Les dues seleccions presents al Mundial d'Itàlia. Foto: seleccions.cat

En tamborí som la pera

3 minuts de lectura
Es coneix dels catalans que som especialment bons en diferents disciplines esportives però segurament si demanéssim a algú que en fes una llista no comptaria amb una d’aquelles disciplines genuïnament minoritzades en les quals ens situem entre els millors del món. Estem parlant del tamborí. Concretament de la modalitat indoor.

El tamborí no és un instrument? Aquesta pregunta és la típica de respondre. El tamborí també és un esport amb segles d’història. Un esport tradicional del nord d’Itàlia i el sud de França que adopta el nom de l’implement amb què es juga: el tamborí. Es considera el precursor del tennis ja que les similituds amb aquest esport són múltiples. La modalitat indoor es juga en pavelló o en pista coberta. La pilota és de baixa pressió i cada equip està format per 3 esportistes de camp. En aquesta disciplina som la pera.

La tercera potència mundial

Acaba de celebrar-se el Campionat del Món de tamborí a Rovereto, Itàlia. I ha estat el millor per les seleccions catalanes de tots els que s’han fet fins ara. L’equip femení ha obtingut la tercera medalla de bronze en tres participacions, mentre que el masculí ha acabat en la quarta posició. Era la primera vegada que disputava unes semifinals, després del 5è lloc a Mantova 2013 i el 7è a Vilanova i la Geltrú 2017, Per tot plegat, Catalunya s’ha consolidat com a la tercera potència d’aquest esport, per darrere d’Itàlia (doble campiona) i França (subcampiona masculina i femenina).

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha fet la crònica d’aquest Munidal històric, en la línia de difusió de les disciplines en les quals Catalunya està reconeguda internacionalment.

Italia barra el pas a la final

La selecció catalana femenina va començar la defensa de la tercera posició del 2017 contra un rival molt complicat: Hongria. Tot i el patiment, el conjunt dirigit per Marc Juárez i Xavier Ibáñez va obtenir la victòria (13-10) i va posar els fonaments per a la segona posició del seu grup. Aquesta es va confirmar amb el 13-7 contra el Brasil del mateix divendres, de manera que la derrota contra França de l’endemà (13-1) gairebé es pot considerar una anècdota.

El rival en els quarts de final va resultar ser Anglaterra, que va cedir amb claredat (13-6). Després de la previsible desfeta en semifinals enfront d’Itàlia (13-6), Catalunya ha certificat el seu tercer accés consecutiu al podi en un emocionant partit pel tercer i quart lloc contra Alemanya (13-9).
L’inici impulsa la masculina
El calendari inicial era especialment cruel amb la selecció catalana masculina, que gairebé es jugava totes les opcions d’esquivar Itàlia o França en els quarts de final en el debut: divendres a dos quarts de nou del matí contra Alemanya. De fet, el rival va començar el duel per davant (2-5). Tanmateix, el conjunt dirigit per Marc Atanes i Álvaro Ratia va fer possible la remuntada i, a més, amb un resultat (13-7) que li permetia optar a ser el millor segon. L’objectiu es va aconseguir gràcies al triomf contra Portugal (13-6) i a l’anotació en la derrota enfront d’Itàlia (13-5). En cas de no haver arribat als dos punts, el rival en els quarts de final hauria estat el Brasil.
Catalunya es va guanyar l’accés a les semifinals contra Hongria (13-3), en un duel de quarts de final afrontat amb molta seguretat. El pas a la final, davant d’Itàlia, era molt difícil, i els transalpins gairebé no van donar cap opció (13-2). L’última oportunitat d’aconseguir una medalla, la de bronze, era guanyar el partit pel tercer i quart lloc contra el Brasil. El duel ha estat molt disputat però els brasilers, una potència emergent en el tamborí indoor, s’han acabat imposant (9-13).
La presència de Brasil en la competició és la que va justificar que fos considerat mundial i no europeu, com estava previst inicialment. Des d’un punt de vista continental, la selecció catalana ha estat tercera, com el 2015.