Els diplomes olímpics són un invent relativament recent de la història moderna dels Jocs. No van aparèixer fins als Jocs d’Hèlsinki de 1952, posant en pràctica per primera vegada un acord assolit el 1949 pel COI. L’olimpisme volia reconèixer el mèrit d’aquells esportistes que lluitaven pel podi però que finalment no aconseguien la medalla i van decidir crear una distinció per al quart, cinquè i sisè classificat de cada prova. Aquell sistema es va mantenir vigent fins l’any 1981, quan el COI va optar per ampliar la distinció i atorgar-la, també, al setè i al vuitè classificat de cada competició, un sistema que es manté vigent des d’aleshores. Per aquest motiu la nedadora Mari Pau Corominas, setena a Mèxic 1968, es va quedar sense diploma. La primera catalana en rebre’l va ser Marta Cantón.
La barcelonina nascuda el 1965 va tenir una brillant carrera internacional en la gimnàstica rítmica. En un espai relativament curt de temps va assolir resultats de gran mèrit en una disciplina poc explorada a casa nostra al màxim nivell fins aquell moment. Cantón va estrenar-se amb 9 anys en un grup escolar que posteriorment va anar creixent en exigència a l’Institut Maragall abans de fer el salt definitiu a l’INEF. El 1980, quan tenia només 14 anys, va entrar a la selecció espanyola de gimnàstica rítmica i va anar a viure a Madrid, lluny de la seva família. 8 hores diàries d’entrenament, estudis aparcats i una rutina dura que la va convertir en una de les perles de l’equip especialment a partir del canvi de seleccionadora el 1982.
Marta Cantón, la primera esportista catalana amb diploma olímpic
Aquell any Marta Cantón va proclamar-se campiona d’Espanya absoluta i va fer el seu debut internacional a l’europeu d’Stavanger, a Noruega, amb un discret 15è lloc final. L’any següent va repetir 15è lloc en el seu debut al campionat del món d’Estrasburg i el 1984, de nou campiona estatal, va competir entre les millors a l’europeu i va guanyar-se el bitllet olímpic a Los Angeles, la cita en què la gimnàstica rítmica feia el seu debut al programa dels Jocs:
Marta Cantón va aprofitar l’absència de les gimnastes dels països de l’òrbita soviètica als EUA per competir de tu a tu amb les rivals. Va fregar el podi amb una gran actuació en què algunes errades en l’exercici final la van allunyar del podi. Després d’ocupar el segon lloc a la general abans d’iniciar l’exercici amb la cinta, el sisè lloc final va ser més plorat que celebrat malgrat convertir-se en la primera dona del nostre país en guanyar un diploma olímpic.
José Mª Miedes, de Mundo Deportivo, lamentava la puntuació dels jutges en la seva crònica de la final: “No direm que Marta Cantón hagués assolit el podi amb uns altres jutges, però li van restar les dècimes suficients per acabar un parell de llocs més amunt. I ho diem sense apassionaments, ni patriotismes banals, sinó simplement en honor a la veritat“. De fet, la barcelonina va demostrar tenir condicions per lluitar pel podi en la fase preliminar de la cita olímpica, que va concloure en el tercer lloc de totes les participants, i durant els tres primers elements.
Retirada abans dels 20 anys
El 1985 Marta Cantón va assolir el millor resultat de la seva carrera amb un 5è lloc a la final de corda del campionat del món, un exercici memorable amb la música d’una de les pel·lícules de Rocky. Aquella va ser la seva darrera competició internacional: abans de celebrar el seu 20è aniversari la gimnasta catalana va casar-se amb l’atleta lleonès de 28 anys Colomán Trabado i va abandonar l’esport d’alta competició per convertir-se en professora d’educació física en un col·legi madrileny.
El casament va unir dos esportistes que es van conèixer durant al cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984 i va ser un esdeveniment força comentat a l’època on els mitjans, fins i tot, els preguntaven si vendrien l’exclusiva a revistes del cor. Al diari El País ho negaven: “En cap moment hem pensat en vendre-la, perquè el que et poden oferir és un milió de pessetes, dos com a molt. Això no ens traurà de pobres però ens enemistaria amb la resta de mitjans de comunicació. No val la pena“.
Guardonada el 1985 com al millor esportista catalana, Marta Cantón va viure una carrera esportiva a l’elit des de l’adolescència fins als 19 anys. El diploma olímpic manté el seu nom vinculat a la història esportiva del nostre país. Un llegat inesborrable.
