La bicicleta va canviar l’estil de vida de les dones: introduir una nova vestimenta que els permetia una major llibertat de moviment i va suposar un augment dels seus drets com a ciutadanes
La invenció i expansió de la bicicleta a la dècada de 1880 va suposar una revolució en la societat. La bicicleta va propiciar la creació del sistema nacional de carreteres nord-americà, ja que els ciclistes es van afartar de camins de fang plens de sots i van començar a fer pressió per a la construcció de camins pavimentats. També va facilitar el camí de l’automòbil i altres mitjans de transport com el primer avió dels germans Wright, que va sortir d’un taller de bicicletes2. Anar en bicicleta a la dècada de 1890 era “una erupció, un excés d’exuberància, un tremolor sísmic que va sacsejar l’economia i les bases mateixes de la societat “3. Però, sense cap dubte, el major efecte que va tenir la bicicleta va ser en les dones, vehicle de la seva emancipació, augmentant els seus drets i canviant el seu estil de vida per sempre.
Una dona al tron, una propietat a la casa
Durant la segona meitat del segle XIX, la reina Victòria va governar un imperi que abastava mig món. Paradoxalment, les dones no tenien el dret de sufragi, a litigar en judici o a posseir béns propis. Quan una dona es casava, els drets de la dona es cedien al marit i la parella es convertia en una entitat única representada per l’espòs que passava a controlar tot el que fa referència a la família. Les dones es convertien en una altra possessió més dels seus cònjuges. El seu món es limitava exclusivament a l’esfera domèstica i el seu deure era mantenir la casa neta, el menjar a taula i educar la prole. El matrimoni atorgava al marit fins al dret de propietat del cos de la seva dona i donava per fet que el cos de la dona ja no li pertanyia a ella4.
La “medicina” contra la bicicleta
Tots els canvis topen amb resistències, i la introducció d’un mètode de transport com la bicicleta no va ser menys: ràpidament van aparèixer sectors contraris a la bicicleta. Alguns d’ells van mirar de dissuadir la població del seu ús predient noves malalties que afectarien els ciclistes. Per exemple, la “gepa ciclista” causada per la posició doblegada sobre la bicicleta, mal de coll a causa de llargues passejades per camins polsosos o la “cara de bicicleta”, causada pel continu esforç de mantenir l’equilibri2. Tots aquests mals eren especialment greus per a les dones, el valor, aleshores, residia en la seva salut i aspecte físic, però també van anunciar problemes exclusius en la dona ciclista: l’exposició al fred i la humitat “pot suprimir o deixar menstruacions irregulars i terriblement doloroses i potser sembrar les llavors de futures malalties” segons un diari de 18955.
Es van desenvolupar models específics per a dones amb un seient més rígid i gairebé sense farcit, denominat “seient higiènic”, per evitar o reduir la possible excitació sexual per fricció dels genitals femenins4. Davant d’aquest alarmisme, alguns diaris de l’època van publicar articles que destacaven la hipocresia d’aquestes crítiques: “Quan una dona vol aprendre alguna cosa nova o fer alguna cosa útil o fins i tot divertir sempre n’hi ha algun que solemnement li adverteix que és el seu deure estar bé desalut. Mentrestant, en molts estats, aquesta mateixa dona pot treballar en fàbriques deu hores al dia, pot estar darrere d’un taulell en botigues mal ventilades des de les vuit del matí fins a les sis de la tarda, doblegar l’espinada a la màquina de cosir per cinc centaus l’hora i a ningú li importa prou com per protestar. Però quan aquestes mateixes dones, condemnades a vides sedentàries d’interior, troben una manera barata i encantadora d’obtenir l’aire fresc i l’exercici que tant necessiten hi ha un gran clam sobre el seu benestar físic“6.
Un abans i un després en la vida de les dones
Malgrat els esforços conservadors per reduir l’impacte de la bicicleta, el seu ús com a vehicle es va popularitzar ràpidament entre les classes mitjanes i altes d’Anglaterra i Estats Units. En conseqüència, les dones van canviar de vestimenta, abandonant les pesades faldilles i cotilles per pantalons bombatxos i altres peces més lleugeres que permetien la conducció, alliberant a la dona de robes incòmodes i que limitaven la seva llibertat de moviment7.
Més enllà de la moda, la bicicleta va introduir canvis importants per a les dones. Com diu una revista de l’època: “Mentre per als homes de classe mitjana-alta la bici és una nova joguina, per a les dones és un trampolí que les porta a un altre món“8. El seu cost era menor que mantenir un cavall i un carruatge i permetia escapar de la vigilància paternal, possibilitant a la dona anar on volgués, fomentant el coneixement del seu entorn i donava una mobilitat lliure sense dependre dels homes.
“[La dona] està anant en bicicleta per aconseguir més llibertats, per una major igualtat amb l’home, per adquirir l’hàbit de cuidar-se de si mateixa i pels nous punts de vista en l’assumpte de la filosofia de les robes” escrivia The Columbian el 18959. La bicicleta va precedir al vot femení i va ser un vehicle per a obtenir-lo. “La Nova Dona” va ser el terme usat en la dècada de 1890 per descriure a la dona moderna que va trencar amb les convencions socials treballant fora de casa, defugint del rol tradicional d’esposa i mare o sent políticament activa en el moviment sufragista femení. La dona va començar a veure’s igual que l’home i la bicicleta la va ajudar a reafirmar-se com tal4.
Malgrat l’avenç que va suposar i suposa la bicicleta per als drets de la dona (o potser precisament per això), en alguns llocs del món anar en bicicleta sent dona no està permès. A l’Aràbia Saudita, les dones van obtenir l’any 2013 el dret a anar en bicicleta però només per a oci en parcs i llocs delimitats, no com a mitjà de transport. A més han d’anar cobertes de roba dels peus al cap i acompanyades per un home10. L’Aràbia Saudita és l’únic país al món que prohibeix conduir cotxes a les dones. Totes les dones tenen un guardià masculí11.
Pioneres
Elizabeth Cady Stanton, activista abolicionista primer, sufragista i feminista després, va escriure que la bicicleta era “una eina que motivava a les dones a guanyar força i assumir un augment de rols en la societat” 12, que “la dona està pedalant cap al sufragi“13 i “la bicicleta incentivarà a les dones valentia, respecte per si mateixes i independència“14.
Frances Willard, líder del Moviment de Dones Cristianes per la Temprança, va publicar el 1895 1 llibre14 en el qual narra la seva meta d’aprendre a anar en bici en la seva vellesa per millorar la seva deteriorada salut. Aquest llibre va animar a moltes dones a anar amb bicicleta. Willard va convidar a les seves pàgines a lliurar-se de robes inadequades i incòmodes i fer-ne servir d’altres més “còmodes i sensates“15.
Susan B. Anthony, feminista i sufragista, va dir en una entrevista amb la periodista Nellie Bly en 1896: “La bicicleta ha fet més per emancipar a les dones que res al món. Em llevo i m’alegro cada vegada que veig una dona passejant sobre rodes. Dóna a la dona una sensació de llibertat i independència. Li fa sentir com si fos independent. El moment en què es hi puja sap que no se la pot ferir llevat que baixi de la bicicleta “1
Annie “Londonderry” Cohen Kopchosvky, dona casada i mare de tres fills, va començar el que seria la primera volta en bicicleta realitzada per una dona l’any 1894, als 25 anys. Tot va començar com una aposta sobre si podria donar la volta al món en una bicicleta i en 15 mesos i guanyar 5.000 dòlars per la ruta. Va ser una aposta guanyada. Durant 15 mesos va pedalejar per mig món, simbolitzant la resistència femenina allà on anava. Va fer diners durant el viatge actuant com a tanca publicitària i venent fotografies seves per aconseguir diners durant la travessia. Encara que va començar amb robes i bicicletes de dona, les va canviar per unes robes i bicicleta d’home, molt més lleugeres. La seva gesta va ser una demostració de la capacitat de les dones de sortir-se’n per elles mateixes16.
K. J. Erskine va publicar el 1987 un petit manual “escrit per a dones ciclistes per una dona ciclista“, aconsellant i guiant a aquelles que s’inicien en l’esport de la bicicleta a Anglaterra. Els consells van des de la vestimenta, passant per l’alimentació per evitar sucumbir a l’esgotament, fins trucs de mecànica o com organitzar esdeveniments esportius4.
Bicis i feminisme avui en dia
En l’actualitat, dins el ‘cicleactivisme’ les dones són minoritàries. No obstant això, en moltes ciutats hi ha col·lectius i tallers d’autoreparació exclusius per a dones7. A Madrid es troba el col·lectiu Cicliátrico, que es defineix com “un taller de reparació de bicicletes per a dones, bolleres i trans i un espai d’aprenentatge horitzontal, lliure de paternalismes, actituds masclistes i trànsfobes“17. Ovarian Psycos és un col·lectiu de dones llatines de Los Angeles (Estats Units) que organitza passejades en bicicleta pel seu barri i tallers d’autoreparació. Moltes de les seves activitats són mixtes però les nits de lluna plena donen una volta dones i trans juntes18.
Segons Beatriz Esteve, “la bicicleta fa que aquestes dones se sentin poc a poc més lliures i tinguin cura de la seva salut però a més a més es creen llaços de respecte i col·laboració mútua gràcies a la pròpia organització del col·lectiu amb tasques i càrrecs rotatoris. Totes acaben assumint una sèrie de responsabilitats que, d’una altra manera, mai haguessin pogut assolir: organitzen activitats, parlen en públic, busquen informació, exerceixen de comitè de benvinguda per a la gent nova. Un evident exercici d’empoderament per a unes dones que probablement no hagin tingut mai veu ni vot en el seu entorn i que, gràcies a Ovarian Psycos, són protagonistes i agents de canvi en les seves pròpies vides“7. A més, alguns projectes feministes d’autoocupació utilitzen la bici com a mitjà de vida, com les repartidores de Radius Missatgeres a Barcelona19. A l’Índia rural, un programa d’una ONG internacional ofereix bicicletes a nenes per completar la seva educació, reduint el percentatge d’abandonament escolar15.
Diversos manuals d’autodefensa feminista recomanen l’ús de la bici per desplaçar-se de forma segura7. La bicicleta, com diu Izaskun Sánchez, serveix també per evitar l’assetjament i el perill d’agressions sexuals. “La bicicleta em deixa gaudir d’una tornada a casa per les nits sola, a l’hora que vulgui, passant per carrers foscos o fins i tot descampats. Una cosa que pot sonar una miqueta ridícula ja que allò lògic seria que pogués sentir-me lliure de fer-ho caminant a qualsevol hora del dia“. Des dels feminismes es qüestiona que l’urbanisme sigui neutre i les ciutats universals. Consideren que estan fetes al servei del denominat BBVA (Blanco, Burgès, Home i Adult) i a mida del cotxe20.
Algunes intervencions urbanes busquen potenciar i facilitar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport però els seus resultats són contraproduents, especialment per a les dones. Les voreres-bici a Madrid han frenat l’ús de la bici i han incrementat la desigualtat de sexes, reduint el percentatge de dones des de prop d’un 30% a al voltant del 20%21. Potenciar l’ús de la bicicleta ha de passar també per eliminar la rasa de gènere que hi ha en el món dels ciclistes, on la majoria són homes. Als Països Baixos, un país amb més bicicletes que habitants i referent mundial del ciclisme urbà, les dones són el 55% del total de ciclistes. A Alemanya freguen el 50%. En canvi, en altres països on tant la bicicleta com la igualtat entre sexes no estan tan implantades, la bretxa és més gran, com a Mèxic, on només el 10% dels viatges en bici són fets per dones22.
Bibliografía
1 Bly, N. (1890). “Champion Of Her Sex: Miss Suan B. Anthony” The New York World, 2 de febrero de 1896.. Nueva York: Pictorial Weeklies.
2 Aronson, S. H. (1952). “The Sociology of the Bicycle”. Social Forces, 20 (3): 305-312.
3 Leonard, I. A. (1983) When Bikehood was in Flower. Richmond: Seven Palm Press.
4 Erskine, F. J. (2014) Damas en bicicleta. Cómo vestir y normas de comportamiento. Madrid: Impedimenta.
5 Iowa State Register (1985) “Taking Chances”. Iowa State Register, 28 de agosto de 1895.
6 Chicago Daily News (1984) “Woman and Her Bicycle”. Chicago Daily News, 17 de octubre de 1894: 8.
7 Esteban Agustí, B. (2013) “No sin ella”. El Ecologista, 76. Disponible en: http://www.ecologistasenaccion.org/article26528.html [Consultat el 24 de desembre de 2015].
8 Sánchez Aroca, I. (2015). “Pedaladas de cambio, placer y alegría”. Diagonal, 248. Disponible en: https://www.diagonalperiodico.net/saberes/27002-pedaladas-cambio-placer-y-alegria.html [Consultat el 24 de desembre de 2015]
9 The Columbian (1895) The Columbian, 30 August 1985: 5. Disponible en: http://chroniclingamerica.loc.gov/lccn/sn83032011/1895-08-30/ed-1/seq-5.pdf [Consultat el 24 de desembre de 2015]
10 Alfageme, A. (2013) “¡Hurra! Las saudíes pueden montar en bicicleta… en un parque… o no” El País [online] Disponible en: http://blogs.elpais.com/mujeres/2013/04/hurra-las-mujeres-saud%C3%ADes-pueden-montar-en-bicicleta-en-un-parque.html [Consultat el 24 de desembre de 2015]
11 Human Rights Watch (2015) “World Report 2015: Saudi Arabia”. Disponible en: https://www.hrw.org/world-report/2015/country-chapters/saudi-arabia [Consultat el 26 de desembre de 2015]
12 Vivanco, L. A. (2013) Reconsidering the Bicycle: An Anthropological Perspective on a New (old) Thing. Nueva York y Londres: Routledge.
13 Dodge, P. (1996). The Bicycle. Paris y New York: Flammarion.
14 National Women’s History Museum (2014) . Disponible en: https://www.nwhm.org/blog/pedaling-the-path-to-freedom-american-women-on-bicycles/ [Consultat el 25 de desembre de 2015]
15 Willard, F. (1997) A Wheel within a Wheel: How I learned to Ride the Bicycle. Nueva Inglaterra: Applewood Book.
16 Zheutlin, P. (2007) Around the World on Two Wheels: Annie Londonderry’s Extraordinary Ride. Nueva York: Citadel.
17 Ciclotaller y biciescuela transbollofeminista (2009) Disponible en: http://patiomaravillas.net/2009/11/06/ciclotaller-y-biciescuela-transbollofeminista [Consultat el 24 de desembre de 2015]
18 Ovarian Psycos Bicycle Brigade. Disponible en: http://ovarianpsycos.com/ [Consultat el 24 de desembre de 2015].
19 Radius Mensajeras. Disponible en: http://radiusmensajeras.tumblr.com/sobrenosotras [Consultat el 24 de desembre de 2015]
20 Sánchez Aroca, I. (2015) “Ciudades Feministas.El derecho a la casualidad en las ciudades”. Coordinadora Feminista. Disponible en: http://www.feministas.org/ciudades-feministas-el-derecho-a.html [Consultat el 26 de desembre de 2015]
21 Villaramblas (2013) “Las aceras-bici de Madrid frenan el uso de la bici”. En bici por Madrid [online] Disponible en: http://www.enbicipormadrid.es/2013/01/las-aceras-bici-de-madrid-frenan-el-uso.html [Consultat el 26 de desembre de 2015]
22 López, L. (2015) “La bicicleta: instrumento para la liberación de las mujeres”. MujeresNet.info [online] Disponible en: http://www.mujeresnet.info/2015/02-03/la-bicicleta-instrumento-para-liberacion-de-las-mujeres.html [Consultat el 27 de desembre de 2015]
Autor: Fermín Grodira / Pikara Magazine
