Cada segon diumenge d’abril el velòdrom de Roubaix posa punt i final a la temporada de llambordes dels ciclistes professionals. Un mes i mig en què els especialistes es juguen la temporada, en què les clàssiques esdevenen més dures i imprevisibles que en cap altre moment de l’any i en què els aspirants al Tour admiren als seus companys d’equip des del sofà de casa.
La París-Roubaix, que no parteix de la capital i que acaba a la ciutat amb l’índex de pobresa més alt de França, va ser una traca final superlativa, l’elogi definitiu als ciclistes que ataquen de lluny, una delícia de gairebé 6 hores que va valer la pena des del principi fins al final. Hayman, el vencedor inesperat, també era el ciclista amb més participacions a la prova entre tots els participants. Un veterà que ha assolit la victòria de la seva vida, la que l’acompanyarà en tota conversa de bar i l’eix central de les batalletes que acabarà explicant als seus néts.
Més enllà de Hayman, a la Fosbury ens atrevim elaborar un top 7 amb els protagonistes de les llambordes: els homes de les pedres!
1 – Peter Sagan
L’eslovac s’ha endut el primer monument de la seva vida al Tour de Flandes i ha guanyat la seva segona Gent-Wevelgem. Ha competit amb valentia i ha lluitat entre els millors en totes les proves que ha disputat. L’11è lloc a la París-Roubaix, el seu pitjor resultat, després de pujar al podi a la Omloop Het Nieuwsblad i a la E3 Harelbeke, acabar 4t a la Strade Bianche i 7è a la Kuurne-Brussel·les-Kuurne.
2 – Fabian Cancellara
Vencedor de la Strade Bianche, segon al Tour de Flandes i a un passet del podi tant a la Gent-Wevelgem com a la E3 Harelbeke, el suís ha fet una gira de comiat de les llambordes a un nivell altíssim malgrat no poder sumar un nou monument al seu palmarès. Ha corregut a contrapeu les grans cites de la temporada, sense enganxar l’escapada bona i en plena persecució. El potentíssim Jasper Stuyven, campió de la Kuurne, està preparat per assumir els galons del Trek.
3 – Greg Van Avermaet
Una desafortunada caiguda al Tour de Flandes l’ha deixat sense opcions de lluitar pel triomf a les dues proves més importants de les llambordes després de demostrar un immillorable estat de forma des del primer dia. Vencedor de la Omloop, el del BMC va acabar 6è a la Strade Bianche i 9è a la Gent-Wevelgem i entrava en totes les travesses per lluitar amb Sagan i Cancellara pels monuments.
4 – Sep Vanmarcke
L’home que sempre hi és i mai guanya ha endarrerit el seu pic de forma i l’ha encertat de ple, lluitant pel triomf a Flandes (3r) i a Roubaix (4t). Vanmarcke és pura potència sobre les pedres i aquesta temporada ha evitat les memorables cavalcades en solitari (tan èpiques com inútils) dels darrers anys, amb una 2a plaça a la Gent-Wevelgem i un 8è lloc a l’E3 Harelbeke. Per una vegada que la mala sort no li impedeix ser al davant, no ha sabut rematar.
5 – Ian Stannard
Un altre que ha renunciat a les primeres proves per arribar en plena forma a principis d’abril és el britànic de l’Sky, un equip que no té un líder clar i en què Stannard ha sumat dos podis (Roubaix i E3 Harelbeke) i diversos intents d’escapada llunyana que no han donat els seus fruits. L’equip anglès hauria de donar els galons a Luke Rowe, que tot i estar lluny dels triomfs, sempre hi és malgrat gastar forces per als companys.
6 – Michal Kwiatkowski
El cas més singular de la llista és un ciclista tot terreny que, per físic, hauria de fer un Valverde i renunciar a aquest tipus de proves per preparar les ardeneses sense sobresalts. Malgrat tot, el polonès té una qualitat immensa en els murs flandriens, terreny en què va aconseguir el triomf a la E3 Harelbeke i en què va provocar un autèntic terrabastall al Tour de Flandes atacant al costat de Sagan. A l’Sky, el futur també passa pel joveníssim Gianni Moscon.
7 – Alexander Kristoff
El noruec del Katuixa ha estat incapaç de reeditar el seu fantàstic 2015 i ha acabat la temporada de llambordes amb un únic triomf en la primera etapa dels 3 dies de la Panne, on va acabar segon a la general. També va ser segon a la Kuurne i 4t al Tour de Flandes, però a la resta de curses ha acabat desaparegut en combat. Francament, l’alegria del Katuixa ens l’ha ofert el jove Nils Politt, que roda com els àngels.
8 – Tom Boonen
De tots els homes de l’Etixx, el veterà Boonen ha estat el què ha ofert la millor imatge. Ho ha fet en la seva cursa predilecte, la París-Roubaix, que ha dominat a plaer i en què s’ha quedat a tan sols un parell de metres d’aconseguir la seva 5a victòria. Qui ho diria després de patir una greu lesió en la pretemporada. L’equip belga ha estat un dels grans protagonistes i alhora, una decepció tremenda amb els solitaris triomfs de Nikki Terpstra a Le Samyn (preciosa, sota la pluja) i de Kittel a la Scheldeprijs.
Menció especial també per als corredors del Lotto-Soudal (Debusschere, Benoot, Roelandts, De Bie), per als altres Etixx (Stybar, Trentin, Vandenbergh), per als Astana (Boom, Westra), per als joves que podrien brillar ben aviat (Sénéchal, Van Baarle, Groenewegen, Theuns) i per als valents (Erviti, Claeys, Thwaites), que tot i no guanyar, ens han ofert un espectacle impagable.
