Ja fa uns quants anys que el Giro és la cursa per etapes més important de l’any del calendari internacional femení. Una prova que no té rival en la quantitat i la qualitat de les jornades de competició que ofereix a les millors ciclistes del món. Des del naixement del circuit World Tour en categoria femenina l’any 2016 el pas endavant donat per l’UCI ha vingut acompanyat per l’aposta cada cop més ferma de múltiples curses arreu del món: des de l’equiparació econòmica en premis en alguns casos a les clàssiques programades el mateix dia que les masculines amb l’objectiu de guanyar una petita finestra a les retransmissions televisives.
Malgrat el creixement evident del nombre d’estructures World Tour amb equip masculí i femení (Mitchelton Scott, Lotto Soudal, Movistar, CCC, Trek-Segafredo, Sunweb, FDJ), el cert és que l’inici del Giro d’Itàlia tornarà a passar desapercebut fins i tot entre els amants més ferms del ciclisme. Passen els anys i es pràcticament tan complicat com sempre enganxar-se a les proves protagonitzades per dones per l’absència de mitjans suficients per seguir-les tal com el seu esport es mereix. Enguany els organitzadors celebren que cadascuna de les deu etapes comptarà amb una hora d’imatges en forma de millors moments + tram final de l’etapa. Falta concretar, però, si les televisions que tenen els drets per emetre el Tour de França inclouran aquesta hora (o com a mínim una part) en la seva programació.
Convençuts que les dates del Giro Rosa són un error per la seva coincidència amb el Tour de França, els responsables del ciclisme nòrdic ja han anunciat l’impuls d’una nova prova ciclista en categoria femenina que s’estrenarà el 2021 amb la voluntat d’erigir-se en la cursa de referència davant la ja clàssica cursa italiana. Una nova cursa que també comptarà amb 10 etapes distribuïdes per territori noruec, suec i danès, que es disputarà el mes d’agost en un espai del calendari sense grans curses de ciclisme masculí i amb l’objectiu que des del primer dia les TV li donen cobertura i difusió arreu del món. “La Batalla del Nord”, però, ara tot just és un projecte, així que cal fixar la mirada en la cursa més important del món: el Giro que vessa estrelles per totes bandes i que comença aquest divendres al Piemont.
Van Vleuten, favorita per revalidar el Giro
La líder del Mitchelton-Scott va guanyar la ronda italiana per primera vegada l’any passat amb 35 anys i sembla allargar el millor moment esportiu de la seva carrera fins a límits insospitats. Campiona aquest 2019 de l’Strade Bianche i la Lieja-Bastogne-Lieja (i segona a l’Amstel, la Fletxa Valona i al Tour de Flandes), Van Vleuten té en el recorregut dur d’enguany el seu millor aliat. L’holandesa, és clar, també compta amb un equipàs sense fissures, amb una colíder tan potent com Amanda Spratt (tercera l’any passat al Giro) o la fiabilitat d’una Lucy Kennedy que també sap què és guanyar curses per etapes davant les millors del món.
Com a principal alternativa apareix Anna Van der Breggen, campiona el 2015 i el 2017 i que fa poques setmanes va endur-se la victòria al Tour de Califòrnia. L’holandesa compta amb Chantal Blaak, Katie Hall i Amy Pieters com a gregàries de luxe en un Boels sempre potent. El Giro, però, no es cosa de dos grans líders i les seves companyes com a alternativa. D’entrada cal dir que nou de les deu millors ciclistes de l’any passat tornen a participar a la ronda italiana (l’altra ja està retirada) i entre elles brilla la banyolina d’adopció Ashleigh Moolman, subcampiona l’any passat i que aquest any comparteix lideratge amb una Marianne Vos que sense mostrar l’hegemonia dels seus anys d’or torna a ser una candidata a tot.
Katarzina Niewiadoma, Elisa Longo Borghini, Audrey Cordon-Ragot, Cecilie Uttrup Ludwig, Lucinda Brand, Tyles Wiles… la llista de candidates a lluitar per la general del Giro és immensa i a la ronda italiana també hi ha inscrites les millors velocistes del món, les millors contrarellotgistes i les millors escaladores.
El Gavia, el monstre que marcarà el Giro
Hi ha diverses etapes que marcaran la diferència. Per començar, una crono per equips que no és plana i que pot afavorir a les grans favorites i diluir les opcions de les seves rivals. Sigui com sigui, i més enllà d’una segona contrarellotge (en aquest cas individual), la cita que totes les corredores tenien marcada al calendari era una etapa duríssima amb final al Passo Gavia que s’enfila per sobre els 2.600 metres. Aquell dia la teoria deia que qui no rendís automàticament deia adéu al Giro. Malauradament, tal com va passar amb el Giro masculí, la carretera està impracticable i l’etapa s’ha hagut de reconfigurar amb un final molt més assequible. Les ciclistes encara tindran una altra ascensió complicada el penúltim dia de competició al Montasio en una etapa molt més senzilla sobre el paper.
Terreny per emboscades, difícil control de la cursa en equips de sis i la clàssica ambició i tàctica ofensiva del ciclisme femení. El Giro Rosa té tots els ingredients perquè fem l’esforç de seguir-lo. Hi ha vida més enllà del Tour. I la proposta que ofereix el Giro és, sens dubte, més emocionant que cap altra cursa durant el mes de juliol.
