Domini de la llengua, estratègia i atzar. La combinació d’aquests tres elements és la clau de l’Scrabble, un popular joc de taula ideat fa 80 anys que va comptar amb una primera versió inicial en la nostra llengua als anys 70 gràcies a la feina d’en Tísner, el pioner dels mots encreuats en català.
L’any 1990 va sortir a la venda la primera versió d’Scrabble en català per a tots els públics i des d’ençà la seva popularitat ha estat tan gran que el joc compta amb múltiples derivades: un diccionari oficial (el DOSC), publicat l’any 2000 i que indica quins són els mots que es poden jugar a l’Scrabble; l’AJUSC, una associació de jugadors sense ànim de lucre; un parell de rànquings emocionants i de noms divertits (BARRUF i BARRISC); clubs d’Scrabble arreu dels Països Catalans o múltiples campionats i lligues amb el campionat del món com a referència indiscutible.
La 8a edició del mundial s’ha disputat per primera vegada fora de Catalunya (el mundial d’Scrabble duplicat sí que havia comptat prèviament amb seu mallorquina) amb un èxit de participació indiscutible. S’ha batut el topall històric de participants, amb 85 jugadors, i s’ha viscut un final ben emocionant amb una darrera partida al límit que ha servit per proclamar campió del món per primera vegada al sabadellenc Carles Cassanyes.
Cassanyes es jugava el títol en un duel directe amb Miquel Sesé, bicampió del món (2005 i 2011). Demostrant el seu talent per fer scrabbles (col·locar totes les lletres del faristol en un únic mot), Sesé va fer dues jugades consecutives amb un ple que li donava un marge de més de 100 punts d’avantatge quan ja no quedaven fitxes al sac. Cassanyes, però, va fer un darrer moviment espectacular amb el mot “laminar”. 97 punts gràcies als bonus del joc, sumats a la penalització de Sesé per no col·locar les lletres X i L·L al taulell i triomf per 462 a 450 punts.
Cassanyes va obtenir 9 victòries en 10 partides i va deixar enrere Joan Ramon Manchado, segon; Josep Maria Martí, tercer; i Maribel Servera, que va acabar quarta amb el mateix nombre de victòries que Manchado i Martí. Més enllà del triomf final el campionat del món també premia categories singulars com la millor jugada (150 punts del triple campió del món Marc Vigo amb “Flaquejar”) o la millor jugada amb la L·L (“expel·liré”, 142 punts), una de les lletres més complicades de fer servir durant el joc.
L’Scrabble més enllà de les partides
El misticisme de l’Scrabble també es fixa en les jugades centenàries (aquelles que superen els 100 punts), les partides mil·lenàries (les que sumen més de 1.000 punts entre els dos jugadors), la mitjana de punts (al mundial va ser de 409,25) o el nombre total d’scrabbles (amb rècord de Miquel Sesé amb 34). Sigui com sigui, el joc com a punt de trobada per aprendre, divertir-se i competir amb la nostra llengua.
El BARRUF, el rànquing de jugadors d’Scrabble en català, ja està actualitzat després del mundial. Recomanem fer un cop d’ull al rànquing per entendre la magnitud del joc i la passió dels jugadors: des de l’any 2000 han recomptat 25.874 resultats individuals i 169 campionats. Un autèntic espectacle d’una disciplina competitiva que apropa l’Scrabble, sens dubte, a tot l’altre esport.