Dilluns passat es va fer pública la retirada d’una de les millors gimnastes de rítmica del món, Yana Kudryavtseva. Ho va anunciar la seva seleccionadora, Irina Viner, famosa pel seu caràcter, i l’enorme poder dins d’aquest món. Més tard, la mateixa Kudryavtseva assegurava que havia conegut la seva retirada per la premsa, deia que encara no ha pres una decisió final i que prefereix esperar fins a finals d’any per saber si continua o no.
Per poder competir més s’hauria de sotmetre a una operació que li curaria la lesió a la cama. Això li permetria entrenar amb normalitat, però tornaria a perdre aproximadament un any en la recuperació. Mentre esperem si finalment confirma la retirada, hem decidit fer-li un comiat digne repassant la seva trajectòria.
Viner va fer el mateix amb la bicampiona olímpica Evgenia Kanaeva, amb Vera Sessina i amb Darya Dmitrieva, ja que va dir que es retiraven tot i que cap de les tres ho havien anunciat oficialment. Per tant, les va convidar a deixar la rítmica i dedicar-se a una altra feina. Tenint en compte com és Viner i sabent que tot el que ella diu va a missa, és gairebé impossible que Kudryavtseva continuï en el món de la rítmica. Probablement Viner no vol haver d’esperar que es recuperi i vol donar pas a les noves promeses de la infinita pedrera russa.
El seu pare va ser medallista olímpic a Barcelona 92 de natació i la seva mare va practicar gimnàstica rítmica durant molts anys. Així doncs, la vena competitiva i perfeccionista li ve de família, fet que li ha permès tenir unes grans qualitats psicològiques a l’hora d’entrenar i competir. Gairebé mai somreia -ni en els seus millors moments a l’elit-, era freda, inconformista, seriosa i quasi no expressava els seus sentiments fora de la interpretació dels exercicis. Malgrat això, sempre ha destacat per manejos impossibles, bons girs, una base de ballet excel·lent i unes condicions increïbles. La seva entrenadora Elena Karpushenko ha fet un gran treball tots aquests anys i ha sabut extreure el màxim de Kudryavtseva perquè arribés el més lluny possible.
La gran estrella després de Kanaeva
Tot i que ja havia estat a competicions internacionals, la seva gran estrena va ser l’any 2013, després de la retirada de Kanaeva. Va aparèixer per primera vegada al panorama internacional sènior a la Copa del Món de Sofia, on es va emportar l’or i va sorprendre a tothom per les seves increïbles qualitats. Va guanyar altres copes del món i a l’Europeu de Viena del mateix any va susbstituir Aleksandra Merkulova. Va aconseguir tres medalles.
Al Mundial de Kíev 2013 va seguir progressant i demostrant el seu nivell, malgrat alguns imprevists com el tall de la música en l’exercici de cinta que la va obligar a repetir-lo. Es va emportar tres ors i dues plates, una gran fita tenint en compte que era el seu primer mundial. En una mateixa temporada, es va convertir en la gimnasta més jove en proclamar-se campiona d’Europa i en la més jove en guanyar l’All-Around d’un Campionat del Món, amb tan sols quinze anys. Del 2013 destaca l’exercici de pilota, a ritme de Nocturno de Chopin, amb el qual va enamorar el públic per la seva elegància, destresa i l’increïble maneig d’aparell.
https://www.youtube.com/watch?v=JabNeY84WpI
El 2014 va ser l’any de consolidació de Yana com la russa d’or, la imbatible. Es va emportar gairebé tots els ors possibles, tant en copes del món com al Campionat del Món d’Izmir i als Jocs Europeus de Baku. L’any següent, però, una fractura important al peu esquerre gairebé la deixa sense participar al mundial classificatori per a Rio. Tot i que continuava lesionada, va competir a Alemanya en tres aparells i es va proclamar tricampiona del món.
La sorpresa de Rio
Després d’operar-se el peu a finals de 2015, es va anar recuperant per arribar en el millor estat possible a Rio, va competir molt poc per evitar més lesions i va anar aguantant fins als Jocs. Un cop allà, era la favorita a l’or, per davant de la seva compatriota i màxim rival Margarita Mamun, però el primer dia de competició se la veia molt cansada i adolorida, li va costar força fer els quatre exercicis sense grans errades. Segurament, només volia garantir el seu lloc a la final per donar-ho tot l’endemà. Tothom pensava que s’emportaria l’or, ja que era el que havia fet fins llavors, però una caiguda a l’exercici de masses la va privar de la primera posició, que va acabar sent per a Mamun.
És una pena que una lesió acabi amb la carrera esportiva d’una gimnasta tan gran com ella, de l’anomenada àngel amb ales de ferro, però esperem que gaudeixi tant dels nous reptes que l’esperen com de tots aquests anys a l’elit.
