Els anys post-olímpics solen ser els escollits per molts esportistes per retirar-se i començar una nova vida. Això fa que hi hagi salts generacionals cada quatre – vuit anys i que, per tant, totes les disciplines estiguin sotmeses a un canvi constant. Si a més li sumem el canvi del reglament internacional de la majoria d’esports, al final cada cicle és un nou inici, una nova forma de seguir aprenent i valorant.
Quan comencem els campionats classificatoris per als Jocs s’acostuma a fer una previsió de les retirades o aturades parcials dels esportistes per saber fins a quin punt es pot considerar que hi haurà una nova generació olímpica o si és simplement un petit canvi.
A la gimnàstica rítmica les competidores acostumen a estar a l’elit entre un i dos cicles, sobretot en els conjunts. Sempre hi ha excepcions, com Almudena Cid, única gimnasta del món en participar a quatre finals olímpiques seguides (Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008), o tot el contrari, noies que malgrat haver estat entrenant tot el cicle finalment no són seleccionades i es retiren.
La temporada 2016-2017 és post-olímpica, i per tant, és normal que les grans referents i les més veteranes hagin decidit penjar les punteres. En aquest cas, el nombre de retirades ha sigut molt més gran del previst: de les 24 millors gimnastes individuals del Mundial de Stuttgart 2016, només vuit han arribat al final d’aquesta temporada.
L’adéu de les grans campiones
Els països més potents són els que més han patit en aquesta transició. Les dues millors gimnastes del cicle anterior, les russes Margarita Mamun i Yana Kudryavtseva, van dir adéu de forma sobtada ja que en teoria volien continuar fins a Tòquio. Rússia té el planter més gran del món en rítmica: quan algú es retira sempre hi ha una altra gimnasta preparada i amb grans capacitats. Durant aquests anys la lluita per les places de les competicions més importants serà entre Aleksandra Soldatova i les bessones Dina i Arina Averina, però Soldatova és la que ara per ara compta amb menys possibilitats.
Ucraïna és una altra potència que s’ha quedat sense representants de gran nivell. Ganna Rizatdinova es va retirar després de guanyar el bronze a Rio de Janeiro, Victoriia Mazur la va rellevar i Olena Diachenko va passar a ser segona gimnasta, però cap d’aquestes dues s’ha classificat per a les finals del Mundial. En acabar la competició Mazur va anunciar la seva retirada i Rizatdinova ha confirmat que està embarassada i és poc probable que segueixi a l’elit i torni a portar el seu país en un lloc d’honor del medaller.
Transicions a tot arreu
Itàlia és un dels països que millor està dirigint la secció de gimnàstica. Tot i tenir individuals amb un llarg recorregut i mentalment preparades per competir a casa com Veronica Bertolini i Alessia Russo, la federació nacional s’ha arriscat i ha seleccionat dues noies que acaben d’arribar a la categoria sènior i amb grans espectatives de futur, Milena Baldassarri i Alexandra Agiurgiuculese.
Amb un marge de temps inferior de sis mesos, Azerbaidjan va haver de buscar representant per al Mundial en retirar-se en menys de 24h les dues primeres gimnastes, Marina Durunda i Zhala Piriyeva. Ha hagut de recórrer a la “conjuntera” Ayshan Bayramova, qui ha competit tant en individuals com en conjunt, i a Zohra Aghamirova.
Durant els darrers anys, alguns països amb poca tradició “ritmiquera” com Estats Units o Japó s’han anat fent un lloc al rànquing i fins i tot han guanyat alguna medalla, com Kaho Minagawa a la final de cèrcol. Encara que tots dos estan invertint molts recursos en aquesta disciplina, el cas de Japó destaca especialment, ja que el president de la Federació Internacional de gimnàstica és d’aquesta nació i els propers Jocs Olímpics se celebraran a la seva capital, Tòquio.
La mala sort de Natàlia Garcia
Per últim, Espanya també ha patit força en aquest canvi de cicle. Per un costat, la lleonesa Carolina Rodríguez ha deixat l’elit després d’una llarga carrera, i la que ha passat a ser primera gimnasta, Natàlia García, s’ha vist obligada a veure la competició des de Barcelona degut a una lesió a la cadera. Polina Berezina i Sara Llana han sigut les escollides per participar a Pesaro, tot i que Llana encara arrossegava una fractura al peu. D’altra banda, el conjunt que va guanyar la plata olímpica a Rio 2016 s’ha retirat temporalment i ha deixat pas a les fins ara júniors. El nou equip ha tingut molts problemes amb els exercicis al llarg de l’any i ha deixat de ser una de les grans potències en aquesta categoria.
Per tant, amb el Mundial de Pesaro finalitza una temporada complicada per la majoria de països punters. Caldrà veure com les joves evolucionen i són capaçes d’adaptar-se a la pressió de l’alta competició i al nou reglament. Vénen temps interessants i caldrà tenir els ulls ben oberts per veure com pugen les noves generacions per començar a discernir, fins i tot, qui pot ser la propera campiona olímpica.
