L’escalada en gel o sobre glaç és una disciplina que ens remet a cascades congelades en ple hivern, a esquerdes entre geleres o a parets verticals que requereixen una excel·lent preparació física i un ampli material esportiu, amb pilots i grampons com a elements comuns i indispensables. Des de fa uns quants anys, aquesta disciplina compta amb una vessant competitiva en constant creixement. Lluny de la voluntat de descobrir indrets recòndits i d’afrontar reptes impossibles, els campionats d’escalada en gel han anat traçant un esport trepidant amb un circuit estable i consolidat arreu del món.
La Federació Internacional d’Escalada i Muntanyisme (UIAA) és l’encarregada d’organitzar les proves de la Copa del Món i el Mundial, les dues competicions que els millors del món anhelen guanyar. La Copa del món és el circuit que actualment compta amb 5 cites diferents (Xina, Corea del Sud, Suïssa, EUA i Itàlia), i es complementa amb la traca final de la temporada, el campionat del món, que aquest 2017 s’ha disputat a França. Si voleu fer-vos una idea ràpida de l’escalada en gel, podeu fer un cop d’ull al recull dels millors moments del darrer mundial:
Dues modalitats principals
L’escalada en gel compta amb tres disciplines reglades, encara que les competicions acostumen a ser duals. La distinció principal es fa entre les competicions de dificultat i les de velocitat. Les primeres són les més conegudes i obliguen als escaladors a intentar arribar a dalt de tot de la construcció d’escalada dissenyada per a la competició. La tècnica, doncs, és imprescindible per poder endur-se el triomf, que en primer terme es concedeix a l’escalador que és capaç d’arribar més amunt sense perdre contacte amb la paret.
La prova de velocitat, per contra, és frenètica. No hi ha cap mena de pausa i els escaladors han d’arribar tan aviat com puguin a la fita. Per aconseguir-ho han de traçar un camí que, si bé és vertical, també és força assequible i no requereix la mateixa tècnica que en les proves de dificultat. En aquesta disciplina un dels grans atractius és la competició simultània que s’utilitza en pràcticament totes les competicions rellevants d’aquest esport. Format d’eliminatòries i un cara a cara amb dues parets idèntiques, una al costat de l’altre, per fer gaudir amb la màxima plenitud possible als aficionats.
Per a totes les modalitats d’escalada en gel ens hem d’imaginar un rocòdrom envoltat de gel i amb elements tècnics específics per a aquest esport. L’ús de piolet i grampons és obligatori i aquests dos elements ofereixen un atractiu especial sobre glaç. En alguns casos, els organitzadors aposten per escalar murs de gel “reals”, sense haver de dur a terme cap construcció específica. Malgrat això, es vetlla per l’espectacle i prèviament es prepara la paret d’escalada per a afavorir la competició.
Rússia, la potència mundial
Els russos, per extensió geogràfica, clima i muntanyes, són autèntics experts de l’escalada en gel. Ho demostren any rere any a la copa del món de la UIAA i acostumen a ocupar les primeres posicions de forma sistemàtica amb l’aparició puntual d’escaladors coreans o italians entre els millors. De fet, aquest 2017 les dues competicions de dificultat les han guanyat dos sud-coreans, Park en categoria masculina i Song en la femenina. En velocitat, això sí, les cinc primeres posicions tant de dones com d’homes se les han endut els esportistes russos.
L’atractiu del circuit mundial ha generat que cada cop hi hagi més interès i ja sigui un esdeveniment televisat, amb patrocinadors, amb premis econòmics cada cop més rellevants i amb unes categories inferiors que ja compten amb futures estrelles especialistes en la vessant competitiva d’aquest esport. En aquest sentit, el campionat del món juvenil no para de batre rècords de participació i seguiment any rere any i auguren un enorme futur per a l’escalada en gel.
