Entrevistem Joel Nicolau, corredor gironí de l’equip Caja Rural-Seguros RGA, abans que comenci la 103a edició de la Volta Ciclista a Catalunya aquest pròxim dilluns a Sant Feliu de Guíxols
Joel Nicolau (Llofriu, 1997) va començar pedalant a les files del Club Ciclista Palafrugell de ben petit i aquest dilluns prendrà part en la qual serà ja la seva tercera Volta a Catalunya. El corredor gironí pot presumir al seu palmarès dels mallots de la muntanya dels Tours de Noruega i Luxemburg, d’una vuitena posició a la general del Tour d’Eslovènia de 2022 i del premi de la combativitat de la 16a etapa de la Vuelta de 2023. Uns èxits gens menyspreables que espera augmentar aquest curs.
Nicolau acompanyarà quatre catalans més a la Volta: Antonio Pedrero, Marc Soler, Pau Miquel i Álex Jaime. Hem parlat amb el llofriuenc abans que comenci la 103a edició de la Volta Ciclista a Catalunya aquest pròxim dilluns a Sant Feliu de Guíxols.
Bona tarda Joel, explica’ns com comences a iniciar-te al món del ciclisme de carretera.
Jo tinc dos germans, un de gran i un de petit, i va començar el germà gran. Com que ell anava a les curses, ja que hi anàvem tots, van agafar una bici i a mi també em van posar a córrer. Vam començar tots al Club Ciclista Palafrugell perquè som d’allà i van anar passant els anys. El meu germà gran va veure que no feia per a ell, que no li acaba d’agradar i jo vaig continuar perquè des del principi m’ho passava bé competint i se’m donava bé. Amb el germà petit va passar el mateix que amb el gran, no li va fer el pes i al final vaig ser jo l’únic dels tres germans que va continuar fent ciclisme.
Quina ha estat la teva trajectòria?
Fins a la categoria de cadet vaig estar al Club Ciclista Palafrugell, a juvenil vaig passar a l’equip Castillo d’Onda, un equip de Castelló. A sub-23 vaig tornar a Catalunya amb el Club Ciclista Campclar, que quan jo hi corria es deia Compak. Vaig fer dos anys de sub-23 allà i el meu tercer any de sub-23 vaig passar al Caja Rural amateur. Vaig fer un any, vaig començar el quart any de sub-23 i va ser l’abril del 2019 que vaig fer el salt a professional.
Com va ser el salt al professionalisme?
Sempre dic que per passar a professional, a part d’estar fort i tenir el nivell, has de tenir una miqueta de sort i en aquell any l’equip professional del Caja Rural va començar a tenir problemes amb corredors, els faltava gent per córrer i van decidir pujar-me a mi. Aquell any vaig començar molt bé, ja havia acabat bé l’any anterior també i vaig començar la temporada disputant la Copa d’Espanya, era un dels que estava millor a l’equip amateur i van decidir pujar-me a mi. No m’ho esperava perquè sol passar d’un any per l’altre, però va donar la casualitat que els va faltar gent i vaig estar al lloc adequat en el moment adequat i vaig poder fer el salt abans d’hora, potser.
Com et defineixes com a ciclista?
Em defineixo com un ciclista lluitador i com a perfil de corredor, un ciclista a qui li va bé la mitja muntanya i amb una bona punta velocitat. M’agrada filtrar-me en escapades i les clàssiques.
View this post on Instagram
Com ha anat l’inici de temporada? Estem al mes de març i ara ja va de debò.
Bé, content, la veritat. Va ser una llàstima que se suspenguessin les etapes de la Volta Andalusia per motius extraesportius, però les altres competicions han anat molt bé.
Ara arriba la cursa de casa, com afrontes la Volta Catalunya que comença dilluns?
Sempre fa il·lusió córrer la Volta. En un primer moment no la tenia posada al calendari però els faltava un corredor a l’equip i em vaig oferir perquè córrer la cursa de casa sempre fa il·lusió. L’afronto amb ganes, ara em ve un bloc bastant important de competicions amb la Volta Catalunya, després en principi faré el Gran Premi Indurain i la Itzulia. Aquest bloc l’he preparat amb carinyo i a veure què soc capaç de fer.
“La bicicleta”, de Sula & Cookah P amb Shala Beatz, és la cançó de la Volta Ciclista a Catalunya 2024:
Serà la teva tercera Volta.
Sí, crec que arribo en un estat de forma més bo que els altres dos anys. La primera vegada que la vaig córrer va ser una miqueta com viure l’experiència. L’any passat vaig agafar una pneumònia i no arribava del tot bé i va ser una Volta una mica de supervivència i aquest any, en principi, arribo bé de forma i de salut i a veure què soc capaç de fer.
El cartell de la Volta d’aquest any és un cartell de campanetes, de primer nivell mundial.
És estrany l’any que això no passa. És una prova amb recorreguts molt exigents, que a la gent que ha de preparar grans curses i grans voltes els agrada molt i sempre hi ha un cartell espectacular. Les altres dues vegades que he corregut la Volta hi havia gent molt bona i aquest any també.
Buscaràs opcions de fuga i victòria d’etapa o et tocarà treballar per altres companys?
Encara no hem parlat de com l’equip gestionarà la cursa, sempre es fa el dia de l’etapa. Quan arribem a l’hotel el dia abans, ens posem una miqueta al dia de com arribem tots i les estratègies d’etapa es comuniquen el mateix dia, abans de començar. Però, com a objectiu principal vull veure què soc capaç de fer a finals com el de Sant Feliu de Guíxols o el dia de Montjuïc, que són perfils d’etapa que em van bé, principalment aquestes dues. Després s’ha d’anar veient dia a dia, igual arribo el primer dia a Sant Feliu i com que fa dies que no corro potser no estic tan bé com pensava o potser estic millor del que em pensava. Porto dies sense competir i el primer dia serà per veure quines sensacions tinc i veure com està l’equip i plantejarem la Volta d’una manera o d’una altra.
La primera etapa, la de Sant Feliu de Guíxols, passa a prop de casa teva.
Les altres dues edicions que he corregut, si no m’equivoco, també han començat a Sant Feliu de Guíxols i són recorreguts per on he entrenat tota la vida i me’ls conec perfectament.
Hi ha un extra de motivació quan venen a veure’t família i amics?
Sí, al final, córrer la volta a Catalunya és això, que la família i els amics sempre s’apropen i això al final és un plus motivant.
S’ha parlat molt de l’etapa berguedana que transita per on li agrada entrenar a Sepp Kuss.
He fet alguna part del recorregut, l’etapa sencera no me la conec. Alguna vegada sí que he entrenat per Berga i he fet algun dels ports que pujarem, però no me la conec tota. Al santuari de Queralt no hi he pujat mai i no sé com és, però està molt bé perquè al final la volta a Catalunya sempre tenia més o menys els mateixos recorreguts, variaven poc d’un any a l’altre i a Catalunya tenim unes carreteres espectaculars per poder tenir un recorregut variat cada any.
Joel Nicolau: “A Catalunya tenim unes carreteres espectaculars per poder tenir un recorregut variat cada any”
L’any passat vas córrer la Vuelta a Espanya, què t’agradaria córrer aquesta temporada?
Fa unes setmanes es va saber que l’equip no estava convidat a la Vuelta d’aquest any, perquè al final hi ha dues invitacions que dona l’organització i aquest any els ha tocat a dos altres equips espanyols, l’Euskaltel-Euskadi i el Kern Pharma. Sembla ser com que hi ha una rotació perquè no hi hagi un equip que es quedi dos anys seguits fora de la Vuelta i aquest any en principi nosaltres no la correm. Teníem plantejat l’any per si corríem la Vuelta i ara que sabem que no la correrem he de veure el calendari alternatiu que teníem programat veure com ho gestionem.
Ets jove encara i et queden anys sobre la bicicleta, què t’agradaria aconseguir en la teva carrera com a ciclista professional?
M’agrada que em diguis això que encara soc jove perquè últimament amb els corredors que estan pujant i al nivell que pugen, a vegades em fa la sensació que la gent diu que amb 26 anys ja no sóc tan jove i moltes vegades els que tenim aquesta edat i, realment encara som joves, no ens ho fan sentir així.
M’agradaria entrar en un equip World Tour, per saber què és córrer a la màxima categoria i llavors, el que vingui. M’agradaria córrer curses que veig per la televisió com la Strade Bianche, el Giro d’Itàlia o el Tour de França. S’ha de poder somiar i tant de bo algun dia es faci realitat.
Fa unes setmanes vam entrevistar l’Albert Torres i parlàvem de la precocitat d’alguns corredors que fan el salt al World Tour. Per què creus que està passant això?
Bàsicament, ha canviat la preparació dels nois joves. Jo vaig estar fins categoria cadet a l’equip de casa, després vaig passar a un equip una mica més gran, però sent cadet i júnior els caps de setmana que no competia potser sortia de festa i ara els nanos joves tenen preparador i nutricionista des que són cadets. El volum d’entrenament és enorme, parles amb algun júnior i t’explica el volum d’entrenament i la intensitat i pràcticament podríem dir que és similar al d’un professional.
Si als nanos els comences a apretar de joves, ja tenen les capacitats per poder arribar a aquest nivell, després caldrà veure com reacciona el cos i quants anys són capaços d’aguantar aquest nivell, físicament i psicològicament.
Entenc que se’ls vulgui apretar, però un cadet o un juvenil també hauria de poder fer les coses que fa la gent de la seva edat quan no està competint, oi?
Exactament, jo no soc partidari d’això. S’ha avançat tot i crec que als nanos d’aquella edat els tocaria més estar fent coses pròpies de la seva edat i no voler córrer tant per arribar a ser professionals perquè qui sigui bo per fer el salt de júnior a professional també serà bo per fer-lo de sub-23 a professional. Pel cos i pel desenvolupament d’un nano crec que és millor fer-ho com s’ha fet fins ara, vaja.
Si es té aquesta calma que comentes, segurament quan siguin més veterans estaran menys cremats del ciclisme professional que si van amb tanta pressa.
Sí, al final el cap també és molt important i l’has de tenir preparat per poder assolir tot el que comporta l’entrenament, cuidar-se i tota la resta.
Imatges cedides per Joel Nicolau
