Aquest cap de setmana s’ha disputat a Barcelona la Copa del Món de Gimnàstica Estètica de Grup. Un esport estèticament bell, que per als que no hi entenen res es podria definir com una combinació de natació sincronitzada, dansa clàssica, gimnàstica rítmica, acrobàcies i fins i tot patinatge artístic.
Aquest esport, que va néixer a Finlàndia fa més de 100 anys té una llarga tradició als països del nord i l’est d’Europa i poc a poc s’està començant a implantar a casa nostra, amb fins a 10 clubs repartits per Catalunya.
La gimnàstica estètica de grup és un esport d’equip on un conjunt d’entre sis i catorze gimnastes presenten una coreografia musicada de tres minuts. El jurat no només en puntua la precisió tècnica, sinó també aspectes artístics i d’execució. Igual que a la gimnàstica rítmica, cada actuació ha de tenir un mínim de moviments obligatoris, sobretot salts i equilibris, que permeten sumar punts. Igual que a la natació sincronitzada, però, l’element clau és la perfecta simbiosi entre les integrants i probablement també la part més complicada de l’execució. L’aspecte més estètic i de ball, més propi de la dansa o el patinatge, també és puntuat.
Malgrat la llarga tradició a Finlàndia, es tracta d’un esport relativament jove i poc regulat a nivell internacional. No existeixen Federacions ni Seleccions Internacionals, i són els clubs els que presenten candidatura a les diferents competicions que es duen a terme arreu del món. Al mateix temps, doncs, les ajudes públiques són escasses i són aquests clubs els que costegen els viatges a competicions europees i internacionals a indrets com Estònia o les Illes Feroe.
El que podríem considerar com la Champions League de la gimnàstica estètica és la Copa del Món, que consta de quatre proves: Sofia, Hèlsinki, Budapest i Barcelona. Aquesta darrera és la que ha decidit el campionat i tots els millors equips del món s’han citat a la ciutat comtal per participar en la competició més prestigiosa d’aqust esport. Fins a 500 participants de 23 països han estat presents al Pavelló de la Mar Bella per competir en alguna de les seves modalitats. Les guanyadores han estat les russes del conjunt Expressia, i han completat el podi el Madonna (Rússia) i el Tampereen Voimistelijat (Finlàndia).
A casa nostra, els equips més forts són l’INEF i l’Alcon Cusí, i a la Copa del Món de Barcelona han fet una gran actuació, acabat en vuitena i desena posició respectivament, molt meritori tenint en compte el professionalisme dels equips guanyadors, mentre que a Catalunya segueix sent molt amateur.
De fet, la majoria d’atletes arriben a l’estètica de la mà de la gimnàstica rítmica, ja sigui per l’interès d’aquest esport més “artístic” o bé també atretes per la possibilitat d’allargar la carrera esportiva, que en rítmica acostuma a acabar-se cap als 16 anys, mentre que el recorregut en estètica és molt més llarg, podent arribar a duplicar-se. Fins ara, la majoria de gimnastes es passen a l’estètica quan acaben amb la rítmica, o la compaginen, però poc a poc es comencen a implantar escoles que es centren únicament en l’ensenyament d’aquest esport.
Tot plegat passos petits per consolidar un esport que vol posar incís en els valors de la bellesa i l’harmonia per sobre aspectes més tècnics i, sobretot, el treball en grup per sobre de les individualitats. A més, tot i tractar-se d’un esport eminentment femení, poc a poc, es comencen a impulsar també els equips mixtes i permetre d’aquesta manera l’entrada d’homes a la competició.
