Aquest dimarts hem sabut de forma oficial que Pau Campos serà el proper entrenador del CSM Bucarest. Després de liderar una etapa d’èxit a Bordils, el tècnic fa la maleta per afrontar un gran repte a Romania. El club de la capital és un dels més potents del país i compta amb un jugador barceloní nacionalitzat tan potent com Javier Humet. Campos exercirà la seva nova tasca acompanyat de Xavier Salvador.
A la revista en paper #26, que tot just estem enllestint aquests dies, recollim el parer del tècnic bisbalenc. en un reportatge que fixarà la mirada en la fuga de cervells del nostre handbol. De moment, us oferim una petita conversa en què ens explica els motius que l’han portat a iniciar una nova etapa lluny de casa.
És una obvietat que els entrenadors d’handbol de casa nostra estan molt valorats a l’estranger. A què creus que és degut?
Crec que principalment són 2 els motius que actualment la gent té: menys por a sortir (a casa no es pot competir per desgràcia amb les ofertes que arribes de fora) i sobretot perquè l’handbol català històricament ha hagut de buscar solucions tàctiques a un problema d’envergadura evident. Això fa que tinguem un estil més ric, molt més dinàmic i que els jugadors majoritàriament tinguin un alt nivell de tàctica individual
Quin és el plus que aporteu respecte a un entrenador del país d’origen?
Potser un canvi en la metodologia. Apostem per uns entrenaments que obliguen al jugador a estar constantment triant i decidint, a diferència d’altres escoles que aposten per solucions més físiques o més prefabricades.
Tens previstos els inconvenients amb què pots trobar-te? Has fet un pla per solucionar-los?
Ens trobarem molts inconvenients, però això és part de la gràcia! Estem intentant preveure al màxim quins seran, però és evident que en molts casos haurem d’improvisar i decidir al moment, que és just el que demanem als nostres jugadors: capacitat d’adaptació.
Després de tants anys al Bordils, fas el salt a l’handbol professional com ja han fet jugadors del teu equip com Canyigueral, Nonó o l’Esteve Ferrer. Era el pas lògic o ha costat molt?
Ha costat molt. En el meu cas tinc una família i la decisió no només m’afecta a mi. Per tant, s’ha de tenir tot molt ben lligat i estar convençuts del pas que es vol fer. Altres cops havien arribat ofertes, però eren inviables per un motiu a un altre. Aquesta, en canvi, arriba en un bon moment familiar i amb ganes de provar-ho. El que tenia clar és que algun dia volia tastar el món professional i poder tenir el cap centrat només en una cosa, dedicar tots els esforços setmanals a un sol objectiu i disposar dels mitjans que per motius econòmics no he pogut tenir a Bordils.
Veus normal que hi hagin diners a Romania/Hongria/França… per fitxar entrenadors d’aquí, i l’estructura del nostre handbol sigui cada cop més amateur (amb l’excepció del Barça)? Què creus que fan bé i/o què fem malament aquí?
Me l’has posat botant! El que cal és més mitjans que apostin per un esport més global i destaquin com a noticia allò que realment ho és. Aquí vivim empapats pel futbol per les 4 bandes. Sovint ens queixem que per tenir una mica de repercussió a nivell mediàtic a casa nostra has de ser campió del món. En canvi, els futbolistes són portada quan canvien de pentinat. Per tant, endavant amb el vostre projecte i gràcies. A altres països això no passa. A Romania, Hongria o França l’handbol és visible als mitjans i això porta diners i permet augmentar el nivell de la lliga.
Hi ha alguna cosa “100% Bordils” que tinguis clar exportaràs allà on vagis?
Crec que de manera inconscient moltes, és casa meva i on he crescut com a persona. Més conscientment sí que volem adaptar algun sistema als nous jugadors, però la base serà la que he fet servir aquests anys. Haig de conèixer el club i els jugadors i després veuré fins a on puc arribar i que haig de modificar.
Moltíssima sort amb el nou repte!
Moltes gràcies per la difusió que feu de l’handbol. No defalliu, que sou molt necessaris.
