Per primera vegada La Fosbury ha organitzat un acte per presentar un dels números de la revista trimestral en paper. La sala d’actes de la llibreria Altaïr ha acollit un col·loqui aquest dijous per donar a conèixer els continguts del número d’estiu, la número 30, en què la revista es transforma en una guia de viatges esportius. 11 grans rutes i 10 escapades curtes que recorren diversos indrets del món i de casa nostra.
Conduït pel periodista de La Fosbury Víctor G. Núñez, la xerrada va comptar amb la presència de Clara Basiana, periodista de La Fosbury, membre de l’equip espanyol de natació sincronitzada entre 2009 i 2016 i medallista de bronze als Jocs de Londres 2012, i d’Albert Español, col·laborador de La Fosbury i jugador d’elit de waterpolo amb dues participacions olímpiques que ha acompanyat el darrer any la selecció xinesa en el camí de preparació per als Jocs de Tòquio 2020.
Clara Basiana, responsable de la ruta al Camí de Sant Jaume, va explicar l’experiència de l’equip d’elit estatal de natació artística a la ruta que va a parar a Galícia per preparar els Jocs de Londres. Una ruta pensada per treballar la cohesió d’equip fora de l’aigua farcida d’anècdotes que va anar desgranant durant l’acte.
Compaginar viatges culturals i esport d’elit, una missió difícil
Albert Español va explicar com viuen els viatges els esportistes d’elit a partir de la seva experiència personal: “malauradament, no tenim prou temps per conèixer els llocs on anem. Anem, competim i tornem. És molt diferent quan viatgem per competir o per esbarjo. En competicions llargues, com uns Jocs Olímpics o uns mundials, de vegades allarguem el viatge uns dies més pel nostre compte. Ara bé, si ens cenyim al plànning d’equip, la federació no contempla que els desplaçaments també siguin un viatge cultural“. El jugador barceloní va reblar el clau: “quan em diuen que he estat a molts països els dic que no, que he estat a moltes piscines“.
Clara Basiana també va dir-hi la seva: “Si s’obrís la mirada sobre com es pot aprofundir en l’esbarjo en els viatges de l’esport d’elit, sí que hauria de ser al final de les competicions. Com a mínim en sincro, perquè les hores que entrenem no donen per més. Podria estar molt bé garantir una part final pels viatge en si més enllà de la competició“.
Els Jocs Olímpics, una experiència singular
Clara Basiana va explicar la seva vivència olímpica als assistents: “Quan vas a uns Jocs Olímpics hi ha diferents maneres d’enfocar-los. Als de Londres el nostre objectiu era fer medalla. Ho gaudeixes molt, on a la vila olímpica fas cua darrere l’Usain Bolt o el Pau Gasol, però amb tanta feina no tens tanes oportunitats per fer vincles amb altra gent. Amb els membres de la teva delegació vius una experiència molt propera, coneixes les persones, que no són màquines, cadascú amb les seves inquietuds i les seves històries“.
La nedadora, entre múltiples anècdotes, també va fixar-se en l’alimentació: “Els menjadors dels Jocs Olímpics són gegantins (com mitja Plaça Catalunya de Barcelona, segons Español!) i hi ha food trucks de tot el món, cadascun amb els matisos de cada cultura d’arreu”.
Albert Español, de la seva banda, va desfer un dels mites més clàssics dels Jocs Olímpics: “Les olimpíades han sigut dues de les experiències més boniques de la meva vida. Estem en una bombolla que és la vila olímpica. T’assabentes poc del que passa fora. Però estar en una mini ciutat amb gent de tot el món és molt enriquidor. Tothom va vestit amb el logo de la seva selecció i és tan curiós com bonic. Normalment tothom s’agrupa per països i per equips. El mite de les festes a la vila olímpica no és veritat. La gent està molt concentrada en els seus objectius esportius“.
Us convidem a reviure l’acte a través del vídeo enregistrat en directe
Més fotografies de l’acte, a càrrec del fotògraf Miguel López Mallach:
