La Vasaloppet és la gran prova de l’esquí de fons. Reuneix simultàniament les quatre consideracions que esmentàvem i cada any esdevé un esdeveniment massiu a Suècia quan arriba el primer diumenge de març. Desenes de milers d’espectadors segueixen l’esdeveniment in situ malgrat la durada de la cursa i les baixes temperatures. Molts altres apleguen família o amics a casa i passen la jornada pendent de la retransmissió en directe amb comentaristes que sempre inclouen algun guanyador d’anys anteriors que coneix perfectament el traçat.
Són 90 quilòmetres en total, una bogeria que estan disposats a afrontar cada any més de 15.000 esquiadors. La majoria són suecs, però també hi ha molta presència d’esportistes dels altres països nòrdics i gent vinguda d’arreu del món. És el cas de Sadurní Betriu, referent de l’esquí de fons a Catalunya, que ja fa uns quants anys que es desplaça a la Vasaloppet per gaudir d’una prova mítica. Aquest 2018 l’ha acabat en 252a posició, un bon registre atès l’alt nivell competitiu de bona part dels participants.
Els 15.000 esquiadors surten en massa en una imatge que recorda lleugerament a una marató: els esquiadors que compten amb els millors resultats previs estan al capdavant i aquells que l’afronten des de la modèstia esportiva poden trigar uns quants minuts a començar a fer lliscar els seus esquís. El vídeo de la sortida d’enguany és hipnotitzador i retrata la magnitud gegantina de la Vasaloppet:
https://www.youtube.com/watch?v=_mYFGtBUFs4
La cursa del primer rei de la Suècia moderna
La història competitiva en el format actual de la Vasaloppet es remunta a l’any 1922, quan es va començar a organitzar una competició amb 119 participants en la primera edició i un temps total de set hores i trenta-dos minuts per al guanyador, el més jove de la història de la prova amb 22 anys. El traçat no era pas atzarós: un recorregut llarguíssim entre Sälen i Mora que volia emular un fet històric molt conegut a Suècia.
Ens hem de remuntar 5 segles enrere. El 6 de juny de 1523 Gustav Vasa va ser coronat rei de Suècia després de derrotar el rei danès i dissoldre la unió de Kalmar que havia governat els països nòrdics durant els 125 anys anteriors. Suècia es va convertir en una nació independent i Vasa va ser lloat a les cròniques de l’època per haver convençut els habitants de Mora d’iniciar la rebel·lió. No ho va tenir fàcil. Va fracassar en el primer intent i va abandonar Mora tot dirigint-se cap a Noruega cercant un refugi davant la més que probable venjança del rei de Kalmar. Malgrat tot, poc després la gent de Mora va canviar d’opinió i va decidir rebel·lar-se amb Gustav Vasa al capdavant.
Dos germans del poble, els millors esquiadors, van sortir amb l’objectiu de trobar-lo i no el van atrapar fins a la localitat de Sälen. És aquest recorregut, entre Mora i Sälen, el que dóna sentit a la Vasaloppet, la “cursa del rei Vasa”. Afortunadament per als participants, la cursa no és d’anar i tornar, el trajecte real que va fer Gustav Vasa a principis del segle XVI. La unió entre Vasa i la gent de Mora va convèncer altres pobles que van sumar-se a la rebel·lió, triomfal finalment a l’hora d’enderrocar el regne de Kalmar.
Vasaloppet, una marca poliesportiva
Avui en dia la Vasaloppet no és, només, una gran cursa d’esquí de fons. El calendari s’amplia en proves diverses durant tota la setmana en què hi acostumen a participar fins a 40.000 persones. També hi ha altres modalitats esportives que ofereixen un cop l’any el traçat entre Sälen i Mora que va seguir el rei Gustav.
En total, setze curses en què hi apareixen la cursa a peu o la prova ciclista, amb un sumatori total de 100.000 participants anuals a les diferents versions de la mítica prova sueca, que des de 1994 també compta amb un museu que atrau als amants de l’esquí de fons i de la història.
