Del Tour de França 2020 n’haureu llegit cròniques brillants i resums menys engrescadors. Nosaltres us proposem un exercici de bisturí: radiografiem l’actuació de tots els ciclistes presents al Tour de França. Teniu teca per estona.
INEOS GRENADIERS
01 – EGAN BERNAL: Desbancat. Campió el 2019, ha mostrat estar lleugerament per sota de Roglic i Pogacar fins a ensorrar-se al Grand Colombier i certificar el fi de l’hegemonia d’Sky/Ineos. Amb problemes físics i fora de la general, va abandonar als Alps malgrat llançar missatges d’estima cap al Tour.
02 – ANDREY AMADOR: Descol·locat. L’hem vist treballar per Bernal en un parell d’etapes i intentar entrar en alguna escapada després del declivi del líder. Sense impacte al Tour.
03 – RICHARD CARAPAZ: Alliberat. Dues setmanes molt discretes del vigent campió del Giro d’Itàlia han donat pas a una versió desbocada postBernal de l’equatorià. Subcampió del mallot de muntanya i company de victòria de Kwiatkowski en la darrera gran etapa alpina. La seva pujada al Col de la Loze, memorable.
04 – JONATHAN CASTROVIEJO: Immolat. Un any més, treball de bon gregari al Tour exercint de suport a Bernal i facilitant les escapades de Carapaz. Ha optat per acabar la preparació pel mundial d’Imola des de casa… fins que ha sabut que Geraint Thomas el vol al Giro i ha de renunciar al campionat del món. Disculpeu el joc de paraules.
05 – MICHAL KWIATKOWSKI: Brillant. L’ex campió del món va intentar provocar ventalls, va acompanyar el declivi de Bernal als inferns i ha acabat el Tour en plena forma. Guanyador de la seva primera etapa en una gran volta amb Carapaz, ha seguit actiu fins al final. Seria una bèstia indomable si canviés d’equip (i de salari).
06 – LUKE ROWE: Humanitzat. Després de veure els seus darrers Tours, aquest 2020 ha rebut un cop de realitat. La seva feina l’han millorat Gesink i Van Aert, s’ha quedat tallat en dies de vent i el dia que s’ha escapat la seva condició de classicòman s’ha vist superada per rivals molt més forts que ell. Capità d’un equip a la deriva.
07 – PAVEL SIVAKOV: Destrossat. La primera etapa va ser un suplici per a un corredor que sorprenentment ha sabut ser pacient i arribar a París. Ha estat una baixa clau en cursa per a l’Ineos. Haurem d’esperar a un altre Tour per gaudir del seu talent.
08 – DYLAN VAN BAARLE: Desaprofitat. Responsable dels últims trens dominadors d’Sky/Ineos, la seva presència al Tour ha estat en va. No ha tingut sort ni a les escapades finals.
JUMBO VISMA
11 – PRIMOZ ROGLIC: Dominador. L’eslovè ha complert tot el que s’esperava d’ell en aquest Tour de França exercint un domini evident sobre la resta de rivals fins la contrarellotge final. L’explosió de Pogacar el deixa tocat i derrotat, però ha completat un Tour excel·lent fent valer la seva explosivitat als esprints en pujada, sense fallar ni un sol dia a la muntanya. Només el recordarem per la lamentable imatge d’ell i el casc entrant a meta a La Planche des Belles Filles i no s’ho mereix.
12 – GEORGE BENNETT: Irrellevant. El pitjor ciclista de l’estructura Jumbo Visma. No ha aportat res a l’equip malgrat venir d’un segon lloc a Il Lombardia. També cal dir que l’equip holandès no l’ha necessitat en absolut.
13 – AMUND GRONDAHL JANSEN: Complidor. El noruec ha aportat feina bruta al pla en un equip més equilibrat després de la baixa de Kruijswijk. Ha fet exactament allò que se li demanava i ho ha fet bé.
14 – TOM DUMOULIN: Gregaritzat. Veure un talent tan gran com l’holandès exercint de gregari pur en un Tour de França fa mal. Ha fet una feina excel·lent per Roglic i anant de menys a més i acaba el Tour en un intranscendent setè lloc i amb una bona contrarellotge. Ja recuperat, esperem veure la seva millor versió de tornada el 2021.
15 – ROBERT GESINK: Menjaquilòmetres. L’holandès, allunyat definitivament de la seva versió escaladora, ha sigut l’home de Jumbo Visma que s’ha menjat en solitari totes les primeres ascensions de les etapes (en alguns casos, segones i terceres pujades també) al capdavant del gran grup. Gregari imponent.
16 – SEPP KUSS: Escalador. El nord-americà potser és l’escalador més pur que queda al ciclisme internacional. Malgrat fallar un dia, el seu Tour ha estat brillant amb la sensació que amb llibertat podria haver-se endut un parell de victòries d’etapa. El darrer home de Roglic els dies d’alta muntanya.
17 – TONY MARTIN: Capo. Lluny d’exhibicions posteriors, esportivament no ha tingut tant pes en el treno de Jumbo Visma com en ocasions precedents. Ha estat la cara visible del control ferri que el Jumbo Visma ha volgut imposar al Tour de França, amb gestos ostentosos i que són exemple de la tírria que ha generat aquest any l’equip holandès entre la resta de ciclistes.
18 – WOUT VAN AERT: Estratosfèric. Després de guanyar l’Strade Bianche i la Milà San Remo, ha brillat al Tour fins al punt que ja no ha de provocar gaire escarafalls que algú titlli el belga com a millor ciclista del món. Guanyador de dues etapes a l’esprint i Top 5 a la contrarellotge, ha sigut un dels homes més forts del Jumbo Visma a la muntanya provocant l’ensorrament de diversos escaladors amb el seu ritme infernal. Acaba al Top 20 de la general i ja és clar candidat a guanyar tot allò que es proposi.
BORA HANSGROHE
21 – PETER SAGAN: Animador. Sense les forces d’altres anys, l’eslovac ha sigut protagonista del Tour de França gràcies a la seva obsessió per guanyar el mallot verd per vuitena vegada. No ha assolit l’objetiu però la seva ambició i la feina dels seus companys han sigut els detonants d’algunes etapes de mitja muntanya francament espectaculars. Desqualificat un dia i mal col·locat en una altra arribada propícia, ha pagat les seves errades amb l’absència de premi final.
22 – EMANUEL BUCHMANN: Decebedor. Afectat per una caiguda com tants altres ciclistes, l’alemany va començar a perdre temps als Pirineus i ha acabat completament desconnectat de la cursa l’any després de ser quart a la general. Tenia equip i recorregut per brillar, però l’hem acabat veient només com a gregari de Sagan. Tour fluixíssim d’un ciclista que sempre havia brillat per la seva solidesa.
23 – FELIX GROSSCHARTNER: Esforçat. L’hem vist assumint tasques d’equip i cert protagonisme al gran grup els dies bons de Bora. Sense llibertat, el seu talent per la mitja muntanya ha passat desapercebut.
24 – LENNARD KÄMNA: Consagrat. Vista la debilitat de Buchmann, Kämna ha tingut plena llibertat els dies que no ha hagut de treballar per Sagan i ho ha aprofitat amb escreix. Després d’intentar-ho en el seu debut l’any passat, enguany Kämna ha fet un pas endavant i ha consolidat la seva versió escaladora, complementària amb els seus dots plenament coneguts de rodador. A les portes del triomf a les rampes impossibles de Puy Mary, l’alemany va rematar amb destresa i excel·lència amb un atac en solitari davant Carapaz camí de Villard de Lans. No ho ha parat d’intentar fins el final. Tour excepcional.
25 – GREGOR MÜHLBERGER: Retirat. Malgrat ser protagonista d’alguna de les exhibicions en bloc de Bora, tothom recordarà l’austríac per retirar-se en un dia sense complicacions, abrigat malgrat la calor i amb la cara desencaixada. La seva absència ha impedit que Sagan fos més incisiu els darrers dies als Alps.
26 – DANIEL OSS: Mediàtic. L’italià ha treballat al capdavant del gran grup amb ànsia quan ha calgut destarotar a Sam Bennett. Un molt bon Tour d’un ciclista premiat amb la combativitat el dia que el Tour va decidir reconèixer els mèrits de Bora per destrossar una etapa des del primer quilòmetre. També ha protagonitzat bones escapades, per exemple, treballant per a Kämna. Combina el Tour amb activitats promocionals i se’n surt prou bé.
27 – LUKAS PÖSTLBERGER: Espavilat. Durant una pila de quilòmetres l’austríac ha treballat amb Oss al davant del pilot per afavorir les opcions de Sagan. La seva versió més rodadora l’hem vista en un Tour que malauradament ha hagut d’abandonar per una inoportuna picada d’abella. Va intentar sorprendre en un moviment trapella a pocs quilòmetres d’una arribada que va acabar sent massiva.
28 – MAXIMILIAN SCHACHMANN: Limitat. La lesió que va patir a Lombardia va marcar les seves opcions en la primera setmana. De menys a més, ha sigut un home clau per Sagan en algun esprint intermedi i ha lluitat de valent per endur-se un triomf d’etapa. El seu moviment valent a Puy Mary no va tenir premi i la sensació és que en bon estat de forma i sense haver d’assumir un rol de gregari Schachmann hauria sigut un dels grans noms del Tour 2020. Un dels millors ciclistes de l’any.
AG2R LA MONDIALE
31 – ROMAIN BARDET: Commocionat. Les seves imatges intentant pujar a la bicicleta i caient en rodó abans d’acabar una dura etapa prop dels millors qüestionen tots els protocols de seguretat del ciclisme. Obligat a abandonar, era quart a la general en un any en què havia renunciat a disputar la general. Una llàstima que el final d’etapa a AG2r acabi d’aquesta manera en un corredor que en cas de perdre temps hauria jugat a l’atac.
32 – MIKAËL CHEREL: Desconcertat. Sense la referència de Bardet, Cherel ha fet el mateix que sempre: córrer a prop dels millors sense destacar mai. Un ciclista que té cames per acabar al 26è lloc de la general hauria d’haver-ho provat, com a mínim, un dia.
33 – BENOIT COSNEFROY: Hiperactiu. Va atacar el primer dia i va tornar-ho a provar el segon dia, amb el premi del mallot de la muntanya. A base d’olfacte i manca de competència, l’ha portat fins als Alps malgrat ser evident que no és un bon escalador. S’ha deixat la pell, ha fet una explosió de popularitat i ara només falta que recordi que és un dels millors de França en semiclàssiques d’un dia. En propers Tours demostrarà que pot ser un caçador d’etapes memorable.
34 – PIERRE LATOUR: Ensorrat. En pocs anys ha passat de ser un dels joves més prometedors del ciclisme francès a un ciclista que s’arrossega sense pena ni glòria per les curses. Tour de França per oblidar, abandonat abans d’hora i camí de fitxar per un equip menor. Tant de bo allà recuperi la seva versió ofensiva que ens havia enamorat.
35 – OLIVER NAESEN: Sobrevalorat. El belga és un rodador excels que creu ser un dels millors classicòmans del món. Ho ha intentat en un parell d’ocasions durant el Tour i sempre ha quedat clar que els seus rivals tenien millors cames i millor punta de velocitat. El seu anunciat pas endavant no arriba mai.
36 – NANS PETERS: Triomfal. Un bon dia li serveix per justificar el Tour, la temporada i el proper contracte que firmi. Va colar-se a la millor escapada dels Pirineus i va anar deixant enrere tots els rivals fins a rematar en solitari amb solvència. Un triomf merescut un any després de guanyar una etapa similar al Giro d’Itàlia. És un cas perfecte d’aprofitar al màxim totes les seves virtuts.
37 – CLÉMENT VENTURINI: Complidor. És el velocista d’AG2r i ha debutat al Tour amb un Top 5 d’etapa i dos llocs més entre els deu primers. Les seves cames no donen per més i garanteix certes expectatives a l’equip francès en les arribades massives. L’any que ve, amb entrada de dineral garantida, el seu rol podria ser diferent.
38 – ALEXIS VUILLERMOZ: Desdibuixat. Ja pràcticament no queda res d’aquell ciclista que va guanyar al Mur de Bretanya l’any 2015 i ens va fer pensar en un gran especialista de les cotes curtes i exigents. Ha intentat ser protagonista en alguna escapada sense èxit. El Tour, ara mateix, li queda gran.
DECEUNINCK-QUICK STEP
41 – JULIAN ALAPHILIPPE: Incansable. El talent del francès és tan gran que el seu Tour ens deixa un regust de certa decepció malgrat guanyar una etapa i vestir el mallot groc. Penalitzat per una acció absurda, ha sigut protagonista en moltíssimes ocasions, però s’ha quedat sense forces. Cal aplaudir la seva obstinació per provar-ho sense parar malgrat estar lluny de la seva versió de 2019. Més enllà del personatge, hi ha un tros de ciclista en Alaphilippe.
42 – KASPER ASGREEN: Calmat. El danès ens havia acostumat a exhibicions impossibles i ha mostrat una versió força moderada durant el Tour. Li ha tocat treballar per Alaphilippe i per Bennett i a diferència de l’any passat no s’ha permès cap lluïment especial en primera persona.
43 – SAM BENNETT: Realitzat. L’irlandès es va emocionar de valent quan va guanyar la seva primera etapa al Tour de França, reconciliant-nos amb un Tour poc atractiu fins a aquell moment. Podria haver guanyat més, però la seva heroïcitat principal ha estat disputar-li (i guanyar) la classificació de la regularitat a Peter Sagan. Ha hagut de mostrar-se cada dia i ha tingut un equip sencer per ajudar-lo. Premi merescut. El verd i les dues victòries finals.
44 – RÉMI CAVAGNA: Exhibicionista. El francès és l’home que més quilòmetres ha rodat escapat durant el Tour de França 2020 malgrat entrar a última hora a l’equip per la lesió d’Stybar. Excels rodador, ha protagonitzat un final de Tour increïble amb dues galopades en solitari memorables. La seva preparació per al mundial de contrarellotge, immillorable.
45 – TIM DECLERQ: Rialler. El tractor ha hagut de treballar una mica menys al capdavant del gran grup però sempre ho ha fet amb garanties. L’hem vist divertir-se com mai, provocant algun moviment en dies avorrits o limitant-ne d’altres per protegir els interessos del seu equip. S’ho passa bé i és juganer: gregari entre els gregaris.
46 – DRIES DEVENYNS: Detonador. El belga va ajudar Alaphilippe a fer l’atac bo el segon dia del Tour i va parar-se a mirar el final d’etapa amb el mòbil d’un aficionat. La seva millor acció del Tour va arribar molt d’hora i després no ha hagut de fer massa feina atesa la renúncia del líder a la general. En la 19ª etapa va colar-se al grup bo però no va entendre bé el seu rol a l’escapada.
47 – BOB JUNGELS: Apagat. El de Luxemburg ha estat lluny del seu millor nivell i continua sense trobar la seva definició com a ciclista en les grans voltes. No ha sabut destacar en cap terreny i el seu pas pel Tour serà més recordat pel moviment que va llançar Higuita a terra i per ser atropellat per una ambulància.
48 – MICHAEL MORKOV: Impagable. El seu treball com a llançador, últim home i protector de Sam Bennett és per emmarcar i servir d’exemple a l’acadèmia dels bons gregaris. Ha llançat l’irlandès als esprints en un bloc potser menys dominador a les arribades que en anys precedents. Ha brillat als esprints intermedis robant punt rere punt a Peter Sagan. Ha fet un Tour extraordinari.
GROUPAMA-FDJ
51 – THIBAUT PINOT: Resignat. Partia de nou entre els candidats al podi i una caiguda a la primera setmana el va deixar tan tocat que va acomiadar-se de la general a les primeres de canvi i amb plena resignació davant les càmeres. Un any més assumeix el seu destí fatal davant una afició entregada a la seva figura. No ha tingut forces per agafar cap escapada bona i ha acabat un Tour on no se li ha vist el pèl.
52 – WILLIAM BONNET: Simptomàtic. El veterà corredor va abandonar pocs minuts abans que veiéssim el declivi de Thibaut Pinot en directe. Va caure, com mig equip, i va dir adéu a un Tour on partia com a capità d’equip.
53 – DAVID GAUDU: Frustrat. Un contratemps en forma de caiguda ha deixat el francès fora de joc molt abans del previst, en una etapa en què ràpidament es va quedar sense forces. No ha pogut ser determinant i la sensació és que necessita com més aviat millor un test a la Vuelta o al Giro com a cap de files per saber realment què és capaç de fer lluny de l’ombra de Pinot.
54 – STEFAN KÜNG: Crític. Amb plena llibertat, el suís va intentar formar una bona escapada a les etapes planes de la segona setmana de la cursa sense rebre mai una gran ajuda d’altres equips. Va lluir-se a la carretera i va criticar durament l’actitud dels rivals. Ha abandonat als Alps per preparar millor el Mundial d’Imola.
55 – MATTHIEU LADAGNOUS: Atacant. Mira que porta edicions del Tour de França a les seves cames i pràcticament mai l’havíem vist en un moviment ofensiu. Un gregari clàssic que ho ha intentat protagonitzant una de les escapades en solitari que hem vist durant el Tour.
56 – VALENTIN MADOUAS: Provador. El jove talent francès ha tingut llibertat per provar-se durant el Tour i l’hem vist aguantar al grup de favorits en dies claus durant algunes ascensions dures. Tercer millor jove del Tour, difícilment lluitarà en el futur per la general.
57 – RUDY MOLARD: Perdut. El ciclista francès no acaba de trobar la manera de brillar en una gran volta. Ho ha provat en una escapada, però sense cames per aguantar el ritme dels millors dels seus companys.
58 – SEBASTIEN REICHENBACH: Visible. El mallot de campió suís ha ajudat a situar-lo alguns dies força lluny en el grup de favorits i algun dia a l’escapada, especialment en un duel a quatre amb Alaphilippe, Kämna i Carapaz que es va saldar amb un meritori tercer lloc d’etapa.
BAHRAIN MCLAREN
61 – MIKEL LANDA: Ambiciós. El basc es va despistar en una etapa amb vent (sorpresa!) i ho ha pagat anant de menys a més durant el Tour. Fort als Pirineus, ha deixat passar massa oportunitats abans d’apostar per moviments ofensius a la cursa. El primer li va sortir malament i el segon, en solitari, va acabar sent inofensiu. Contrarrellotge més que digna i quart lloc final, un premi més que raonable ateses les seves prestacions. No té podi, però tampoc el mereixia.
62 – PELLO BILBAO: Sòlid. El Tour del basc confirma les seves prestacions a les grans voltes. Ha acabat molt fort la ronda francesa, al Top 20 i exercint una gran tasca de gregari per a Landa. Bona contrarellotge, bona escapada el dia dels Ineos i gran feina al capdavant del grup de favorits camí del Col de la Loze.
63 – DAMIANO CARUSO: Revifat. Semblava haver entrat en una trajectòria descendent i de cop i volta acaba un Tour de França al Top 10 de la general exercint de gregari de Landa. Ha tingut cames per entrar sovint amb els favorits però no prou cames per treballar fort pel basc.
64 – SONNY COLBRELLI: Insòlit. Podem entendre que Bahrain ho apostava tot per Landa, però que al magnífic corredor italià només l’haguem vist un dia tirant en un port de muntanya del grup de favorits ens deixa amb un regust agredolç. Tenia cames i ho podria haver provat en qualsevol etapa de mitja muntanya o el dia dels classicòmans.
65 – MARCO HALLER: Encapsulat. Com Colbrelli, la seva única funció al Tour ha sigut protegir Landa de qualsevol mal. Gregari pur del Bahrain, ha complert amb les seves funcions i l’hem vist algun cop els darrers dies del Tour.
66 – MATEJ MOHORIC: Desmillorat. L’eslovè és d’aquells corredors que emociona amb els seus atacs i els seus descensos impossibles. Desaparegut en combat, només se l’ha vist treballar per Landa un dia i sense forces i a la passejada final de París celebrar el triomf de Pogacar entre compatriotes.
67 – WOUT POELS: Lesionat. Caiguda dura el primer dia i lentíssima recuperació de l’holandès, que afortunadament ha tingut cames per ajudar Landa als Alps. Com ens hauria agradat veure la millor versió de Poels en aquest equip. Haurien pogut fer focs artificials ja des dels Pirineus.
68 – RAFA VALLS: Caigut. Sap greu dir-ho, però l’única acció del de Cocentaina va arribar el primer dia amb caiguda i abandonament. Una altra pèrdua sensible per Landa a la muntanya durant tot el Tour.
EDUCATION FIRST
71 – RIGOBERTO URÁN: Conservador. Fent valer el mateix guió de sempre, la seva tàctica ha consistit en aguantar tant com fos possible al grup dels favorits. Això l’ha relegat en un vuitè lloc final. Quina llàstima que hagi desaprofitat l’arsenal del seu equip per jugar a l’atac.
72 – ALBERTO BETTIOL: Reservat. Membre d’alguna escapada, el vencedor del Tour de Flandes de 2019 no ha destacat en cap moment del Tour de França per les seves principals qualitats: velocitat en grup petit i facilitat per superar cotes assequibles. Esperem que el rodatge del Tour li serveixi per preparar les clàssiques.
73 – HUGH CARTHY: Desmanegat. Sempre és curiós veure en acció aquest prim ciclista sorgit de Caja Rural. Amb un estil singular dalt la bicicleta, ha arribat a liderar alguna etapa amb atacs de fogueig i desgast per a companys com Daniel Felipe Martínez. Bona tasca d’equipier.
74 – SERGIO HIGUITA: Atropellat. La seva caiguda en el xoc amb Jungels (i una caiguda posterior al cap de pocs quilòmetres) el va obligar a abandonar un Tour de debut en què no ha complert les expectatives. Sense forces per seguir els millors, sense forces per ser protagonista d’una escapada. El seu bon esprint de Niça no és suficient.
75 – JENS KEUKELEIRE: Reconvertit. Bon rodador amb punta de velocitat notòria, al Tour de França s’ha sacrificat pels seus líders i no ha rodat ni un sol quilòmetre escapat. Gregari i res més.
76 – DANIEL FELIPE MARTÍNEZ: Adaptat. Venia amb la convicció de lluitar per la general després de guanyar Dauphiné però una caiguda va obligar-lo a reconsiderar els seus plans. Allunyat de la general, va fiar-ho tot a una gran escapada i es va endur un excel·lent triomf davant dos Bora que va confirmar el seu gran moment de forma a la muntanya. Francament, millor això que un Top 15 a la general.
77 – NEILSON POWLESS: Protagonista. El nord-americà ha encertat l’escapada bona del dia en nombroses ocasions i només Cavagna i Carapaz l’han superat amb més quilòmetres escapats. Notable Tour d’un corredor que semblava estancat i que en bona lògica ha anat perdent forces després d’acabar la primera setmana amb dos Top 5 d’etapa.
78 – TEJAY VAN GARDEREN: Jubilat. Doble vencedor d’etapa i doble Top 5 a la general del Tour, la seva participació d’enguany es pot resumir en un 60è lloc com a millor resultat d’etapa. No el convidem a retirar-se, però està en un estat de forma que el convida a pensar en la retirada. Quan ho ha intentat, ràpidament ha perdut contacte amb el grup d’escapats.
ARKÉA-SAMSIC
81 – NAIRO QUINTANA: Impedit. El colombià estava lluitant amb els millors i oferia bones sensacions per lluitar, com a mínim, per un Top 5 a la general. La caiguda que va enviar a casa a Mollema i a Bardet l’ha deixat tocat durant tot el Tour i es va enfonsar al costat de Bernal el dia del Grand Colombier. Ha optat per acabar el Tour malgrat les seves lesions visibles i això l’honora. En qualsevol cas, mal Tour del líder d’Arkéa.
82 – WINNER ANACONA: Contradit. El seu nom indica una cosa i la seva trajectòria esportiva una altra de ben diferent. Fitxat com a guàrdia pretoriana de Quintana pel Tour, no té el nivell que en algun moment va mostrar amb comptagotes. Un dia que va caçar l’escapada bona va acabar fora del Top 15 de l’etapa.
83 – WARREN BARGUIL: Esforçat. Lluny d’un Tour brillant com el que va protagonitzar fa uns anys amb top 10 i doble victòria d’etapa, la missió del francès ha sigut ser l’home fort de Quintana a la general. L’hem vist treballar sense fer cap escarafall pel colombià i provar les seves opcions en escapada i seguint el ritme dels favorits. 14è a la general, no ha desconnectat mai de la cursa i ha estat, de llarg, el millor corredor del seu equip.
84 – KÉVIN LEDANOIS: Estrellat. El francès és un dels casos emblema de jove prometedor a qui les expectatives acaben passant factura. Campió del món sub23 el 2015, encara no ha guanyat res com a professional. Malgrat venir d’un bon Tour del Llemosí, ha decebut al Tour. L’únic dia a l’escapada se’l va veure patir.
85 – DAYER QUINTANA: Familiar. Debutant al Tour amb 28 anys, la seva presència s’explica únicament per la condició de germà i persona de confiança de Nairo Quintana. Un llast per a l’Arkéa.
86 – DIEGO ROSA: Fracturat. L’italià havia de ser un puntal de l’equip francès però va passar desapercebut durant la primera setmana del Tour. El primer dia dels Pirineus es va fracturar la clavícula en el primer descens del dia i va acabar a l’hospital. Mala sort.
87 – CLÉMENT RUSSO: Tocatardà. La seva única presència rellevant en cursa l’ha viscuda el darrer dia abans d’entrar a París sumant un punt de la muntanya mentre feia broma amb un company del Total Direct Energie. Tour de debut per aprendre i res més.
88 – CONNOR SWIFT: Somiatruites. Com Russo, l’únic dia que se l’ha vist davant la càmera ha sigut a París, amb una escapada impossible davant el gran grup. El britànic no ha tingut forces ni per aguantar el ritme del grup fins al final.
MOVISTAR
91 – ALEJANDRO VALVERDE: Avorrit. Té 40 anys, ha acabat el Tour en 12a posició i només això ja té molt de mèrit. Ara bé, és desesperant veure com el murcià es passa tot el Tour a remolc, sense protagonitzar ni un sol moviment ofensiu i amb l’única tàctica d’anar aguantant per ell i per la classificació per equips. Ja no el canviarem, però és difícil que algú sigui capaç de vibrar amb la seva versió actual. Sembla arribar fos al mundial. Veurem.
92 – DARIO CATALDO: Estafador. Fitxatge de Movistar per reforçar el bloc del Tour i decepció absoluta amb un ciclista sense forces per lluitar ni tan sols per la classificació per equips. En Pedrero hauria sigut molt més útil a França.
93 – IMANOL ERVITI: Actiu. Ha treballat com sempre per als seus líders els dies menys agraïts i en les aproximacions als ports, però ha tingut olfacte per participar en diverses escapades ajudant a companys o en solitari. Deslliurat respecte a Tours precedents.
94 – ENRIC MAS: Satisfet. Semblava conformar-se amb un Top 10 del Tour de França i poca gent l’esperava allà atesa la temporada d’ell i de Movistar. De menys a més, ha completat una molt meritòria tercera setmana del Tour i se’n va amb un Top 5 a la general tan merescut com imprevist. Ens hauria agradat veure’l algun dia amb el seu equip a l’atac, vist l’atac que va protagonitzar el darrer dia dels Alps.
95 – NELSON OLIVEIRA: Servicial. Ha rodat sense brillantor. Una presència en una escapada, una contrarellotge per sota les expectatives i molta feina d’equip.
96 – JOSÉ JOAQUÍN ROJAS: Terrenal. Disculpeu l’atreviment, però és que a Rojas l’hem vist més cops al terra que dalt de la bicicleta. Ha encadenat massa caigudes per agafar ritme i no ha aportat gran cosa a l’equip.
97 – MARC SOLER: Intermitent. Li va costar una setmana renunciar a la general del Tour. Després ens va regalar etapes memorables amb la seva manera de rodar ambiciosa i excessivament generosa. Li ha mancat seny per resoldre les escapades quan era dels més forts i ha arribat amb el grup dels favorits en diverses ocasions. Pel mig, desconnexions absolutes de la cursa. Un Tour interessant amb bona contrarellotge final i un estat de forma prometedor (esperem) per al Giro d’Itàlia.
98 – CARLOS VERONA: Sorprenent. De llarg hem vist la millor versió d’aquest corredor que en anys precedents no trobava la manera de ser útil per a l’equip. Al top 20 de la general, ha aguantat amb molta solvència prop del grup de favorits els dies que havia de ser el tercer home de Movistar per a la classificació dels cascos grocs. També ha fet valer el seu estat de forma per ser protagonista en escapades. L’únic però: en cap moment l’hem vist capaç de lluitar per una etapa.
TREK-SEGAFREDO
101 – RICHIE PORTE: Feliç. Després d’anys i panys de fixació amb el Tour, d’infortunis de tota mena i de resultats sempre per sota de les expectatives, el ciclista de Tasmània ha conclòs la seva etapa com a cap de files amb un esplèndid tercer lloc al Tour de França. Puja al podi malgrat despistar-se el dia dels ventalls amb una actuació a la muntanya molt sòlida i una contrarellotge final sublim. Durant la ronda francesa ha sigut pare d’una criatura a qui encara no coneix: això no ho pot compensar ni el podi.
102 – NIKLAS EG: Expectant. Tercer a la general del Tour de l’Avenir de Bernal, no hi ha manera que el danès mostri la seva indubtable qualitat a les grans voltes. Ha debutat al Tour sense fer cap concessió al seu talent.
103 – KENNY ELISSONDE: Madur. Probablement ha completat la seva millor gran volta des del seu debut lluminós a la Vuelta de 2013. Gregari més fiable del previst per a Richie Porte, ha aguantat al costat de l’australià fins als trams decisius de les etapes de muntanya. Va triar el dia de Hirschi per escapar-se: mala elecció.
104 – BAUKE MOLLEMA: Desafortunat. Caiguda i lesió durant la segona setmana del Tour deixant al Trek sense una segona opció a la general i sense opcions de disputar la classificació per equips. Estem convençuts que hauria sigut un gran animador de la cursa arribats als Alps.
105 – MADS PEDERSEN: Presumit. El danès ha lluït campió del món al Tour de França provant-ho a les arribades massives i ben a prop dels especialistes purs amb dos segons llocs el primer i últim dia de competició. Ha protegit Porte fins a l’extenuació, fins i tot superant ports de muntanya de categoria especial al costat de l’australià. Excel·lent Tour sense premi d’etapa abans de cedir el mallot la setmana que ve.
106 – TOMS SKUJINS: Frenat. El letó va protagonitzar una bona primera setmana de Tour. Segon en una etapa als Pirineus, apuntava a lluitar pel mallot de la muntanya. Després del primer dia de descans va patir una caiguda el dia que ja no corria amb el mallot de campió de Letònia. Des d’ençà no ha acabat de trobar el ritme al Tour.
107 – JASPER STUYVEN: Imaginatiu. Després d’entrar al Top 10 d’etapa en cinc esprints més o menys massius, el magnífic corredor belga va ser un dels impulsors d’una escapada de classicòmans el dia previ a la contrarellotge. No ha tingut forces per rematar ni davant els velocistes purs ni en un grup petit, però ha viscut un bon Tour de França.
108 – EDWARD THEUNS: Llançador. El potent corredor belga s’ha dedicat a preparar arribades per Pedersen i Stuyven i pràcticament no ha tingut opcions per exercir d’home ràpid al Tour. La seva millor acció va ser seguir la roda d’Stefan Küng en una escapada que va demostrar que el suís és un corredor molt més complet que ell.
CCC
111 – GREG VAN AVERMAET: Insistent. Fins al darrer dia el campió olímpic ha intentat guanyar una etapa amb el CCC però no ho ha aconseguit. Partia amb l’objectiu de vestir-se de groc però a Niça només va poder ser tercer el dia d’Alaphilippe. Ho va provar escapat el dia de Lutsenko i va arribar més lluny del previst. El Bora va explosionar l’etapa que tenia marcada al seu calendari i va fallar en no seguir la roda de Kragh Andersen el dia dels classicòmans, just quan el seu company Trentin havia acabat d’atacar i era necessari un contraatac.
112 – ALESSANDRO DE MARCHI: Endormiscat. La contrarellotge final demostra que l’italià tenia més cames de les que ha ensenyat durant el Tour, especialment durant dues primeres setmanes completament a l’ombra. En la tercera setmana ho ha intentat sense resultats i lluny de les seves millors exhibicions.
113 – SIMON GESCHKE: Valuós. El germànic ha protagonitzat dues bones escapades i continua sent un ciclista més que vàlid per una prova com el Tour. Sempre sap trobar el seu moment en les grans voltes i això el converteix en una peça indispensable per a qualsevol equip.
114 – JAN HIRT: Gris. El txec ha debutat al Tour de França amb plena llibertat de moviments però sense encerts. L’hem vist treure el cap ja al final de la ronda francesa, però amb poca destresa i sense trobar l’escapada bona. L’actuació decebedora, al mateix nivell que el seu 2020.
115 – JONAS KOCH: Innecessari. No ha intentat res de res: ni provar d’escapar-se (matèria en què té companys d’equip brillants i on havia anunciat batalla) ni lluitar a l’esprint, on podria haver estat l’home ràpid de l’equip o haver treballat bé per a Trentin.
116 – MICHAEL SCHÄR: Desenfocat. El suís és un rodador excel·lent i sabem que sempre ho intenta. No ha decebut, anant escapat en més d’una etapa. El seu problema és d’elecció: o ho prova en dies impossibles d’arribada massiva o quan l’encerta el Bora embogeix i el fa presoner ràpidament. En qualsevol cas, corredors com ell fan bona la ronda francesa.
117 – MATTEO TRENTIN: Pesat. L’italià ha gastat les seves forces en una quimèrica lluita pel mallot verd definida a la perfecció entre Bennett i Sagan. Els ha importunat tant com ha pogut de forma incansable, però potser un objectiu més encertat hauria estat lluitar per una victòria d’etapa. A les escapades ha arribat fos i ha estat generós en els esforços cap als seus companys.
118 – ILNUR ZAKARIN: Malapte. Deslliurat per decisió pròpia de qualsevol lluita per la general, el rus va caçar l’escapada bona dels Pirineus però va llançar el seu favoritisme per la borda amb la seva manca de destresa al descens. Fa patir veure’l baixar, però és part del seu encant. Una caiguda el va fer competir amb una costella trencada i abandonar. Com ens hauria agradat veure’l als Alps.
COFIDIS
121 – GUILLAUME MARTIN: Valent. El francès va arribar a ocupar posició de podi després dels Pirineus però amb el pas dels dies i de l’alta muntanya ha anat cedint minuts. Ha fet treballar un equip com el Cofidis per la general, i només això ja té el seu mèrit. Famós per la seva condició de filòsof, ens ha agradat perquè sabent-se més fluix ha provat atacs en terrenys i moments inesperats. Sense èxit, però amb una valentia única en aquest Tour de França.
122 – SIMONE CONSONNI: Oportú. L’italià ha tingut un rol de llançador i protector d’Elia Viviani i ha tingut funcions limitades durant el Tour. L’únic dia que ha tingut llibertat, amb Viviani lluny del grup, va esprintar per ser tercer a meta. Ha aprofitat l’oportunitat per destacar i s’ha guanyat el dret a tenir més llibertat en altres curses.
123 – NICOLAS EDET: Correcte. Ha procurat ser un bon suport de Guillaume Martin però té limitacions. Peça habitual d’escapades, enguany ha fet un intent més que interessant amb un sisè lloc d’etapa que és el seu millor resultat en vuit anys al Tour.
124 – JESÚS HERRADA: Entregat. Dues bones escapades l’han portat a sumar dos llocs al Top 5 d’etapa, amb especial menció per la seva persecució agònica seguint l’estela de Lutsenko. Va ser clau per a Guillaume Martin un dia que el francès va punxar roda en el pitjor moment possible.
125 – CHRISTOPHE LAPORTE: Engabiat. Un altre corredor sotmès a la presència d’Elia Viviani que ha demostrat tenir bones cames però pràcticament un nul protagonisme. Només ha tingut un dia per brillar aprofitant l’absència de l’italià al grup i va acabar quart en un esprint guanyat per Van Aert.
126 – ANTHONY PEREZ: Malaurat. Només va competir tres dies, però déu n’hi do el seu protagonisme. Va protagonitzar una rivalitat interessant amb Cosnefroy pel mallot de la muntanya. Li va prendre durant la tercera etapa i els dos francesos van optar per abandonar l’escapada i tornar al gran grup. En un descens Perez va caure i va acabar a l’hospital. Si hagués acabat l’etapa hauria portat el mallot i probablement hauria viscut un Tour de França intentant defensar-lo.
127 – PIERRE-LUC PÉRICHON: Solvent. Bon treball de gregari per a Guillaume Martin i ganes de despuntar quan tot el peix ja estava venut a la general. Ho ha provat un parell de dies sense cap opció d’èxit. Un d’ells, als Camps Elisis.
128 – ELIA VIVIANI: Desastrós. Ens sap greu ser tan contundents però la presència de l’italià no ha aportat res al Cofidis i ha limitat les possibilitats d’altres companys d’equip. Un quart lloc, un cinquè i un sisè són tot el seu botí del Tour. Quin fred fa lluny del Quick Step!
UAE-TEAM EMIRATES
131 – TADEJ POGACAR: Extraterrestre. No és normal el que ha fet l’eslovè en el seu debut el Tour just abans de celebrar el seu 22è aniversari. El palmarès (campió del tour, de la muntanya, dels joves i triple victòria d’etapa) es queda curt per entendre la seva actuació històrica i especialment increïble a la contrarellotge. Valent, ambiciós, desbocat i despreocupat, va convertir la pèrdua de temps en una etapa plana en un valor per recuperar terreny de mica en mica. Ell solet ha passat la mà per la cara a Jumbo Visma. Ens recorda que el món és dels valents, però també dels que són capaços de rodar a tres velocitats més que la resta. Aquest Tour de Pogacar el recordarem tota la vida.
132 – FABIO ARU: Assenyalat. L’italià va començar a un nivell digne, però es va desinflar i va abandonar en un inici d’etapa en què no va poder aguantar el ritme del grup i va acaba perseguit pel camió escombra de l’organització. El mànager de l’UAE va criticar-lo durament (també al responsable de seleccionar-lo pel Tour) i aquesta actuació nefasta marcarà la seva trajectòria esportiva d’ara en endavant.
133 – DAVID DE LA CRUZ: Ascendent. El català va patir una dura lesió al sacre just començar el Tour i ha necessitat molts dies de patiment per anar recuperant sensacions. Acaba el Tour en plena forma, tal com ha demostrat a la contrarellotge i en un parell d’etapes alpines que demostren que Pogacar podria haver tingut més companyia en un equip sa.
134 – DAVIDE FORMOLO: Innocu. L’italià va viure una primera setmana del Tour poc lluïda, inclosa l’errada en els ventalls. La seva feina, però, estava prevista a partir de la 13a etapa i no ha pogut demostrar que era el millor suport de Pogacar. Víctima del recorregut de l’etapa plana de les illes, va acabar a l’hospital.
135 – ALEXANDER KRISTOFF: Ràpid. El Tour del noruec ha sigut d’arribar i moldre. El primer i nefast dia de «competició» va salvar-lo ell amb un esprint majestuós. Victòria d’etapa i mallot groc del Tour que òbviament només va durar un dia. Premi majúscul per a un veterà de palmarès immens i qualitat sensacional. Només ho ha tornat a provar a París, però és que no li calia més: feina feta no té destorb.
136 – VEGARD STAKE LAENGEN: Generós. Un ciclista que treballa a l’ombra, puja bidons, protegeix del vent i evita el mínim desgast d’energia per al líder és un bon gregari. Totes aquestes són les qualitats de Laengen i les ha posades en pràctica al Tour. No ha brillat, però ha permès brillar. La grandesa del ciclisme també és aquesta.
137 – MARCO MARCATO: Veterà. L’italià ha exercit galons de capità a la formació de l’UAE. 15 anys més vell que Pogacar, l’hem vist poc en cursa però atent quan calia pujar el líder al davant del grup. Gregari sense fissures.
138 – JAN POLANC: Compatriota. El segon eslovè de l’equip s’ha allunyat dels seus Top 15 a la general de les grans Voltes i de la lluita per les victòries d’etapa des de les escapades i s’ha limitat a acompanyat Pogacar sempre que ha pogut. Bon Tour, però sense poder ser determinant.
ASTANA
141 – MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ: Reial. El colombià s’endú la victòria de l’etapa reina del Tour com a premi majúscul en l’únic dia que realment ha jugat a l’atac. També era l’únic dia amb ports de més de 2.000 metres. Conservador la majoria de dies, la seva exhibició d’un dia el va portar a un podi que va defensar de forma nefasta en una altra contrarellotge per oblidar. Sisè a la general, però l’únic del Top 10 al costat dels eslovens capaç de guanyar una etapa.
142 – OMAR FRAILE: Entonat. Consolidat com a gregari, el basc ha treballat per mantenir ben situat López al grup. Va sorprendre en una dura ascensió aguantant al costat de López entre els favorits fins molt endavant. Després de guanyar etapa a les tres grans voltes, potser el seu futur s’assembla a la versió que hem vist d’ell aquests dies.
143 – HUGO HOULE: Discret. El corredor del Quebec ha combinat el suport a López amb algunes incursions en escapades i un setè lloc el dia bo de Hirschi. És fiable i poc estrident i el menys lluït entre els vuit d’Astana.
144 – GORKA IZAGUIRRE: Solitari. La seva escapada amb Carapaz o Alaphilippe el dia del Col de la Loze ha sigut el seu aparador per brillar en un Tour en què ha fet i desfet a la seva manera i en què no ha tingut pocs moments de lluïment per a Miguel Ángel López.
145 – ION IZAGUIRRE: Abatut. El basc havia demostrat ser el millor suport per a López el darrer dia dels Pirineus, però una caiguda el va deixar fora de joc en un dia intranscendent.
146 – ALEXEY LUTSENKO: Indòmit. El ciclista del Kazakhstan ha aconseguit un triomf de gran mèrit al Tour. Escapada nombrosa per deixar enrere a tots els rivals amb facilitat i posant la directa en solitari fins al final d’una dura ascensió. El seu moment de glòria en un Tour on com sempre ha semblat anar per lliure amb la llibertat que li dona lluir el mallot de campió nacional del seu país en aquest equip.
147 – LUIS LEÓN SÁNCHEZ: Cansat. El murcià ja fa més d’un lustre que va deixar de guanyar etapes al Tour de França i s’ha anat reconvertint en un home amb experiència i amb facilitat per trobar bones escapades. En un dia que anava per davant i podia ser útil per a Miguel Ángel López, no va tenir forces per res. La sensació que el seu objectiu de temporada eren els campionats d’Espanya no ens la treu ningú.
148 – HAROLD TEJADA: Aprenent. El debut del colombià al Tour just un any després de ser protagonista al Tour de l’Avenir és una mostra clara de la confiança de Vinokourov en les seves possibilitats. Al Grand Colombier va demostar tenir cames per estar prop dels millors i altres dies ha desaparegut del mapa. Alts i baixos normals per a algú de la seva edat.
LOTTO SOUDAL
151 – CALEB EWAN: Supersònic. Dues victòries a l’esprint per a l’australià, sens dubte l’home amb la punta de velocitat més alta del Tour i capaç de protagonitzar remuntades memorables en plena arribada massiva per acabar alçant els braços. És extraordinàriament ràpid però no ha disposat de bones col·locacions en els esprints. Pateix com ningú a la muntanya per arribar fins a París i és com un coet quan toca activar el turbo.
152 – STEFF CRAS: Malaguanyat. El belga va caure el primer dia del Tour i ja no es va recuperar, malgrat aguantar en cursa tants dies com va poder. No ha pogut fer res de res.
153 – JASPER DE BUYST: Esmerçat. Ha sigut un dels tres gregaris de Caleb Ewan que ha sotmès totes les seves opcions als designis de l’australià. No ha brillat especialment com a llançador.
154 – THOMAS DE GENDT: Enginyós. Ha brillat més a twitter que a la carretera en un Tour en què ha rebut un marcatge constant en tots els inicis d’etapa en què ha intentat formar l’escapada. Tothom sap que la presència del belga és sinònim de fuga bona, però no ha estat el seu Tour. Va protagonitzar una cavalcada en solitari en un mal dia i ha tingut opcions al tram final de cursa, però sense cames. Té ocurrències brillants fora de la bicicleta i tothom l’estima.
155 – JOHN DEGENKOLB: Recuperat. Triem un adjectiu positiu en un Tour que per a l’alemany es va acabar el primer dia a la pista de patinatge de Niça. Durant la ronda francesa s’ha recuperat, ha tingut temps de competir al Tour de Luxemburg i guanyar una etapa. No està malament com a pla B obligat.
156 – FREDERIK FRISON: Protector. La feina de Frison ha consistit en portar Ewan fins a París i ho ha aconseguit. L’ha protegit en tots els terrenys i ha exercit de mainadera per a un ciclista que garanteix victòries. Impagable el seu treball al Lotto Soudal.
157 – PHILIPPE GILBERT: Casolà. Ha viscut pràcticament tot el Tour des de casa després de caure amb Degenkolb el primer dia i lesionar-se el genoll. També ha estat capaç de tornar a competir a Luxemburg. Sap greu per a un ciclista que tenia diverses etapes marcades al seu calendari i que sens dubte hauria sigut protagonista de la cursa.
158 – ROGER KLUGE: Cuer. El fanalet vermell del Tour ha trigat sis hores més que Pogacar a completar la cursa. Té molt de mèrit, especialment perquè també havia de cuidar de Caleb Ewan. Missió acomplerta.
MITCHELTON – SCOTT
161 – ADAM YATES: Impetuós. El britànic va contradir el seu objectiu d’anar a caçar etapes després del segon dia de competició. Li va caure del cel el mallot groc dos dies després i va veure’s obligat a defensar-lo. Després de perdre’l, atesa la seva posició de privilegi, ha lluitat per mantenir-se al davant. Només ha protagonitzat un atac com a candidat a la general i no tenia forces. Ha anat de més a menys i ha acabat sense etapa i al novè lloc de la general. Hauríem preferit la seva versió de caçaetapes.
162 – JACK BAUER: Secundari. Té habilitats diferents que el protagonista de 24 però com ell és un autèntic corcó que sempre fa feina per al seu equip. Ha tingut la seva opció per brillar el dia dels classicòmans i ho va intentar sense parar a destemps i amb Mezgec a la recàmera.
163 – SAM BEWLEY: Espremut. Capità i veterà d’equip, el Mitchelton-Scott el va utilitzar per defensar el lideratge d’Adam Yates tirant del gran grup en una situació imprevista. Just després de perdre la condició de líder, Bewley va caure i va abandonar la cursa. Útil quan més era necessari.
164 – ESTEBAN CHAVES: Esvaït. La versió del colombià d’Andorra que lluitava per les generals de les grans voltes és un record borrós del passat. Va començar prou bé el Tour, però ràpidament va perdre forces. No ha estat capaç de donar el cop de mà que necessitava Yates i tampoc de ser protagonista d’una escapada. Ciclista per reformular.
165 – DARYL IMPEY: Ocult. Acostumats a veure’l en escapades i a intentar-ho en grups reduïts amb la seva punta de velocitat, el Tour del sud-africà ha sigut una profunda decepció. No ha intentat res i s’ha limitat a acompanyar els seus companys d’equip.
166 – CHRISTOPHER JUUL-JENSEN: Sensat. El rodador danès ha esperat al tram final del Tour per intentar-ho a les escapades, conscient que les cames dels rivals podrien donar-li alguna opció després d’haver de destinar esforços a protegir l’equip i el líder durant la primera setmana. No se n’ha sortit, però tampoc tenia opcions millors per ser protagonista.
167 – LUKA MEZGEC: Resolutiu. Magnífic Tour de l’eslovè sobre el paper, amb dos segons llocs d’etapa i dos posicions de mèrit més en esprints. El seu problema és que va guanyar els dos esprints en què l’únic que estava en joc era la segona posició després de Kragh Andersen. En qualsevol cas, un exemple de com magnificar les seves virtuts.
168 – MIKEL NIEVE: Absent. El seu primer abandonament en una gran volta ha arribat en la seva dinovena participació. Abans sempre havia acabat al top 25 de la general i s’havia consagrat com el millor gregari en muntanya del món i un caçaetapes excepcional. Desaparegut en combat durant tot el Tour, ha acabat dient adéu a la cursa per la porta del darrere.
ISRAEL START-UP NATION
171 – DAN MARTIN: Desplaçat. L’irlandès ha perdut galons i opcions en la lluita per una general com la del Tour de França. Arribava tocat i s’ha limitat a esperar el seu moment per provar-ho en escapades. Sempre ha tingut rivals superiors i ho ha assumit amb esportivitat.
172 – ANDRE GREIPEL: Pretèrit. André Greipel és el ciclista en actiu amb més victòries al seu palmarès però ja fa temps que ha perdut punta de velocitat i no és cap amenaça en els esprints. Ha transitat pel Tour amb un sisè lloc d’etapa com a resultat més destacat i ha acabat abandonant per manca de forces.
173 – BEN HERMANS: Desorientat. El belga ha debutat al Tour quan ja és un veterà i no ha trobat el ritme de la cursa francesa en cap moment. Vés a saber si no ha sigut un debut i comiat, vist el seu pobre rendiment. Només ha aconseguit entrar en una escapada, sense opcions de rematar.
174 – HUGO HOFSTETTER: Il·lusionant. Debuta una mica gran (26 anys) però ho fa en l’any en què ha guanyat la semiclàssica de Le Samyn i amb bones prestacions a l’esprint, amb un quart lloc com a resultat més destacat. Ha sigut una sorpresa de les arribades massives i ha hagut de fer front a alguna caiguda inoportuna durant la cursa.
175 – KRISTS NEILANDS: Tossut. El letó ho ha provat incansablement, però pràcticament mai ha enganxat l’escapada bona del dia. Quan ho ha aconseguit, tampoc ha sabut jugar bé les seves cartes. Lluny del seu millor estat de forma i exemple d’un equip sense rumb al Tour de França.
176 – GUY NIV: Nacional. L’únic motiu per dur-lo al Tour de França era la seva condició de ciutadà d’Israel. No ha fet res. El seu mèrit és arribar a París, que ja és més del que molts intuíem que seria capaç de fer.
177 – NILS POLITT: Rodador. És l’adjectiu que en un Tour de França escau millor a aquest excel·lent classicòman. S’ha passat més de 300 quilòmetres escapat i ho ha intentat de totes maneres, però té molt difícil triomfar quan hi ha una mica de pujada. El més notori del seu equip.
178 – TOM VAN ASBROECK: Incert. Dins del fluix bloc d’Israel, el cas d’aquest corredor continua sent un misteri. No hi ha manera que trobi la manera de brillar en un gran escenari i ja ha complert els 30. Actua com a gregari sense tenir líder i erra el tret quan vol ser protagonista.
TOTAL DIRECT ENERGIE
181 – NICCOLÒ BONIFAZIO: Venut. Sense llançadors que li garantissin una bona col·locació, l’italià no ha sigut capaç de ser protagonista en cap esprint del Tour malgrat ser tercer en una etapa de l’any passat. Resignat i desubicat, ho ha intentat en escapades en dies de muntanya. El món al revés.
182 – MATHIEU BURGAUDEAU: Novell. Bon debut al Tour d’un corredor de 21 anys que ha tingut la valentia de provar-ho malgrat anar just de forces, com es va veure el dia que va entrar a l’escapada gràcies a seguir la roda d’un imponent Kasper Asgreen. S’entreveu un bon corredor de futur.
183 – LILIAN CALMEJANE: Pèssim. Estat de forma deplorable del ciclista francès, alineat al Tour segurament amb l’esperança de reviure la seva versió de 2017 que no ha tornat a aparèixer més. Va abandonar sense forces per seguir el ritme de la cursa molt aviat.
184 – JÉRÔME COUSIN: Únic. El ciclista del cabell llarg i actitud desmenjada ha protagonitzat un magnífic Tour de França, al nostre entendre. Molt actiu a l’hora de buscar el protagonisme, s’ha menjat una escapada en solitari dura de pair, ha esprintat en punts intermedis sense solta ni volta i ha lluitat per ser el fanalet vermell del Tour fins que ha quedat eliminat per entrar fora del temps màxim permès. La seva actitud crea afició i el preferim mil vegades més a ciclistes de més talent que estan més pendents dels watts que generen que de l’espectacle que ofereixen.
185 – FABIEN GRELLIER: Primerenc. El primer dia va completar el seu particular Tour. Va vestir-se el mallot de muntanya, que ja no va poder defensar l’endemà, i va cobrir la seva quota de protagonisme a la ronda francesa. L’hem vist molt menys del que prevèiem.
186 – ROMAIN SICARD: Despistat. Probablement és el ciclista amb més talent del seu equip i li ha tocat enganxar les escapades quan cap membre de Total Direct Energie havia estat atent. Anant a remolc quasi sempre, ha sigut incapaç d’anar lluny i somiar en una victòria d’etapa.
187 – GEOFFREY SOUPE: Barbut. Forma un duo estèticament interessant amb Cousin, però és lluny de tenir la mateixa actitud en cursa que el seu company d’equip. Gregari durant molts anys a Cofidis, aquí no ha tingut un líder a qui ubicar en els esprints i ha intentat buscar escapades sense èxit.
188 – ANTHONY TURGIS: Resituat. Després de dos Tours sense lluïment, el francès ha decidit provar-se a les arribades massives amb tres Top 15 que sense ser res de l’altre món són els millors resultats d’etapa d’un equip francament fluix.
NTT PRO CYCLING
191 – GIACOMO NIZZOLO: Minimitzat. Abans d’abandonar el Tour en el seu primer tram, el campió d’Europa a l’esprint ha hagut d’assumir que ni en el seu millor moment de forma és capaç de guanyar una etapa a la ronda francesa. Era el seu any, tenia un equip preparat per llançar-lo i partia entre els favorits, però res de res. Un tercer lloc d’etapa és el seu millor botí i ja acumula més de quinze podis d’etapa en grans voltes sense cap victòria. Un cas per estudiar a fons.
192 – EDVALD BOASSON HAGEN: Incombustible. El noruec ha sigut el millor ciclista de l’estructura NTT amb un segon lloc d’etapa darrere Van Aert aprofitant l’absència dels velocistes purs. Una nova demostració que els anys passen i el seu nivell ja no és el que era, però sempre és una amenaça durant el Tour de França.
193 – RYAN GIBBONS: Malbaratat: El campió sud-africà venia a treballar per a Giacomo Nizzolo i no ha sabut refer-se del seu abandonament. Ha intentat lluir mallot i no passar desapercebut, però té qualitats per intentar sorprendre a l’esprint en grups reduïts i només l’hem vist al pla, lluny de meta.
194 – MICHAEL GOGL: Lluitador. L’austríac ha sigut el millor corredor de l’equip des de les escapades. En algun cas ha anat força lluny i ha arribat a disputar els punts de la muntanya. Ha acabat abandonant abans d’hora, però com ha mínim s’ha presentat a la cita.
195 – MICHAEL VALGREN: Entrenat. Fora de ritme de competició i en baix estat de forma, el danès ha ofert la seva cara dolenta. No descartem que hagi vingut a fer quilòmetres al Tour, on l’hem començat a veure fer algun test els darrers dies camí del mundial i del tram final de temporada.
196 – ROMAN KREUZIGER: Fantasma. Probablement, el ciclista més anònim del Tour de França 2020. Inconcebible que algú que l’any passat encara va tenir cames per acabar 16è a la general s’hagi dedicat exclusivament a acabar les etapes. Porta un 2020 digne d’exciclista.
197 – DOMENICO POZZOVIVO: Girat. L’italià va patir una caiguda inicial i no va poder aguantar gaire dies dalt de la bicicleta. El Tour de França és una aposta estranya al llarg de la seva trajectòria i d’aquí a uns dies participarà al Giro, on segur que ho farà bé. Italià que brilla a Itàlia.
198 – MAX WALSCHEID: Aventurer. El gegant del Tour de França, un ciclista immens, ho ha provat amb ganes a les escapades. Allunyat de la seva faceta d’esprínter, ha mostrat dots de gran rodador. Sembla bon jan i no ha dubtat en gastar forces per companys d’altres equips amb l’únic objectiu de lluir mallot.
SUNWEB
201 – TIESJ BENOOT: Detonant. El belga no ha completat un bon Tour de França en clau individual, però ha sigut una peça imprescindible per entendre part dels èxits del Sunweb. Ho ha provat escapat i en més d’una ocasió ha llançat algun company d’equip. Va ser el primer en atacar el dia de la primera victòria de Kragh Andersen, generant espais per al contraatac en un dia de tàctica superba per part del seu equip.
202 – NIKIAS ARNDT: Conciliador. El treball a l’ombra de l’alemany és extraordinari i ha servit per preparar arribades massives en un treno dominador com per protegir contraatacs al gran grup quan el clàssic duo de Sunweb atacava i marxava endavant. Com a protagonista ha disposat d’una sola bala i s’endú un sisè lloc el dia dels classicòmans meritori.
203 – CEES BOL: Superat. Tour amb molta presència del velocista holandès, capaç d’aconseguir dos podis d’etapa en un Tour de França ple d’homes ràpids amb més nom que ell. A Niça va sorprendre amb un tercer lloc, però la seva segona posició a l’illa de Re s’ha de considerar un mal resultat atès l’extraordinari llançament que va tenir per part dels seus companys. Superat a les arribades, també ho ha intentat al pla en més d’una ocasió.
204 – MARC HIRSCHI: Extraordinari. El suís ha debutat al Tour amb el premi al corredor súpercombatiu de la ronda francesa, 100% merescut. Sabíem que era bo, però ha enamorat i meravellat de tal manera que la seva forma de rodar ens quedarà gravada a la retina. Protagonista a Niça, autor d’una cavalcada memorable als Pirineus i amb mala sort el darrer dia dels Alps, tothom es va alegrar quan Hirschi va guanyar la seva etapa. En solitari i via exhibició, és clar. Quin tros de ciclista.
205 – SOREN KRAGH ANDERSEN: Rematador. El danès és un dels grans noms del Tour amb una doble victòria d’etapa assolida amb els mateixos mèrits. Atac sec a pocs quilòmetres de meta, incapacitat de reacció dels rivals i victòria en solitari. Qualitats de finalitzador que ja coneixíem però que ha posat en pràctica d’una forma especialment contundent. És la cara de l’èxit de l’equip més agraït del Tour.
206 – JORIS NIEWENHUIS: Ofuscat. El jove holandès és l’únic dels Sunweb a qui realment no hem vist ser protagonista durant el Tour de França. Ha complert la seva missió d’ajudar a llançar els sprints de Bol a la perfecció, però ha quedat amagat davant tanta brillantor dels companys. Un bon debut en una gran volta.
207 – CASPER PEDERSEN: Ajudant. El danès ha sigut un baluard per al Sunweb protagonitzant els millors llançaments a l’esprint d’aquest Tour de França i essent molt generós a les escapades treballant per a l’èxit d’algun dels seus companys. Diríem que, a banda dels ciclistes guanyadors, ha sigut un dels millors corredors del Tour.
208 – NICOLAS ROCHE: Experimentat. La seva presència en un equip ple de talent jove ha sigut clau. Exemple de com comportar-se en cursa, sempre atent i valent, l’irlandès no ha tingut premi en forma de victòria però ha sigut un corredor clau per a l’equip i especialment per a Marc Hirschi.
B&B HOTELS
211 – BRYAN COQUARD: Impotent. El velocista de l’equip s’ha endut quotes de protagonisme dignes de Thibaut Pinot durant la cursa i això és mèrit seu, sempre present a la lluita pel mallot verd i candidat als esprints. No ha trobat la manera de brillar a les arribades massives, sense provocar la sensació que era capaç de guanyar. Fa tot el que pot però té menys recursos que els seus competidors. En qualsevol cas, s’ha guanyat la seva presència davant les càmeres i ha acabat quart a la classificació de la regularitat. No és cap drama.
212 – CYRIL BARTHE: Tímid. Poc protagonisme per a un corredor que debutava i que ha demostrat tenir molt poques forces quan ho ha intentat.
213 – MAXIME CHEVALIER: Jove. El més jove del Tour de França ha arribat a París i s’ha posat a prova durant la contrarellotge individual, assolint una quota de protagonisme que encara no havia tingut i mostrant una bona actitud en cursa. Ha vingut, ha après i tornarà.
214 – JENS DEBUSSCHERE: Sacrificat. Talment com si fos un animal en un ritual passat d’ofrenes als Déus, el belga ha sigut l’ombra de Coquard durant el Tour per protegir-lo i llançar-lo a les arribades. Als Alps va aconseguir que el seu líder passés el fora de control a costa de perdre ell el bitllet per seguir al Tour. Un sacrifici sense victòria.
215 – CYRIL GAUTIER: Esgotat. El seu recorregut com a ciclista que és present a les escapades del Tour de forma habitual sembla haver arribat a una via morta. No ha tingut forces per intentar-ho durant els 21 dies de competició i ha semblat absent de la cursa. Toca renovació.
216 – QUENTIN PACHER: Fresc. Probablement la seva és una de la irrupció més benvinguda a l’equip durant el Tour de França. Ha sigut protagonista a les escapades des de la primera setmana i en algun moment ha semblat lluitar pel mallot de la muntanya. Ha compartit protagonisme amb Rolland, i això ja té el seu mèrit. Debutant amb 28 anys, s’ha guanyat el dret de tornar l’any vinent.
217 – KÉVIN REZA: Antiracista. És l’únic ciclista negre del Tour i lluny de tenir un gran protagonisme esportiu, les seves paraules en una entrevista han servit de precursor per què les grans estrelles hagin aparegut el darrer dia de competició amb mascaretes amb missatges contra el racisme. Només per això la seva presència ja ha valgut la pena, però també ha fet molta feina a l’ombra per a Coquard i ha participat d’una escapada.
218 – PIERRE ROLLAND: Infal·lible. Tots sabem que atacarà i ataca. Tots sabem que trobarà l’escapada bona del dia i si cal remunta des del darrere per arribar-hi. El francès és veterà però té la mateixa passió de sempre per ser protagonista al Tour de França. Ha lluitat per portar el mallot de la muntanya però no ho ha aconseguit. És infatigable i acaba al Top 20 de la general sense perseguir-ho, per pura inèrcia, per ser constant.
