Aquesta setmana Tblissi acull els campionats d’Europa d’esgrima. És la primera vegada que Geòrgia exerceix de país amfitrió en una modalitat en què no compta amb cap resultat rellevant en les grans cites internacionals en categoria absoluta. Malgrat això, la Federació Internacional va voler premiar el país caucàsic per la promoció de l’esgrima duta a terme en aquests darrers anys en les categories de base. Sandro Bazadze, per exemple, va ser campió d’Europa júnior de sabre el 2013, sub 23 el 2014 i guanyador d’una prova de la copa del món de baix nivell la temporada passada.
El que no podien imaginar en absolut a Geòrgia és que la primera prova de l’europeu la guanyés una esportista local. Més encara quan es tracta d’una tiradora amb poc bagatge internacional i que aquest 2017 només havia competit en dues ocasions: al Gran Premi de Moscou (fa 10 dies), on va acabar a la 65a plaça. I a la copa del món de Nova York, al gener, on va ser 62a. Teodora Kakhiani ha fet història per a Geòrgia guanyant la primera medalla (un or!) de la seva història en una gran competició internacional d’esgrima.
Sens dubte, l’èxit de Kakhiani és una de les grans sorpreses esportives d’aquest 2017. Ha estat la millor tiradora de la competició de sabre entre les 55 participants. Hi havia absències molt destacades, és cert: les russes Sofia Velikaya (campiona olímpica) i Yana Egorian (número 1 mundial) no estaven inscrites al torneig. Sí que hi eren altres estrelles com l’hongaresa Anna Marton (número 2 del món), les franceses Manon Brunet (número 3), Cecilia Berder (número 5) i Charlotte Lembach (número 6) o l’ucraïnesa Olga Kharlan (número 7). Vaja, que de favorites al podi n’hi havia una pila. La georgiana, de fet, tenia 44 rivals que la superaven al rànquing mundial abans d’iniciar l’europeu. Era la número 202 del món.
Cada competició d’esgrima, com és habitual, es disputa en una única jornada. D’aquesta manera, el dilluns 12 de juny Kakhiani va afrontar la primera ronda (8 grups de 6 o 7 tiradores amb combats ràpids per determinar el quadre final d’eliminatòries) amb l’esperança de fer un bon paper. La georgiana va demostrar un molt bon nivell, superant a tiradores més experimentades com la romanesa Bianca Pascu (19a), l’alemanya Ann-Sophie Kindler (79a) o la polonesa Martina Komyzarczyk (129a). De fet, només va encaixar una derrota davant Irene Vecchi, la número 12 del món.
Un quadre assequible, fiabilitat absoluta
Al quadre final el seu camí ha estat immaculat. Les grans favorites van anar caient contra rivals més assequibles i el recorregut de Kakhiani cap a l’or ha estat més senzill del previst. Triomf a setzens de final contra Bunyatova (400a, Azerbaidjan), a vuitens contra l’hongaresa Renata Katona (119a), a quarts contra l’italiana Loreta Gulotta (9a), a semifinals contra l’hongaresa Puzstai (75a) i a la gran final contra la també italiana Rossella Gregorio (13a). Un or merescut amb un únic triomf davant una TOP 10 mundial i més que celebrat a les grades locals.
Kakhiani, a més, ha demostrat tenir molta sang freda en els moments decisius dels combats. Fixeu-vos, si no, en l’enfrontament de semifinals:
Geòrgia compta des d’aquest dilluns amb una campiona d’Europa que ara té el repte de convertir un èxit puntual en una presència constant a les grans cites internacionals. Nascuda l’any 1993 i resident als Estats Units, on estudia la carrera de Ciències de la Comunicació, ha viscut un dia perfecte i ha inscrit el seu nom al costat de grans llegendes de l’esgrima. L’arribarem a veure en els propers Jocs Olímpics de Tòquio?
