Fa unes setmanes Mercè Rosich va anunciar que presentaria candidatura per a les eleccions a la presidència de la Federació Catalana d’Atletisme, una entitat amb més de 100 anys d’història que ha vist passar 36 homes per la presidència, alguns d’ells en diversos mandats. L’any 2018 l’actual presidenta de l’Avinent Club Atlètic Manresa ja va presentar una candidatura que malgrat rebre un suport majoritari per part dels clubs va flaquejar en els suports de la comissió d’àrbitres i dels atletes, que amb els seus vots van assegurar la continuïtat de Joan Villuendas al càrrec. Rosich torna a la càrrega i ho fa en un escenari encara desfavorable per a les dones dirigents, però que en aquests quatre anys ha viscut alguns canvis significatius en clau de gènere.
Un d’ells és la major rellevància de la igualtat de gènere a l’agenda pública i el compromís pres per part d’algunes institucions com la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que ha iniciat un nou mandat amb un 40% de dones al seu consell directiu, una xifra rècord que és possible gràcies a l’arribada a la presidència de les seves federacions de dones com Mònica Bosch (Federació Catalana d’Esports d’Hivern) o Susana Martínez (Federació Catalana de Pentatló Modern), que se sumen a altres presidentes com Maribel Zamora (voleibol), Francina Guardiola (triatló), Kira Menén (korfbal), Ma Dolors Luna (esports per a persones cegues i deficients visuals) i Marina Gómez (esports per a persones amb discapacitat intel·lectual).
Una llei per accelerar el canvi
Sigui com sigui, actualment només un 10% de les federacions esportives catalanes estan dirigides per dones i la UFEC entén que cal impulsar la representació femenina en l’àmbit de la gestió esportiva. Una de les persones que en fa un diagnòstic clar és Isabel Pérez Espinosa, secretària general de l’entitat: “Mentre que a sectors com el de l’administració pública les dones han arribat a ocupar el 40% dels llocs directius, en l’àmbit esportiu encara hi ha molt per recórrer“. Les xifres són encara més preocupants en l’àmbit federatiu estatal, on “només 2 de 65 federacions esportives estan dirigides per dones“.
Per a Pérez Espinosa, experta en l’àmbit jurídic esportiu, aquestes estadístiques constaten la importància de promoure iniciatives legislatives que, de la mateixa manera que es fa en altres sectors, fomentin la presència de les dones en els entorns directius esportius. Actualment, aquest propòsit pretén aconseguir-se a través de l’avantprojecte de Llei de l’Esport, una proposta legislativa en la qual la secretària de la UFEC està fortament implicada. En concret, assenyala la importància d’integrar mesures que realment siguin útils i realistes en l’entorn esportiu. En aquest sentit, argumenta que el mètode de quotes proposat per a altres àmbits com l’electoral no funcionaria en les federacions esportives espanyoles, ja que “el sistema presidencialista és uninominal i penalitza l’accés de les dones a càrrecs electes“.
WESE, un programa per a dones dirigents
Més enllà de la Llei de l’Esport, Isabel Pérez Espinosa considera indispensable l’acció col·lectiva per part de les dones que ja es troben treballant dins el sector: “Les dones que es dediquen professionalment a l’esport, sigui com sigui la categoria i la disciplina a la qual es dediquen, han de conèixer-se i secundar-se per impulsar el canvi de paradigma des de la base“. Seguint aquest mateix argument, la UFEC, amb l’objectiu de visibilitzar i promoure el lideratge femení, ha tirat endavant el programa WESE (Women Executive Sport Education) per formar i empoderar dones amb responsabilitats de direcció i generar xarxa de poder.
La formació ha suposat “una veritable transformació per a les participants al curs”, en paraules de Maribel Zamora, presidenta de la Comissió Dona Dirigent i Esport de la UFEC i alumna del curs. Per a Susana Martínez “ha estat una experiència increïble” i Bito Fuster, exgimnasta i membre de la junta directiva del Club Gimnàstic Tarragona considera que “ens ha ajudat a redescobrir la força i el poder que tenim les dones, que molt sovint no ens l’acabem de creure“.
Tot i que la formació està pensada per a dones dirigents, Zamora creu que “també l’haurien de fer els homes perquè és un curs de formació d’igualtat. No està restringit només a les dones sinó que vol donar visibilitat a les dones dirigents. Al cap i a la fi, és un curs en habilitats directives“. La primera edició del programa s’ha fet aquest 2021 i tot indica que tindrà continuïtat en el futur.
