Aquest recull de testimonis de grans esportistes cubans sorgeix de diverses entrevistes fetes en els darrers anys. En cadascun d’ells hi ha la petjada de Fidel Castro, a qui l’esport mai li va ser aliè, ja que va viure, va gaudir i va triomfar amb més d’una medalla, un èxit.
Mà sagrada…
Orlando Martínez, campió olímpic a Múnic 1972, boxa
No vaig poder participar al campionat del món de 1974, aquí a La Havana, perquè em vaig lesionar l’os del cinquè metacarpià de la mà esquerra durant el campionat nacional contra Jorge Luis Romero. Quan el combat va acabar, vam haver d’anar d’urgència cap al metge ortopèdic. Més tard em van explicar que Fidel li va dir al doctor Rodrigo Álvarez Cabras: “aquesta mà és sagrada i s’ha de cuidar, s’ha de salvar”. El mateix Comandant va proposar que jo fos l’integrant número 12 de l’equip al mundial, encara que la funció era donar suport als companys des de la grada”
I la Javelina va arribar molt lluny
María Caridad Colón, 1a dona campiona olímpica de Cuba i Llatinoamèrica a Moscou 1980, atletisme
Amb el Comandant tinc una anècdota especial. El 1978 vaig guanyar el trofeu de novata de l’any i en premiar-me em va dir: “tots arriben lluny en juvenils, però quan arriben a grans…” Sense triomfalismes, però desafiant, li vaig contestar: “jo arribaré més lluny”. I ho explico perquè em satisfà haver complert les meves expectatives. En els darrers temps, quan ens vam veure, vam xerrar molt sobre la xocolata de Baracoa, una ciutat que li encantava visitar.
El guapo Héctor
Héctor Milián, campió olímpic a Barcelona 1992, lluita grecoromana
El títol olímpic és el màxim guardó que pot aconseguir un esportista i es va resoldre als segons finals. La pressió era més gran perquè era el banderer de la delegació cubana a aquests Jocs Olímpics i no podia fallar-li ni a Fidel ni al poble. A més, va ser el primer or de Cuba en aquesta contesa. Al tornar, encara recordo les paraules de Fidel en la rebuda: “com et trobes, Héctor? Tremenda lluita per l’or, però tu vas guapejar més”.
Un regal per a Fidel
Yordania Corrales, multicampiona en Jocs Panamericans, gimnàstica rítmica
Els nord-americans van influir tant en la mesa de qualificació que em van posar com a última competidora, de manera que només tenia 5 minuts per canviar-me entre una prova i l’altra. 15 dies abans de Winnipeg 1999 vaig preparar la coreografia per al conjunt, cosa que no feia des de 1991. Malgrat tot, va ser una gran actuació per tot el que vam aconseguir les noies, per la severitat de l’arbitratge i perquè el Comandant en Cap ens va rebre en tornar i ens va deixar una frase que guardo en la memòria: “aquesta piloteta me l’has de regalar”. Es referia a la pilota amb què vaig competir allà, la que em va caure perquè em vaig endarrerir en les voltes i vaig deixar els braços oberts.
A la banqueta d’Industriales
Lázaro Martínez, campió dels Jocs Panamericans a Cali 1971, jugador de Beisbol d’Industriales, l’equip insígnia de Cuba
Molts dirigents de la Revolució anaven a l’estadi durant les primeres sèries nacionals, inclòs el Comandant en Cap. En un partit d’Industriales contra Orientales, Fidel va arribar al tercer temps i ens va saludar a tots a la banqueta. Es va asseure allà fins al darrer punt, però vam seguir concentrats en el joc. Després de la victòria, d’haver vist la manera en què jugàvem, com ens donàvem suport uns als altres, ens va dir: “ja sé perquè vostès no poden perdre: perquè sempre estan lluitant”.
Al xinès l’atrapem a Pequín
Anier García, campió olímpic a Sidney 2000, atletisme
El títol olímpic a Sidney va ser immens, però el bronze d’Atenes 2004 sempre ha estat la medalla que m’he guardat amb més estima per tot l’esforç que vaig haver de fer per arribar-hi en forma. Al tornar d’aquests Jocs, a l’aeroport, quan baixava de l’avió, Fidel em va abraçar i em va llançar una frase desafiadora: “excel·lent aquest bronze i no et preocupis, al xinès l’atrapem a Pequín”. Es referia al jove Liu Xiang, que s’havia coronat amb 21 anys. Jo ja no hi vaig poder anar, però el compatriota Dayron Robles va complir aquestes paraules quatre anys més tard”.
A “pedrada limpia”
Braudilio Vinent, multicampió mundial, béisbol
Sí, tinc moltes anècdotes. Al mundial de Nicaragua 1972, on vam guanyar el campionat, de seguida vam rebre una trucada del Comandant quan estàvem celebrant el triomf. Vaig agafar el telèfon i em va preguntar: “Vinent, com ha estat això, com t’ho has fet per dominar a tants batedors?”. I li vaig respondre: “a pedrada limpia“. I vaig escoltar la seva riallada.
L’altra va ser quan ell estava de mànager de l’equip que va jugar contra el del Comandant Hugo Chávez al campionat llatinoamericà. Em va fer venir amb molt respecte abans de començar: “Vinent, per tradició obrirem amb Alfredo Street, com ho veus?”. Li vaig dir: “vostè és el mànager”. I em va respondre: “però tu ets el meu assessor principal”.
La batalla la vas guanyar tu
Armando Martínez, campió olímpic a Moscou 1980, boxa
La lluita per la corona de la Copa del Món de 1981 amb el canadenc Shawn O’Sullivan és considerada per molts periodistes i aficionats a la boxa, com una de les més grans, emotives, disputades i històriques després de 1959. Els jutges van votar a favor del canadenc per despit i la gent no podia admetre aquella derrota. Fidel, en la rebuda, em va dir: “Armandito, per a mi, com per a tot el poble cubà, la batalla la vas guanyar tu”. I des d’aquell moment m’he sentit campió d’aquesta Copa.
