Escolar es va iniciar en la gimnàstica als 6, a la Fuxarda, gràcies a la recomanació del seu centre d’esplai sobre les aptituds que tenia per aquest esport. Als 14 es va estrenar internacionalment als Jocs del Mediterrani d’Almeria (2005), en què va guanyar una medalla de bronze en la competició per equips. Mentre competia a les categories inferiors se li va oferir deixar el CAR de Barcelona per Madrid i entrenar amb la selecció espanyola, però la catalana va rebutjar l’oferta per seguir a prop de la seva família.
Una trajectòria amb entrebancs
Malgrat ser júnior, amb tan sols 17 anys era una de les principals candidates a anar als Jocs de Pequín 2008, però la pressió li va poder, i just abans del Mundial classificatori va abandonar l’equip estatal i els estudis i es va retirar. Després es va quedar embarassada, als 18 va tenir el seu fill gran, el Kílian, i un any més tard va intentar tornar a l’elit. Va tornar a entrenar al CAR i va aconseguir competir al Mundial del 2009, però dies abans de fer-ho als europeus del mateix any es va trencar el lligament creuat del genoll.
La recuperació va ser tan dura que no va voler continuar, així que es va centrar en la seva família i en entrenar les nenes del seu club, el Gimnàstic Osona. Al 2014 van tornar les ganes de fer gimnàstica i es va preparar els quatre aparells, però de nou les lesions del genoll l’apartaven de l’esport i l’intent de reaparèixer es va frustrar. Va seguir com a entrenadora i al 2017 va ser mare de la Nayara, la seva segona filla.
Una altra oportunitat
Tot i no tenir objectius fixos, ara ho vol intentar de nou. Fa uns mesos va participar a la Lliga de clubs per donar un cop de mà al seu club, i les sensacions van ser tan bones que un mes més tard va competir a la Liga Iberdrola. Ara afronta el Campionat d’Espanya base, tot i que d’una manera molt diferent, ja que també hi participarà el seu fill. És un fet històric, ja que mai abans una mare i el seu fill havien coincidit en una mateixa competició com a gimnastes, i menys en el mateix club. Tot i això, en un principi Escolar no va voler que el petit fes gimnàstica, i el va apuntar a altres esports, però davant la insistència del nen, va acabar accedint. Ara ell entrena sis cops per setmana, i tot i que sembla que ha heretat el talent de la seva mare, de moment només cal que gaudeixi fent gimnàstica, i el temps ja dirà.
