Ja fa uns quants anys que vam saber que el metge de la selecció nord-americana de gimnàstica artística Larry Nassar va abusar sexualment de desenes d’esportistes adolescents durant dècades. La presència entre les víctimes d’aquests abusos d’una súper estrella de l’esport mundial com Simone Biles i d’altres campiones olímpiques com Gabby Douglas o Aly Raisman va ajudar, sens dubte, que el cas tingués volada internacional, però probablement la persistència del cas en denúncies i judicis ens ha fet perdre la perspectiva de la magnitud de tot plegat. El documental estrenat aquest dijous a Netflix “Athlete A” és imprescindible per la seva capacitat de resseguir el cas a fons sense passar per alt de detalls que podrien semblar menors d’entrada.
A partir del testimoni de Maggie Nichols i d’altres gimnastes que van patir abusos molts anys abans i que van decidir denunciar els fets, el film acompanya la investigació en profunditat liderada pels periodistes de The Indianapolis Star i compta amb testimonis i algunes gravacions notables. Sense ser cap prodigi tècnic, un dels grans encerts d’Athlete A és acompanyar des del primer moment l’equip de periodistes que va dedicar mesos i mesos a anar publicant el resultat de les investigacions.
Posar en valor el periodisme sense arribar a fer un Spotlight és un encert perquè és la feina de The Indianapolis Star el que permet a les gimnastes que opten per denunciar en primer terme que la seva veu sigui escoltada i alhora és un canal excel·lent per què moltes més víctimes decideixin explicar el seu testimoni. A més, és l’equip de reporters qui lidera els nous fronts que es van obrint amb el cas, que passa d’investigar abusos sexuals a menors a destapar un greu cas d’encobriment institucional.
“Athlete A” ofereix totes les claus per entendre què va passar i qui en va ser responsable més enllà de Larry Nassar. La mirada és especialment interessant quan opta per posar context a l’èxit esportiu de les gimnastes. El clima d’exigència majúscula i poca humanitat és evident i és allò que sovint es ven com el preu de l’èxit a l’esport d’elit. Sense necessitat d’entrar-hi a fons, el documental constata que les esportistes van patir abusos físics i emocionals des de ben petites sempre perseguint el somni de la victòria i de la glòria olímpica com a justificant de tot. Un ambient trastornat on competir lesionada esdevé part del sacrifici i que en part ens recorda un altre documental sobre la selecció espanyola masculina de waterpolo dels anys 90. És en aquest context de sobreexigència i abús d’autoritat quan l’abús sexual esdevé un pas més en el maltractament cap a nenes i adolescents.
L’opacitat de la federació de gimnàstica estatunidenca, amb el seu president al capdavant, demostra de forma obscena que un cop més és més important la marca i la imatge que no pas el benestar i les cures cap a les persones. Un món ple d’horrors que amaga múltiples denúncies i que no s’atura fins que algunes de les víctimes supervivents decideix jugar-se la intimitat i la reputació per evitar que els abusos es perpetuïn encara més.
https://www.youtube.com/watch?v=JzeP0DKSqdQ
Cal veure un documental que disposa de bon material, que és un cop de puny a l’estómac i que té elements per ajudar a sacsejar consciències entre els amants de l’esport i que hauria de fer reflexionar si l’esport d’elit que sovint admirem és realment saludable i garanteix la dignitat de les persones que el practiquen.
