, per disputar un partit de la Copa de la Reina.
Desde el Club Balonmano Elche, queremos mandar nuestro apoyo a todas las madres deportistas. (1/4) pic.twitter.com/UYLmnZs9cI
— Atticgo Balonmano Elche (@cbm_elche) January 22, 2023
Bona tarda Alexandra i gràcies per atendre la nostra trucada. Com vas començar a jugar a handbol?
Vaig començar a jugar a Brasil amb deu anys, amb 22 anys vaig fitxar per l’Hypo Niederösterreich austríac, equip amb el qual vaig jugar onze anys. Mentre era allà vaig ser escollida millor jugadora del món l’any 2012 i l’any 2013 vaig ser campiona del món amb la selecció brasilera. Després de l’etapa a Àustria vaig fitxar pel Baia Mare romanès, també he jugat quatre anys a Hongria a les files de Váci NKSE, Alba Fehérvár i Érd i les últimes dues temporades he defensat la samarreta del Bourg-de-Péage DHB francès.
Com fitxes pel BM Elx?
Després de quedar embarassada no volia seguir jugant, era la idea… però durant l’embaràs em vaig adonar que no podia deixar-ho perquè l’amor per l’handbol seguia dins meu. Aleshores vaig parlar amb el meu marit per dir-li que volia continuar jugant després de ser mare. Vam parlar-ho per intentar trobar la millor manera de compaginar l’handbol i la maternitat, jo volia donar de mamar a la nena i viatjar amb ella quan hi hagués partit lluny de casa. Tenia la proposta del Bourg-de-Péage per tornar-hi a jugar, però allà entrenen dos cops al dia i la prioritat era passar el màxim temps possible amb la meva filla, per tant, no em feia el pes.
Vam venir a viure a Espanya, la meva cunyada treballa a Elx i va arribar la proposta del BM Elx perquè l’extrem dret que tenien marxava del club. El primer contacte amb l’Elx es dona quan jo estic embarassada de vuit mesos i els vaig dir que m’ho pensaria. La Lia va néixer el 22 d’agost i més tard vam tenir una altra reunió el meu marit i jo amb el president de l’Elx per parlar del que significaria entrenar, jugar i viatjar estant amb la meva filla. Jo al principi ho veia com un problema perquè és la meva primera filla i mai havia passat per una situació així, però el Juanjo, el president, en tot moment proposava solucions als dubtes que jo plantejava.
Ens vam reunir també amb l’entrenador, Joaquín Rocamora, i ens va transmetre el mateix que el president. En cap moment van veure la meva situació com un problema. La idea era planejar les coses i si no funcionava, ser flexibles per trobar solucions. Havíem de veure com es portaria la Lia, perquè hi ha nadons que ploren molt i la mare no pot dormir gaire a la nit i això podia ser un problema. Gràcies a deu, com diu el meu marit, ens ha tocat un angelet. La Lia dorm molt bé a la nit i només es desperta un parell de cops per menjar i jo puc descansar molt bé. Als viatges també dorm molt i gairebé no plora, és molt tranquil·la. Tant pel club com per a mi és una experiència nova, però tot ha encaixat molt bé. El BM Elx s’ha mostrat sempre obert a trobar la millor solució per a mi i la meva filla.
Alexandra do Nascimento: “El BM Elx s’ha mostrat sempre obert a trobar la millor solució per a mi i la meva filla”
Com estàs vivint aquesta situació?
Al principi no va ser fàcil perquè jo visc a Sant Joan d’Alacant, a mitja hora en cotxe d’Elx, i si la Lia plora mentre condueixo he d’aturar-me i calmar-la. L’entrenador ho sap i em diu que no passa res si no arribo puntual a l’entrenament. Ara que la nena ja ha fet cinc mesos tinc la situació més controlada. Pels viatges he de fer la meva maleta i la seva i no deixar-me res, però cada mes que passa ho fa tot més fàcil.
Què et van semblar els comentaris de la narració de l’Elx – Aula Valladolid dirigits cap a Lorena Tellez, sobre la dificultat de ser mare i jugadora d’elit a la vegada?
Vaig veure el rebuig que va causar el comentari, però és una realitat perquè jo he estat en molts equips i a la selecció brasilera abans de ser mare i només m’havia de preocupar de mi mateixa. Podia arribar abans a l’entrenament o quedar-me mitja hora més després d’entrenar. Ara tinc una filla i ja no disposo de tot el temps per a mi.
Després hi ha el tema del físic, fa cinc mesos del part i encara no estic al 100% físicament, en sóc conscient i el club també. Hi estem treballant conjuntament amb l’entrenador i el preparador físic, però no és fàcil tornar després d’estar nou mesos gestant una vida dins teu. Ara li he de tornar a demanar al cos el que li demanava abans i no és fàcil. Després de sentir el comentari faig aquesta reflexió: és important deixar a les dones ser mares, però si volem seguir jugant al màxim nivell, hem de posar especial atenció a la preparació física per estar bé físicament que és el que farà que puguem competir en condicions òptimes. Personalment, m’he pres la maternitat pel cantó positiu, sé que encara no estic al 100% físicament i que he de seguir entrenant-me per arribar-hi.
Què ha estat el més difícil quan has tornat a les pistes?
En l’aspecte mental, costa no estar pensant tota l’estona en la Lia. En si té gana, si es troba bé etc. Quan acaba l’entrenament marxo corrent, però mentre dura estic concentrada en l’entrenament al 100%. En l’aspecte físic costa entendre el teu cos després de nou mesos sense córrer ni saltar perquè de cop ho has de tornar a fer. M’he de treure la llet, perquè si no ho faig és com jugar amb un pes extra al meu cos.
Alexandra do Nascimento: “Costa entendre el teu cos després de nou mesos sense córrer ni saltar”
Quins són els objectius de la temporada, en l’àmbit personal i de club?
Amb l’equip estem jugant tres competicions (Lliga, Copa i EHF European Cup) i ens ho estem prenent amb calma perquè són molts partits, però de moment va bé. Personalment, el que vull és aportar cada cop més a l’equip a cada entrenament i cada partit perquè significarà que cada cop estic millor físicament. També m’agrada transmetre la meva experiència a les més joves.
Si una jugadora que no té fills et pregunta com és ser mare i jugadora d’elit a la vegada què li respondries?
Li diria que no és fàcil, però val la pena i ho tornaria a fer.
Com són els viatges amb la Lia quan jugueu fora de casa?
Els viatges són molt tranquils, si la nena no té gana i la tinc amb mi està tranquil·la. Vam anar a jugar a Sèrbia i va dormir a l’autocar i a l’avió, per ara no és un problema. No hem passat cap moment estressant viatjant amb la Lia, es porta molt bé i les companyes d’equip també estan pendents d’ella, m’ajuden amb les maletes i el cotxet. Les companyes d’equip juguen amb ella i la fan riure, fins ara no hi ha hagut cap problema. En cap moment he sentit que s’hagin donat situacions incòmodes, les meves companyes em pregunten coses, la volen agafar i crec que és una cosa positiva per al grup. La dinàmica dins el camp és bona i per ara tot encaixa.
S’ha donat alguna anècdota o situació curiosa?
Quan vam jugar a Sèrbia el pavelló no estava ple i tot i que la meva cunyada estava amb la Lia jo sentia com la nena plorava durant el partit i quan va acabar, després de fer la foto d’equip vaig marxar corrent al vestidor per donar-li de mamar.
Sents que ets un referent per a altres jugadores?
No esperava ser un referent, però estic molt tranquil·la perquè estic segura del que estic fent. Va ser una decisió consensuada amb el meu marit, assumíem la responsabilitat de ser pares. La cosa va molt bé i la Lia està molt bé també.
El que et puc dir és que si una dona vol ser mare, ha de poder ser-ho perquè és el millor que una dona pot fer a la seva vida, sempre que vulgui i en el moment que ella vulgui, per descomptat. Si una jugadora ha estat mare i vol continuar jugant, amb l’ajuda del club és possible.
View this post on Instagram
Imatge de portada: @cbm_elche
