El 25 de maig de 1996 els espectadors de l’Ernst Abbe Sportfield es posaven les mans al cap. Acabaven de presenciar un llançament de javelina increïble, tot un privilegi. El txec Jan Zelezny acabava d’arribar als 98,48 metres.
El llançament perfecte. 20 anys després encara sense superar, és un dels rècords atlètics de més longevitat. Tot i les paraules del mateix Zelezny d’aquell mateix dia: “Ara espero trencar aviat la barrera dels 100 metres”. No ho va aconseguir però tenia motius per pensar que sí que ho faria. I és que ell mateix havia estat l’autor dels dos rècords del món anteriors, aconseguits el 1993 amb marques de 95,54 i 95,66 metres. Xifres que fan encara més extraordinari el rècord de 1996 perquè Zelezny va aconseguir superar-se a si mateix per gairebé tres metres, una distància del tot considerable a aquests nivells.
La importància de Zelezny en la història de l’atletisme la podem entendre millor actualment fent una mirada més panoràmica. I és que, encara avui, el txec és l’autor dels millors cinc llançaments de javelina de la història. És més, 14 dels 25 millors llançaments que s’han fet mai han anat a càrrec de Zelezny. En el conjunt de la seva carrera va superar 34 vegades els 90 metres, tota una proesa. A part d’això, va guanyar tres medalles d’or olímpiques i també va ser tres cops campió del món.
L’atleta que mai ha aconseguit acostar-se més a Zelezny és el finlandès Aki Parviainen, que el 1999 va aconseguir arribar als 93,09 metres, a més de cinc del rècord mundial del txec. Més recentment, veiem que el campió de llançament de javelina als Jocs de Rio 2016, l’alemany Thomas Röhler, va fer una marca de 90,30 metres. Ell mateix és qui té el millor registre mundial de l’any, 91,28 metres aconseguits el mes de juny a Turku, Finlàndia.
Superar els 100 metres
Queda clar que Jan Zelezny és un dels millors atletes de tots els temps. Com a curiositat, s’ha de dir que el llançament més llunyà de la història de la javelina no és seu. Com pot ser?
El 1984, Uwe Hohn, de l’RDA, va fer un llançament de 104,80 metres. Això s’explica perquè abans la normativa d’aquesta disciplina era diferent. Arran de llançaments com el de Hohn, la Federació Internacional d’Atletisme va decidir canviar el reglament reduint l’àrea de la superfície dels llançaments perquè tirs tan llunyans posaven en perill la integritat física del públic i la dels atletes que competien simultàniament en el mateix estadi en altres especialitats. Així, des de 1986 el comptador de rècords de món en llançament de javelina va tornar a començar de zero.
