En els darrers dies Podemos ha vist com li plouen crítiques des de tots els costats a causa de la ja explícita lluita fratricida que estan lliurant els seus dos grans caps visibles: Íñigo Errejón i Pablo Iglesias. Un dels principals arguments acusadors és que s’han convertit en un partit normal, que com tots els partits polítics (especialment de l’esquerra) s’ha vist devorat per les lluites caïnites entre personatges als quals l’ego els ha pogut per sobre d’una estratègia conjunta de partit.
Tot i que m’hi podria morir de ganes, no serà aquest l’espai en el qual entrarem a analitzar aquesta teòrica crisi de la formació morada que viurà el seu punt àlgid aquest cap de setmana amb la celebració del Consell Ciutadà Estatal, més conegut com a Vistalegre II. Aquest serà l’espai per reivindicar que si hi ha quelcom diferent en aquest procés: acostumats com estem al fet que els símils que s’utilitzin a la política siguin gairebé sempre fent referència al futbol, des de la revista de tot l’altre esport celebrem que la disputa pel lideratge de Podemos hagi agafat com a referent els escacs.
El mat del pastor
“Dinamización” y “mate pastor” eren els dos grups de Telegram que compartien els errejonistes quan van intentar donar el Cop de Madrid. Forçant deu dimissions de membres del Consell Ciutadà Regional, aquest sector volia forçar la caiguda de Luis Alegre, un dels homes més propers a Pablo Iglesias, com a inici d’una taca d’oli que s’hauria d’haver estès per tot el territori espanyol. Però anem al que interessa: què és el mat del pastor?
El mat del pastor, també conegut a d’altres països com a Blitzkrieg (guerra llampec, emprat per denominar la invasió nazi de Polònia), és un dels moviments d’escacs amb els quals es pot aconseguir més ràpidament l’escac i mat; amb només quatre moviments (habitualment de blanques), la partida pot estar liquidada. Aquest tipus de moviment s’acostuma a donar en partides entre principiants, ja que qualsevol jugador amb certa experiència pot interceptar l’atac amb relativa facilitat. Explica la llegenda que el nom d’aquest moviment prové de l’Edat Mitjana, quan un rei que es trobava de cacera (ves per on, que tant no han canviat les coses) es va trobar un pastor pel camí. El pastor pasturava les ovelles i jugava als escacs ell sol per passar l’estona, quan el rei el va reptar: “A la Cort, mai ningú m’ha pogut derrotar”. El pastor va acceptar i amb només quatre moviments de blanques va liquidar la partida. Diuen que el rei va fer una bona purga a posteriori i va desterrar a cavallers i cortesans, considerant que s’havien deixat guanyar per no portar-li la contrària.
Com podem comprovar, la història és macabra i els paral·lelismes amb el moment actual de Podemos són constants.
La defensa siciliana
És una obertura semioberta i una de les més utilitzades en atacs agressius com el mat al pastor. En conseqüència, és també considerada una de les defenses més agressives i ha estat emprada per diversos campions mundials. El nom el rep del seu inventor, un sacerdot de l’illa de Sicília als voltants del segle XVIII.
Serà aquesta l’alternativa que li quedarà a Pablo Iglesias aquest cap de setmana?
Sigui el que sigui, serà entretingut poder comparar aquesta lluita entre faccions amb el que succeeix en un tauler d’escacs. Benvinguts els símils entre la política i tot l’altre esport, n’esperem més!
