Des d’aquest dimarts fins el dia 19 de febrer Suïssa acollirà els millors esquiadors del món. 13 dies per veure en acció autèntics velocistes de la neu. En una temporada marcada per les enormes quantitats de neu als Pirineus, en un bon moment per a la pràctica de l’esquí, continuem sent conscients del desconeixement que genera l’esport de competició a casa nostra. Des de La Fosbury aprofitem la gran cita anual de l’esquí alpí per explicar-vos les claus de les competicions a Saint Mortiz i de l’esquí alpí.
La seu dels mundials
Com a prèvia, ubiquem la competició. Saint Moritz és una de les icones de l’esquí alpí. L’estació suïssa ja ha acollit els mundials en tres ocasions. La primera d’elles, en un llunyà 1934. També va ser seu olímpica el 1948. És un indret clàssic que continua acollint la copa del món any rere any. La muntanya de Corviglia esdevé un escenari majestuós que ofereix diversos traçats diferents als organitzadors. Les dues sortides del descens tenen fama per si mateixes: el “free fall” i el “Britannia” són dos dels murs més ràpids d’arreu del món. Un inici espectacular que s’encadena amb traçats diferents a la vessant del Piz Nair.
Les proves
Els mundials d’esquí alpí recullen una enorme varietat de proves. N’hi ha 6 de diferents. Les quatre clàssiques (descens, súper gegant, gegant i eslàlom), la combinada i l’esdeveniment d’equip. Cada prova compta amb els seus especialistes i molts pocs esquiadors són capaços de brillar en tots els terrenys. De fet, l’especialització ha provocat que cada cop sigui més difícil que un esquiador pugi al podi d’uns mundials en més de tres proves diferents. L’última en aconseguir-ho va ser la sueca Anja Parsson el 2007.
A grans trets, en què consisteix cada prova?
El descens és velocitat pura i l’eslàlom és la prova més lenta i més tècnica. Són els extrems oposats de les modalitats d’esquí alpí. El descens i el súper gegant són les dues disciplines de velocitat i acostumen a disputar-se-les un perfil similar d’esquiador. Les medalles es juguen en una única baixada en què els murs (descensos curts pronunciats) i els salts acostumen a ser protagonistes.
Per contra, el Gegant (també anomenat eslàlom gegant) i l’eslàlom són les proves tècniques. Aquí les portes que han de superar els esquiadors (les clàssiques banderetes vermelles i blaves) s’apropen entre elles i els obliguen a fer girs de forma més constant. Amb menys velocitat, el cas paradigmàtic és l’eslàlom, en què els especialistes fan un autèntic tour de força de cames, que porten proteccions específiques davant el contacte constant amb els pals. Els errors es paguen molt cars i tots ells han de reservar energia: les proves tècniques es disputen en dues mànegues en una mateixa jornada
La disciplina que actualment premia la polivalència és la prova combinada. És la unió d’una baixada de descens i d’un altre d’eslàlom. Un canvi de ritme i de tècnica brutal que trenca la preparació i els entrenaments específics dels millors del món. Els favorits acostumen a passar per aquest podi, que sempre inclouen sorpreses.
La darrera és la prova menys consolidada de l’esquí alpí. L’esdeveniment d’equip és una modalitat mixta (l’única que veurem aquests dies) en què 6 esquiadors d’un mateix país competeixen pel triomf contra la resta de seleccions. En un esport individual, l’equip, aquí, també té un pes predominant.
El calendari i els favorits
7 de febrer – Súper Gegant femení
La gran dominadora d’aquesta disciplina juga a casa. Lara Gut, vigent campiona de la Copa del Món, defensora del Globus de Cristall i segona classificada a la general d’enguany, se sent especialment còmode en aquesta disciplina. Ha guanyat 3 curses aquesta temporada i és la gran favorita a l’or. Tina Weirather (Liechtenstein) buscarà el seu primer podi mundialista, Sofia Goggia mantenir l’excel·lent nivell dels darrers mesos i alerta amb la gran campiona Anna Veith: després d’una temporada i mitja fora de joc sembla recuperada de la lesió. En la darrera prova ja va pujar al podi. Schmidhofer segueix un camí similar. Dues especialistes en descens com Lindsey Vonn i Ilka Stuhec també hi poden dir la seva.
Pronòstic: Lara Gut – Tina Weirather – Anna Veith
8 de febrer – Súper Gegant masculí
Les absències d’Aksel Lund Svindal i de Christof Innerhofer aplanen el camí del primer or mundialista de Kjetil Jansrud. El noruec ha guanyat tres de les quatre proves disputades aquesta temporada i ja encadena diversos anys entre els millors del món en aquesta disciplina. A manca d’un lideratge fort és l’únic favorit a l’or. L’italià Dominik Paris, els austríacs Matthias Mayer, Max Franz o Hannes Reichelt i el suís Beat Feuz intentaran ocupar plaça de podi. El francès Alexis Pinturault té alguna opció remota.
Pronòstic: Kjetil Jansrud – Beat Feuz – Matthias Mayer
10 de febrer – Combinada femenina
Amb una sola prova disputada aquesta temporada és una autèntica incògnita preveure el resultat d’aquesta prova. Caldrà veure amb quina ambició l’afronten les grans favorites al títol de cada categoria. Si hi van de cara, s’erigeixen com a màximes favorites.
Pronòstic: Wendy Holdener – Michaela Kirchgasser – Lara Gut
11 de febrer – Descens masculí
Una altra modalitat en què fer pronòstics és més que agosarat. No hi ha cap autèntic dominador de la velocitat masculina en l’esquí alpí actual. Hi ha equips potents com Itàlia, Noruega o Àustria, però en cinc curses disputades hi ha hagut, fins ara, cinc guanyadors diferents. Incertesa, sí, però també la sensació que hi manca el nivell de fa 5 o 10 anys. Peter Fill sembla l’opció més fiable, però continuem apostant per Suïssa.
Pronòstic: Beat Feuz – Hannes Reichelt – Peter Fill
12 de febrer – Descens femení
Encara no apareix entre les primeres del rànquing d’enguany. Però Lindsey Vonn ha tornat i ja ha guanyat una de les proves disputades aquest 2017. La campiona més gran, llegenda viva, té ganes de pujar al podi. I no ho tindrà gens fàcil. Aquesta temporada ha sorgit l’eslovena Ilka Stuhec quan ningú l’esperava per sumar tres triomfs i un podi. I Lara Gut es manté fidel entre les millors, on s’ha consolidat la bogeria de Goggia.
Pronòstic: Lindsey Vonn – Lara Gut – Ilka Stuhec
13 de febrer – Combinada masculina
És l’única prova del mundial que ja compta amb el guanyador de la copa del món de la disciplina. S’han disputat les dues proves programades i Alexis Pinturault s’ha endut el premi sense exercir un domini gaire imponent. En tot cas, per condicions, polivalència i estat de forma, el francès parteix com a favorit al títol que Hirscher mira de reüll.
Pronòstic: Alexis Pinturault – Marcel Hirscher – Justin Murisier
14 de febrer – Esdeveniment d’equip
Fa uns mesos alertàvem de la pèrdua de pes d’Àustria en categoria femenina i a dia d’avui les esquiadores del país alpí encara no han estat capaces de revertir la situació. Ara bé, com a conjunt, el país de Hirscher i Veith continua essent el màxim favorit a l’or. Pot ser una competició molt més interessant que en d’altres ocasions. A les eliminatòries cara a cara entre països sempre hi ha alguna sorpresa rellevant.
Pronòstic: Àustria – Itàlia – França
16 de febrer – Gegant femení
La prova de gegant és un dels grans atractius de l’esquí alpí mundial. En una lluita soterrada pel títol entre Mikaela Shiffrin i Lara Gut, la veterana francesa Tessa Worley s’ha erigit com a gran dominadora de la temporada en aquesta modalitat. Ella és una especialista, les altres dues unes campiones voraces. A Itàlia, mentrestant, compten amb 4 o 5 esquiadores capaces de pujar al podi. L’alemanya Viktoria Rebensburg sembla que recupera el seu millor nivell.
Pronòstic: Mikaela Shiffrin – Marta Bassino – Tessa Worley
17 de febrer – Gegant masculí
Aquí també hi ha una lluita enorme pel lideratge de la prova. Alexis Pinturault i Marcel Hirscher són boníssims i ens estan tornant a oferir un frec a frec preciós. Els francesos, més enllà de Pinturault, són temibles en aquesta disciplina. I rondant els llocs d’honor ja comença a ser habitual topar-se amb la promesa noruega més que consolidada: Henrik Kristoffersen. De tota manera, si estan fins, la lluita pel triomf serà cosa de dos.
Pronòstic: Alexis Pinturault – Marcel Hirscher – Henrik Kristoffersen.
18 de febrer – Eslàlom femení
És, sens dubte, la categoria que menys dubtes genera d’aquest mundial. Si participa Shiffrin, guanya Shiffrin. El domini de la nord-americana és brutal i la portarà, ben aviat, a ser considerada una de les millors esquiadores de la història. Només cal que la respetin les lesions. Podria treure una diferència d’escàndol si té el dia. O guanyar per poc marge si fa una actuació grisa. Si no guanya l’or serà una auèntica sorpresa.
Pronòstic: Mikaela Shiffrin – Frida Hansdotter – Nina Loseth
19 de febrer – Eslàlom masculí
Si en gegant Hirscher manté una lluita ferotge amb Pinturault, en l’eslàlom (la categoria on es va fer fort en l’inici de la seva carrera) el rival a batre en totes les curses és el noruec Kristoffersen. Un altre previsible frec a frec, però amb nombrosos convidats. L’alemany Neureuther, sense passar pel millor nivell, no falla en les grans cites. I italians, russos, britànics i suïssos també compten amb opcions de podi. Si Hirscher i Kristoffersen surten a l’atac serà un espectacle preciós.
Pronòstic: Henrik Kristoffersen – Marcel Hirscher – Aleksander Khoroshilov
* Aquests dies estarem pendents del que puguin fer els esportistes de casa nostra a Suïssa. Joaquim Salarich i Mireia Gutiérrez disputaran l’eslàlom, Joan Verdú participarà en les 5 proves individuals, Marc Oliveras el descens, súper gegant i combinada, i Àxel Esteve el gegant i l’eslàlom. De tots ells, Gutiérrez és l’esquiadora amb més bons resultats i podria optar a col·locar-se entre el 20 i el 30è lloc de la classificació.
