Curses per perseguir un formatge, baixades d’andròmines… Tenim molts exemples de proves populars ben surrealistes on el fort pendent en descens és el protagonista. Sembla que aquesta passió per baixar muntanya avall és igual a tot arreu si tenim en compte que a l’illa de Pasqua els rapa nui també tenien des de temps immemorials una espectacular modalitat de descens que avui dia encara es practica.
Un cop l’any, durant el festival cultural Tapati Napa Rui, una vintena de valerosos joves locals es llencen muntanya avall des del cim del Maunga Pu’i, un volcà inactiu, en un descens d’uns 300 metres que fan dalt d’un parell de troncs lligats entre si a una velocitat que pot arribar als 80 km/h i un pendent de 45 graus. S’entén per què només s’hi atreveixen una vintena de joves i no més?
Per a la baixada no es compta ni amb casc, ni genolleres ni altres proteccions similars. El hami, el tradicional tapall per cobrir les parts íntimes dels rapa nui, és tota la protecció que hi ha. També protegeix, ni que sigui donant coratge, la takona, la pintura corporal amb la que els competidors es decoren el cos.
L’objectiu és arribar
Després de reunir-se tots els participants en una cerimònia per honrar els avantpassats i beneir els actuals competidors, comença l’espectacle. Un per un, cada participant és impulsat des de dalt del cim pendent avall pels seus companys i rivals. Després d’uns moments inicials, la inèrcia fa el seu paper i el trineu rapa nui agafa una embranzida imparable. Amb una posició que sol ser estirat sobre el tronc amb els peus per davant, l’objectiu és mantenir l’equilibri per arribar a baix de tot de la pendent, on el terreny fa una esplanada. Guanya aquell que aconsegueix frenar el trineu més endavant.
Quan s’aconsegueix arribar a baix, l’explosió d’orgull i adrenalina és immensa. No sempre, però, les coses surten bé tal i com mostra el següent vídeo.
Ritus d’iniciació o entrenament?
Sobre l’origen d’aquesta esbojarrada tradició, se sol dir que en el passat formava part d’un ritus amb el qual els joves rapa nui demostraven el seu valor per a convertir-se en guerrers i passar a l’edat adulta. També es diu que el Haka Pei formava part de l’entrenament dels guerrers abans d’anar a lluitar contra clans rivals de l’illa.
Tot i que en algunes ocasions, han sortit veus a favor de prohibir aquesta pràctica tan perillosa, no sembla que el Haka Pei hagi de desaparèixer tenint en compte el seu atractiu turístic. Per a qui li pugui interessar, sol celebrar-se el primer diumenge del mes de febrer.
