Molts cops parlem d’artistes virtuosos, amb una increïble capacitat per executar brillantment el seu art, com per exemple la música, però que a l’hora de pujar sobre un escenari, encara que facin una actuació tècnicament impecable, tenen una falta de carisma que provoca que costi molt més connectar amb el públic. Doncs això és el Madden 25 per culpa de que, tan sols un mes abans, va sortir el College Football 25, també d’EA Sports.
Comencem clar però, partim de la base que les millores en la jugabilitat i l’experiència durant els partits han assolit noves cotes de qualitat en aquesta nova entrega de la franquícia reina de videojocs d’NFL. No obstant això, el problema central no rau en el que Madden 25 ofereix o no, sinó en l’experiència amb una altra producte d’EA Sports que vam estrenar tot just farà quatre setmanes.
El carisma se’l va quedar el College Football 25
College Football 25 ha estat un canvi significatiu per a la franquícia Madden. Durant molts anys -des de que fa més de 10 anys EA Sports va finalitzar la saga del futbol americà universitari-, el joc oficial de la NFL ha estat l’única opció disponible, esdevenint una referència inqüestionable i única. Tot i la frustració per la manca de canvis significatius i les característiques que faltaven en algunes edicions, si volies gaudir d’un joc de futbol americà més actual, només tenies una opció.
Però l’arribada de College Football 25, creat amb gran cura i dedicació -i malgrat tenir aspectes a millorar-, és inevitable comparar-lo amb Madden 25 i sentir una certa decepció pel segon. Mentre que el futbol universitari està ple de vida, entusiasme i tradicions, la versió de la NFL queda més apagada. Les diferències entre el futbol universitari i el professional mai no han estat tan evidents, però en aquest cas, no en un sentit favorable per la franquícia d’NFL. Així doncs, Madden 25 pateix una manca d’encant en la seva presentació.
Un exemple clar d’aquesta diferència: jugant a la meva dinastia de College Football 25 amb els Hawai’i Rainbow Warriors, el meu quarterback junior va superar els 56 touchdowns totals de passada de Colt Brennan. Els comentaris destacaven aquest èxit, esmentant com el jugador s’afegia als grans noms dels llibres de rècords de Hawai’i. Aquesta atenció als detalls només es pot escoltar si aconsegueixes aquesta fita amb un jugador d’una escola específica, i College Football 25 ho clava.
Per contra, al Madden 25, els comentaris són molt més genèrics. Poden mencionar els èxits de jugadors com C.J. Stroud en la seva temporada de rookie o referir-se breument als èxits passats de jugadors com Sauce Gardner, però manca la referència a la història de les franquícies, els grans jugadors del passat i la importància dels moments clau en temps real.
Si aquesta manca d’atenció al detall es limités només als comentaris, seria un problema menor. Però les introduccions dels equips a la NFL són genèriques, i la presentació en conjunt s’ha reciclat, cosa que fa que l’experiència es senti incompleta. Per molt que siguis un aficionat exacerbat de l’NFL, al final et trobes amb més ganes de continuar la dinastia a College Football 25 que no pas la temporada a Madden 25.
El millor joc de la franquícia Madden
Òbjectivament, però, aquesta versió de Madden és la millor en anys. Molts dels elements més ben aconseguits de College Football 25 han estat incorporats al joc. Les animacions estan més ben lligades, fent que el joc sigui més fluid. La línia ofensiva ha millorat en el bloqueig, fent que el joc de cursa se senti més proper al joc universitari, encara que amb carrils de cursa més estrets. Els quarterbacks són recompensats per analitzar la defensa amb més precisió que mai.
Aquesta millora també es nota en la defensa. Els equips es comporten més com les seves versions reals, i les seves decisions de joc són més coherents. Es veuen menys situacions absurdes on, en un tercer i curt, es llança una passada profunda a un quart receptor, i més casos on els equips intenten aprofitar els seus running backs. Igualment, ja no es veurà un quarterback més estàtic corrent durant 15 iardes. En canvi, es mouran, esperant que es desenvolupi la jugada i, si cal, llançant la pilota fora.
En cap moment, mentre jugues a “Madden 25”, perceps que els dos equips juguen de la mateixa manera. Aquesta és una gran millora per a un mode franquícia que sovint ha patit perquè tot semblava igual, més enllà dels llibres de jugades i les estadístiques dels jugadors.
Modes de joc i altres aspectes
Per que fa als modes de joc, hi ha algunes millores incrementals, però no són la renovació completa que molts esperaven. El nou sistema “d’històries” és una innovació benvinguda per introduir novetats, però sovint les conseqüències d’aquestes decisions són tan previsibles que no aconsegueixen mantenir l’interès per part del jugador.
En un camp d’entrenament, un periodista pot preguntar a l’entrenador quina part de l’equip considerava més forta, i aquí l’usuari ha de respondre, per exemple: “La línia defensiva: garanteixo que aconseguirem 50 placatges i 10 placatges per pèrdua de iardes aquesta temporada”. Automàticament aquest va ser l’objectiu en defensa per la temporada, però resulta difícil imaginar un entrenador parlant d’aquesta manera.
Es constata, també, el gir cap a un enfocament més centrat en l’entrenador en les últimes versions de Madden. Encara que pugui ser interessant millorar les habilitats de l’entrenador, molts jugadors -entre els quals m’incloc- voldríem continuar fixant els preus de les entrades, del pàrquing, i gestionar l’economia de l’equip, ja que això és el que fa diferent la NFL del futbol universitari.
D’altra banda, les millores en la interfície i l’experiència d’usuari són notables. Els menús són més àgils i la música és la millor en anys. És important, ja que les cançons sonen sovint durant els mini-jocs de pràctica prèvia al partit en el mode de franquícia, així que és agradable tenir una banda sonora de qualitat. Això sí, un dels elements més útils del College Football 25, la reducció automàtica del temps per acabar un partit, no ha estat inclosa al Madden 25 per alguna raó inexplicable, i la seva absència es nota molt.
El canvi més significatiu en la jugabilitat és l’adaptació a les noves regles de kickoff de l’NFL. L’equip de desenvolupament de Madden encara està explorant com aquestes regles canviaran el joc. Al principi, és una mica estrany adaptar-se a les noves normes, però aporta una sensació de novetat. El problema apareix quan una falta canvia la dinàmica del kickoff. Per exemple, si comets una falta d’agressió al kicker durant un “extra point”, el kicker està programat per llançar la pilota al màxim de la seva distància en el següent kickoff, que resulta sempre en un touchback. L’IA rarament prova altres tècniques que podrien aprofitar els nous kickoffs de l’NFL.
Val la pena el Madden 25?
Intentant ser el més neutre possible, a la pregunta de si val la pena aquesta edició del Madden, la resposta seria la següent: Si ets un aficionat de l’NFL sense gaire interès pel futbol universitari, sí. Notaràs una diferència notable en l’acció sobre el camp respecte a Madden 24, i especialment si no has jugat a College Football 25, et semblarà una experiència molt millorada.
Però no esperis una reinvenció total del joc. Encara que ha adoptat molts dels millors elements del joc de college d’EA Sports, segueix sent inferior en aspectes com la presentació. Més enllà dels nous equips de comentaristes (Mike Tirico i Greg Olsen / Kate Scott / Brock Huard), la manera com el joc es veu i sona entre jugades és molt similar.
Resumint, ens trobem amb un joc de futbol americà que és tècnicament brillant però amb certa falta de carsima. Per a alguns aficionats això serà suficient, però, quan ho compares amb el College Football 25, sembla un pas enrere, tot i haver passat només un mes des de la seva sortida al mercat.
