Els beneficis econòmics i esportius d’una Catalunya independent, en xifres

2 minuts de lectura

foto final estudi federacions

Aquest dimecres la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha presentat un estudi sobre l’impacte econòmic de la independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes. Més ingressos, més ocupació i més potencial esportiu són algunes de les principals conclusions del treball. A continuació us en desgranem les dades principals.

Ingressos: 93 milions d’euros

tw-logo---impacte-economic

93 milions d’euros. Aquesta és la xifra prevista de nous ingressos per a les federacions esportives catalanes. No és un número dit a la babalà. Els responsables de l’estudi, Toni Garcia i Vicente Javaloyes, van iniciar a l’abril de 2015 una exhaustiva recerca per a precisar amb exactitud els canvis de 10 federacions esportives del país: futbol, bàsquet, tennis, ciclisme, natació, vela, esports d’hivern, gimnàstica, rugbi i triatló. A partir d’aquests casos concrets han extrapolat dades a la resta de federacions i han tingut en compte la realitat de països europeus de població i estructura similar a la de Catalunya per analitzar l’impacte en les subvencions, els patrocinis, els drets televisius o l’organització i participació en competicions oficials.

L’estudi considera que haurien de passar entre 3 i 4 anys per consolidar aquestes xifres i fa una previsió d’impacte en un escenari, per tant, de futur a curt termini.

Impacte global: 18 milions d’euros

Tan interessant com la primera xifra és analitzar el creixement associat de les despeses per fer front a una nova estructura de federacions vinculades a les grans competicions internacionals. L’augment de despesa associat a sous i salaris, concentracions, àrbitres, quotes internacionals, viatges o noves contractacions, però, quedaria plenament compensat per la banda dels ingressos. De tot plegat en resulta una desviació positiva de 17.987.138 euros. Dit d’una altra manera, la independència generaria en l’esport català un diferencial positiu del 23,98% entre nous ingressos i noves despeses. De les 10 federacions esportives analitzades només n’hi ha una que, a priori, podria rebre un impacte negatiu amb la independència. És la Federació Catalana de Natació i tindria un impacte global de -25.000€.

Considerem convenient especificar que els escenaris previstos pels autors disten de ser esbojarrats. És més: en general, les xifres parteixen d’unes previsions de contenció, atès que s’acostuma a deixar de banda els millors resultats possibles en tots els àmbits analitzats.

Llocs de treball: 705

Catalunya independent

Una dels grans àmbits del creixement de les despeses és, alhora, una xifra d’impacte positiu en l’economia del país. L’estudi constata que la nova estructura federativa de l’esport català generaria 705 nous llocs de treball. Ocupació i esport, una variable que sovint no es té massa en compte i que la Diputació de Barcelona fa poques setmanes posava en valor amb una xifra rodona de 48.000 persones ocupades en l’àmbit esportiu només a les comarques barcelonines. Els llocs de treballs no només els ocuparien tècnics federatius: també s’inclouen càrrecs de màrqueting  o professions associades a l’esport que tindrien un paper determinant en estructures preparades per competir en l’àmbit internacional.

31 nous esportistes olímpics

TW-logo-atletes-olimpics

Aquesta és la versió curta del pronòstic que indica que el creixement del nombre d’esportistes catalans als Jocs Olímpics passaria de 98 atletes fins a 129/149. L’estudi analitza la participació actual d’esportistes catalans en competicions internacionals en els darrers anys. Per exemple, fins a 1.088 esportistes de les 10 federacions analitzades van disputar alguna cita internacional l’any 2013. També és especialment interessant la revisió històrica que fa de la presència catalana a la delegació espanyola als Jocs. Si sumem totes les cites olímpiques des de París 1900 fins a Londres 2012, el 33% dels esportistes olímpics de l’estat espanyol (1.169 de 3.536) han estat catalans.

Amb dades comparatives amb països de població similar i atès l’historial de medalles dels esportistes catalans als Jocs, l’estudi considera que en els dos cicles olímpics posteriors a la independència es podrien guanyar entre 8 i 9 medalles per a cada edició dels Jocs.

Un resum visual

Podeu veure un resum de les grans xifres de l’estudi en aquest vídeo curt editat per la Plataforma Proseleccions esportives catalanes: