Les lesions s’han cobrat un peatge molt gran. Tan física com emocionalment, el calvari que ha viscut des de 2015, sembla que ens han acabat portant al trist i inevitable desenllaç de la retirada anunciada aquesta matinada.
Una carrera plena d’expectatives
Des de la seva època d’institut, un cop retornat a Texas, després de passar bona part de la seva infantesa a Europa -entre Londres i Frankfurt- degut als negocis del seu pare, Andrew Austen Luck ja es mostrava com un quarterback únic, amb números excel·lents.
Així doncs, els portals especialitzats en el reclutament de jugadors per a les universitats, el mostraven com un dels millors de la seva posició de la promoció de 2008. Després de decidir entre vàries ofertes, finalment es va decantar per Standord.
A la universitat de la Badia de San Francisco, després d’haver passat un any d’aprenentatge com a rookie, es va convertir en un veritable espectacle des del primer moment.
/cdn.vox-cdn.com/photo_images/4710922/132601468.jpg)
Titular indiscutible amb els Cardinals però, no va ser fins al 2010 que va començar a centrar les mirades de tot el país liderant Stanford a un magnífic rècord de 12 victòries i una sola derrota.
Era el primer any en què s’hagués pogut presentar al draft de la NFL, on les enquestes el situaven com a primera elecció. Tot i això, va decidir tornar un any més a Stanford, on va acabar de confirmar el que tothom pensava d’ell.
Al draft de 2012 el número 1 tenia el seu nom apuntat. Com sempre, sense fallar a les expectatives que requeien sobre la seva persona. Demostrant des del primer partit amb els Colts la figura que s’esperava d’ell.
Un llarguíssim historial de lesions
La carrera a la NFL de Luck està marcada per un rendiment meravellós però, també, per moltes lesions que l’han anat afectant física i moralment, fins al punt de portar-lo a la retirada.
Esquinços als cartílags de les costelles, esquinç a l’abdomen, una laceració al ronyó que va provocar que, durant un temps, orinés sang, una commoció cerebral, com a mínim. I la pitjor, un trencament al lligament de l’espatlla que el va portar a perdre’s més d’un any de competició, fins a poder retornar la passada campanya 2018, amb un rendiment excel·lent.
Finalment, aquesta temporada no havia començat a jugar per una misteriosa lesió al bessó que, sembla ser, és la gota que ha fet vessar el got, decidint decantar-se per la retirada. Com ha afirmat a la roda de premsa: “Porto massa temps estancat, sense poder viure la vida que m’agradaria viure. He perdut l’alegria de jugar, i l’única via que veig per tirar endavant és esborrar-me del futbol americà. No ha estat una decisió fàcil, de fet, ha estat la més difícil de la meva vida, però és l’adequada.”
Una remuntada pel record
De tots els millors moments de Luck a la lliga, n’hi ha un que es va quedar particularment a la retina de tots els aficionats de la NFL. Es tracta de la remuntada contra els Kansas City Chiefs als playoffs de la temporada 2013.
Fins a la Super Bowl de fa tres temporades, la remuntada més gran a la història dels playoffs de la NFL. Us en deixem el vídeo resum amb el micròfon dels jugadors, per aconseguir-ne una experiència més immersiva.
El trist final del draft de 2010
Andrew Luck va ser seleccionat amb el primer pick del draft de 2012 pels Indianapolis Colts, l’equip on havia fet història Peyton Manning. Amb el número dos, els Washington Redskins es van hipotecar el futur per aconseguir Robert Griffin III, un altre quarterback espectacular del món universitari.
Estrella rutilant a Baylor, RGIII, va entrar com una exhalació a la NFL. Demostrant ser una superestrella a DC no podia estar més contents. Fins que una lesió va acabar amb els seus lligaments creuats. I a partir d’aquí, amb la seva carrera com a quarterback titular i estrella de la competició. Actualment ocupa la plaça de reserva als Baltimore Ravens.
Amb l’actual retirada de Luck per culpa de les lesions, els dos primers picks de 2012, dels quals esperaven marcar un abans i un després a la lliga, converteixen en una trista història aquella matinada d’abril de fa 7 anys.
Una advertència a la gerència de les franquícies
Luck és un jugador meravellós. La viva imatge del competidor pur, amb autèntica devoció per l’esport i tots aquells que el practiquen. Mítiques són les imatges on se’l veu felicitant els defenses rivals quan l’enviaven a terra.
Ara bé, la imatge de defenses rivals impactant contra Luck va ser una imatge molt comuna. Fins i tot massa. Durant els primers anys de la seva carrera, va ser el QB que va rebre més impactes de les defenses rivals. Una sèrie d’impactes que, no cal ser visionari, per entendre les conseqüències que han portat a la carrera del jugador.
Així doncs, potser seria el moment de pensar en la importància de les offensive lines. Els jugadors encarregats d’intentar preservar, tant com sigui possible, la salut dels seus quarterbacks –i si no, que li diguin a Tom Brady i els miracles que li aconsegueix, any rere any, Dante Scarnecchia-. En un futur potser no haurem de donar notícies tristes com aquesta.
Per acabar, res millor que l’última piulada del compte humorístic que ha fet famoses les peripècies de Luck, en el més pur estil militar de la Guerra Civil americana.
Dearest mother —
The quill has never felt more heavy. I have made the decision to holster my sidearm permanently. I shall battle no more. The decision is difficult, but, as the hogs taught me, I must be true to myself. I am coming home to care for you and the farm.
— Andrew— Capt. Andrew Luck (@CaptAndrewLuck) August 25, 2019
