La dificultat de ser el Bàsquet Manresa

L’ICL Manresa ha aconseguit, aquesta temporada, el que fa anys que és el seu principal objectiu. Quedar entre els setze millors equips de la lliga Endesa. Això li permet tenir-hi garantida la continuïtat*.

[*Últimament, quedar dissetè o divuitè també pot permetre continuar a la lliga a conseqüència de les renuncies dels que han d’ascendir, però el fet de tenir-ho garantit esportivament és una grandíssima notícia perquè permet planificar la propera temporada amb tranquil·litat, sense estar pendent del que fan altres equips o del que decideix la pròpia lliga.]

Aquest any, el ‘miracle’ es va aconseguir a l’última jornada, tot i perdre a la pista del Laboral Kutxa Baskonia, gràcies a la derrota de l’Estudiantes a San Sebastià. Els més de 200 seguidors desplaçats a Vitòria-Gasteiz ho van celebrar gairebé com un títol amb un agermanament extraordinari amb els propis jugadors. Celebració inclosa, el dia següent, a Manresa.

Tot just fa un any, també hi va haver ‘miracle’ a l’última jornada. En aquell cas, el Manresa necessitava indefugiblement la victòria i, a més, el rival era el totpoderós Real Madrid, equip al que no se li havia guanyat cap partit des de la memorable temporada 97-98. Però es va guanyar el partit i també es va assolir l’objectiu.

Les dues temporades anteriors, la 12-13 i la 13-14, van acabar amb el Basquet Manresa en posicions de descens i salvant la plaça als despatxos.

icl manresa 15-16

Per què és tan difícil que el Manresa surti d’aquesta dinàmica perdedora?

Doncs per desgràcia, com gairebé tot en el mon de l’esport modern, per una qüestió econòmica. Manresa ho té tot per ser un equip petit. És la ciutat més petita que hi ha a la ACB actual amb l’excepció d’Andorra la Vella i l’única que no és capital de província o en depèn directament (Fuenlabrada i Badalona pertanyen a les Àrees Metropolitanes de Madrid i Barcelona). Per altra banda, no hi ha cap Administració Pública que hi hagi apostat decididament (com fa, per exemple, el Cabildo de Gran Canaria o les Diputacions basques), ni cap patrocinador que hi hagi volgut col·laborar generosament (com Unicaja a Màlaga, o el Sr. Juan Roig de Mercadona a València), ni tampoc té un pou sense fons d’on treure diners com els dos grans clubs de futbol.

I doncs, com sobreviu el Manresa? Amb un patrocinador amb col·laboració modesta: actualment l’empresa minera israelita ICL, que té mines de potassa al Bages i ja havia sigut patrocinador secundari amb el nom d’Iberpotash; amb l’aportació discreta de l’Ajuntament i, és clar, amb el que es recapta a taquilla i amb els abonaments. Amb tot això, el Manresa fa anys que és un dels pressupostos més baixos de la lliga, si no el que més.

musli i afició

L’any 1998, el Basquet Manresa va guanyar la Lliga ACB. Aquella gesta, una de les més sorprenents de la història de l’esport al nostre país, s’ha comparat moltes vegades amb la bíblica lluita de David contra Goliat. En aquell cas, el Manresa (400 milions de pessetes de pressupost) va guanyar a la final al Baskonia (850 milions) mentre que el Barça i el Madrid (ambdós al voltant de 1300 milions) van perdre a les respectives semifinals. Observem doncs, que els majors pressupostos de l’ACB guardaven una proporció d’aproximadament 3-1 amb els menors. I tot i així la victòria manresana es considera una gesta històrica.

Que passa actualment? Hi ha 4 equips amb pressupostos inferiors a 3 milions d’euros (segons unes dades publicades a El Mundo Deportivo) mentre que el Barça i el Madrid mouen entre 25 i 30 milions. Si comprarem específicament Manresa (2,1 milions de pressupost) i Real Madrid (29 milions) veiem que la proporció abans esmentada arriba al 13-1. Això implica que hi ha jugadors (en plural), tant al Barça com al Madrid, que cobren més que tot l’equip del Manresa. El  gegant Goliat, s’ha fet encara molt més gegant.

Un difícil trencaclosques

Evidentment, això dificulta enormement la confecció de la plantilla i fa que hi hagi una renovació enorme cada any. Els jugadors que hi ha esperen amb candeletes una oferta millor, i els que han de venir, esperen a l’últim moment a veure si algú els hi millora la proposta. Pensem que al Manresa, jugant la lliga ACB, hi ha jugadors ‘mileuristes’.

Actualment els tres perfils de jugador assequibles són: jugadors espanyols molt joves o molt veterans; jugadors que hagin destacat en alguna lliga europea “exòtica” o bé americans polivalents de tercera fila… amb casos excepcionals i extraordinaris com el de Justin Doellman fa quatre anys: el jugador volia marxar de vacances amb el contracte de l’any següent firmat i l’oferta del Manresa va arribar, per atzar, en el moment just; o el de Dejan Musli aquest any: volia tornar a la Lliga ACB per tenir més visibilitat i guanyar-se el que, probablement, serà un gran contracte l’any que ve.

El verdader ‘Miracle manresà’ ja està en marxa per la temporada que ve… i no és tant assolir la permanència o aconseguir victòries, com poder formar un equip més o menys competitiu. De cara a la temporada 2016-2017 ja s’han confirmat les baixes del jugador més valorat d’aquesta temporada, Dejan Musli, i del capità, Àlex Hernández. Hi ha una peça clau que, en principi té contracte, però que probablement rebrà ofertes: l’entrenador vitorià Ibon Navarro. De la resta, qui continuarà? Qui substituirà els que marxin? Ho seguirem d’aprop!

Ja tenim aquí la Fosbury 33!