Les primeres informacions indiquen que Froome s’ha trencat una cama, potser amb fractura de pelvis inclosa, i que en conseqüència diu adéu a tota aspiració de disputar el Tour de França del proper mes de juliol. No té sort l’Ineos des que va agafar el relleu d’Sky, atès que es reviu la situació soferta per Egan Bernal just abans de començar el Giro d’Itàlia i que també va obligar l’equip a formular un pla B. Sigui com sigui, al Tour l’equip comptarà amb el vigent campió (Geraint Thomas), amb la jove estrella Egan Bernal com a alternativa i amb l’alineació clàssica de corredors que sens dubte seran protagonistes (Kwiatkowski, Castroviejo, Van Baarle, Poels…).
L’absència de Chris Froome al Tour de França és un gerro d’aigua freda per a l’Ineos i alhora una gran oportunitat per a la resta d’aspirants que han patit el seu domini implacable en els darrers anys. Farien bé de recordar, però, que el cap de files que presenti l’Ineos continuarà sent el rival a batre el mes de juliol.
El més fiable
Més enllà de les victòries, Froome oferia una característica indispensable al seu equip i als seus companys: és el corredor més fiable del World Tour. Després que el director hagi donat el tret de sortida a la cursa, hi ha una dada pràcticament irrefutable: Froome acabarà creuant la línia de meta. I és que un dels seus èxits més preuats no figura al seu palmarès i en bona mesura és el que l’ha fet recuperar el favor dels aficionats després del seu cas de dopatge mal resolt per part de la UCI. Froome respecta totes les curses on participa independentment de si lluita per guanyar o li toca pujar bidons als seus companys.
Fa 4 anys i 9 mesos que Chris Froome no abandona una cursa. Concretament, 296 dies en cursa sense un sol DNF. Tampoc apareixerà en el seu historial a Dauphiné, ja que la caiguda l’ha patit fora de cursa i en conseqüència ja no ha pres la sortida de la contrarellotge. És un cas similar al que va viure a la Vuelta a Espanya de 2015, on també va abandonar la cursa però no en plena competició.
Una dada líder
296 dies sobre la bicicleta arribant sempre a la meta és un fet extraordinari. El britànic és el ciclista més fiable en la classificació de corredors que fa més dies que no abandonen una prova. I està a anys llum de la resta de ciclistes. El segon classificat és Michael Woods amb 208 dies, el tercer Van Avermaet amb 200 i la resta ja per sota aquesta xifra. L’última vegada que va abandonar ho va fer al campionat del món de 2014, l’única cursa que sempre ha afrontat predisposat a plegar veles a mitja cursa. Ja ho havia fet el 2013, el 2012 i el 2011, sempre amb recorreguts impossibles per al seu èxit i demostrant que l’única cursa que ha menystingut el britànic en la seva etapa com a estrella del ciclisme són els campionats del món.
A la pràctica, l’últim DNF rellevant el va viure en ple Tour de França, el 2014, després de patir una caiguda molt dura en la cinquena etapa i veure’s obligat a posar peu a terra quan buscava el seu segon títol consecutiu. I si ampliem el focus, una dada absolutament concloent: en les darreres nou temporades només ha tingut dos DNF al seu historial més enllà dels campionats del món: la citada caiguda a França i un altre abandonament en una prova nord-americana el 2013. 9 anys de fiabilitat majúscula, incomparable amb cap altre ciclista.
Les xifres constaten que més enllà del talent i les victòries, Froome ha donat la cara allà on ha anat, ha respectat totes les curses que ha disputat independentment del seu estat de forma i ha mostrat un control de la bicicleta més que rellevant atès que en la seva trajectòria des de 2011 només en una ocasió ha hagut de dir adéu a una gran cursa de forma immediata per una caiguda.
