Sortiran des de Girona, faran camí cap a la costa blava francesa, pujaran cap a Montpeller, Lió, entraran a Suïssa per Ginebra per travessar el país d’oest a Est, baixaran una mica cap al Nord d’Itàlia, travessaran Àustria, i entraran a Alemanya per Munic fent via cap a Berlin; després pujaran cap a Copenhague amb ferri, després cap Suècia, Finlàndia i, al final faran via fins al Cap Nord a Noruega. En total volen fer uns 7.800 quilòmetres, que com queda clar per la ruta no seran precisament en línia recta. “Volem fer parada a llocs com les Dolomites que ens fan especial il·lusió, i deixant sempre la porta oberta a petits canvis de ruta segons el que ens vagin recomanant pel camí”, ens explica la Montse.
En definitiva, un repte important que es prenen amb un evident entusiasme: “Volem trencar per nosaltres, fer un break per agafar aire”. I és que, com expliquen, ens trobem en una societat en la qual sovint anem tirant endavant sense plantejar-nos si el que estem fent és realment el que ens agrada i el que volem fer tota la vida. Ens deixem portar per unes convencions i rutines que sovint són molt difícils de trencar, i elles tenen clar que ara és el moment de fer-lo.
“És un viatge de com a mínim quatre mesos, però que requereix de pocs recursos econòmics. Portarem la casa a sobre, una petita tenda i un fogonet, i anirem parant allà on ens calgui”. Es tracta d’un canvi total, i cal destacar que no parlem de dues ciclistes, sinó simplement de dos joves d’esperit esportiu i aventurer. La Nora havia jugat a bàsquet i natació, i els últims anys s’ha decantat més per esports de muntanya com l’escalada juntament amb la Montse, que ve de l’alpinisme. Una parella que afronta el viatge com un repte de vida: “Ens plantegem un viatge més personal que esportiu, per anar a gaudir. Per això no hem plantejat la línia més recta, sinó que farem parades a cases d’amics i també altres parades concertades a través de coach-surfing i warm-shower”, dues eines que permeten les noves xarxes socials i eines d’un món cada cop més “uberitzat”.
Sobre les possibles pors que han d’afrontar, accepten que pot arribar a fer respecte pel fet d’anar dues noies soles, però comenten que només cal buscar referents per internet per trobar casos de gent que ha fet coses similars. N’han trobat molts exemples i fins i tot tenen amigues que han anat en bici, per exemple, fins al Japó o fins al Mar Negre: “Veure que altra gent ho ha fet, de tot tipus, et fa perdre la por”.
Per això mateix, segurament, tenen tantes ganes de compartir abans la seva experiència just abans de començar-la, per ajudar també a gent que pot dubtar a fer el pas: “Tenim uns tabús molt bèsties. La gent creu que tot plegat és un perill, et comenten que perquè t’hi vols exposar, però quan veus les coses bones que pots aconseguir i que no cal ser un ‘supercrac’ de la bicicleta per poder assolir un repte com aquest, la conclusió és ‘i per què no?'”.
No amaguen que el que més els fa patir és el possible mal al cul, per això s’han comprat culots bons, una inversió bàsica. El que ja avisen que no han fet és preparar-se de manera específica sobre la bicicleta. “El mateix viatge serà l’entrenament per anar superant les etapes previstes”. Confiança total en les seves capacitats físiques.
Doncs dit i fet, perdudes les pors es llançaran a l’aventura que han anomenat “Northcat” en poques setmanes. “Sortirem la segona setmana d’abril i preveiem arribar a finals de juliol, sobretot volem fer-ho abans de mitjans d’agost que és quan comenja a fer mes fred i els dies es fan més curts”. Aniran al cap nord real i al turístic: “Hi ha gent que no sap que molt a prop del lloc on hi ha el monument i on van tots els turistes, hi ha el punt més septentrional”, que ens assenyalen amb el dit.
I una vegada allà? “Doncs qui sap, potser busquem una granja per estar-nos-hi un temps abans de tornar a baixar des de Noruega… això sí, ja amb avió”. Des de la Fosbury tenim ganes de ser l’altaveu d’aquest projecte amb l’objectiu d’ajudar a gent que vulgui fer coses similars, a perdre la por. N’estarem atents i en publicarem els relats que ens enviïn. Molta sort!
