Eren els quarts de final de l’US Open del 1996, i un Pete Sampras exhaust va vomitar a la pista davant un rival que el va fer arribar al límit. I no ho va fer contra Andre Agassi, Michael Chang o Thomas Muster, els seus grans adversaris del moment, sinó contra un jove català de tan sols 22 anys, un Àlex Corretja que aleshores era encara tot un desconegut.
Sampras arribava a l’enfrontament dels quarts de final del US Open com a campió de l’edició de l’any anterior i com a número 1 del rànquing ATP. El nord-americà ja era considerat un dels millors tenistes de la història després d’haver guanyat set Grand Slams. Per la seva banda, Corretja encarava el partit contra Sampras com a número 31 del rànquing i amb només un títol menor (Buenos Aires) al seu palmarès. De fet, pel tenista de Barcelona ja era tot un èxit haver arribat als quarts d’un Grand Slam.
Però el guió que tothom s’esperava, una victòria fàcil per a Sampras, no es va complir ni de bon tros. El número 1 va guanyar ja el primer set pels pèls, imposant-se al ‘tie-break’. El segon i el tercer set se’ls va endur Corretja per un ajustat doble 7-5. Sampras va empatar amb un 6-4 al quart set. I al cinquè i últim set va arribar l’èpica definitiva. Després d’un 6-6, el partit es va haver de decidir en un ‘tie-break’ final.
Ja es duien gairebé cinc hores de matx, amb un gran cansament físic i mental pels dos jugadors. Va ser a l’inici d’aquest últim ‘tie-break’ quan Sampras va vomitar. Tot seguit, el nord-americà va tenir un ‘match ball’ que Corretja va salvar. Després, ‘match ball’ fallit pel català. I finalment, victòria per Sampras (7-6 (7-5), 5-7, 5-7, 6-4, 7-6 (9-7)) després d’una doble errada de Corretja en el servei. S’acabava així un partit que va fer embogir el públic novaiorquès. Sampras va acabar imposant la seva fortalesa com a llegenda del tennis però per a Corretja va ser l’ocasió per començar a treure el cap entre l’elit mundial.
